Ciències del carst

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Geología. Espeleotemas en la cueva de Goikoetxe (Busturia, Vizcaya).
Geologia. Espeleotemes a la cova de Goikoetxe (Busturia, Biscaia)

S'anomenen ciències del karst el conjunt de disciplines que investiguen els sistemes càrstics.[1]

Disciplines[modifica]

Biología. Control de la población de paíños en Matxiplaken Koba (Ogoño, Vizcaya).
Biologia. Control de la població d'ocells de tempesta a Matxiplaken Koba (Ogoño, Biscaia)

Les especialitats que s'inclouen en les ciències del carst són molt diverses, i es divideixen en moltes subcategories, com ara:[2][3]

Caràcter heterodox[modifica]

Paleontología. Cráneo de Ursus deningeri en la cueva de Goikoetxe (Busturia, Vizcaya).
Paleontologia. Crani d'Ursus deningeri a la cova de Goikoetxe (Busturia, Biscaia)

Com la majoria de les ciències naturals, les ciències del carst són de caràcter complex. La seua aplicació pràctica és particularment heterodoxa, perquè en l'àmbit acadèmic no s'adscriuen a una única disciplina; tampoc en l'àmbit laboral hi ha professionals de les ciències del carst en exclusiva; i en l'administració no existeix un òrgan que les abaste en conjunt. Pot donar-se el cas, per exemple, que en una mateixa zona l'arqueologia siga competència d'una Conselleria, la biologia del govern autonòmic, i la geologia del govern central, la qual cosa ocasiona problemes per a gestionar-les conjuntament.[4][5][6][7]

Com que perquè les ciències del carst es puguen desenvolupar cal dominar la tècnica d'exploració subterrània, els espeleòlegs aficionats compleixen un important paper entre els equips de diferents disciplines.[8] A més, hi ha especialistes qualificats acadèmicament en distintes disciplines (geologia, hidrologia, arqueologia, biologia...) i col·laboren amb diferents grups per assolir una perspectiva global del carst.[9][10][11][12][13] Això minimitza els problemes que solen aparéixer quan la gestió n'és en mans d'especialistes no espeleòlegs.[14][15]

Procediment de recerca[modifica]

Geomorfología. "El Cráter" de la cueva de Goikoetxe (Busturia, Vizcaya).
Geomorfologia. "El cràter" de la cova de Goikoetxe (Busturia, Biscaia)

Actualment, els projectes de recerca en coves solen desenvolupar línies de feina coordinades en totes les disciplines, amb presència d'espeleòlegs en els òrgans de gestió.[16][17][18]

Referències[modifica]

  1. «Karst Research Institute». https://izrk.zrc-sazu.si/. [Consulta: 6 agost 2018].
  2. «SedecK - Societat d'Espeleologia i Ciències del carst». http://www.sedeck.org/. [Consulta: 6 agost 2018].
  3. Union Internationale de Spéléologie. «UIS Commissions and Working Groups». https://www.uis-speleo.org/. [Consulta: 6 agost 2018].
  4. Diputación Foral de Vizcaya. «Arqueología». http://www.bizkaia.eus/. [Consulta: 6 agost 2018].
  5. Gobierno Vasco. «Medio Ambiente». http://www.euskadi.eus/. [Consulta: 6 agost 2018].
  6. Gobierno de España. «El litoral según la Ley de Costas». [Consulta: 6 agost 2018].
  7. Unión de Espeleólogos Vascos «Entrevistas: Christian Normand. Jose Mª León Zudaire. Marta Rozas.». Karaitza, 25, 2018, pàg. 74-79 [Consulta: 6 agost 2018].
  8. Gorosabel Larrañaga, Oier. «Profesionales?». http://saguzarrak.blogspot.com/. [Consulta: 6 agost 2018].
  9. Sociedad de Ciencias Aranzadi. «Martín Arriolabengoa». http://www.aranzadi.eus/. [Consulta: 6 agost 2018].
  10. Estefanía, Abilio. «GLACKMA: Conferencia sobre lo que dicen los glaciares, en Ojo Güareña (Burgos)». https://www.elliodeabi.com/. [Consulta: 6 agost 2018].
  11. Grup espeleològic Edelweiss. «Las Huellas de Ojo Guareña en el Congreso de la UISPP de París». https://grupoedelweiss.com/. [Consulta: 6 agost 2018].
  12. Grupo Espeleológico Sakon. «Zospeum Vasconicum, ¡un diminuto caracol vasco?. Aprendiendo bioespeleología. Guipúzcoa.». http://www.sakon.es/. [Consulta: 6 agost 2018].
  13. Unió d'Espeleòlegs Bascos. «La Protección y Gestión de Cavidades». http://euskalespeleo.com/. [Consulta: 6 agost 2018].
  14. Gorosabel Larrañaga, Oier. «Atxurra y ADES». http://saguzarrak.blogspot.com/. [Consulta: 6 agost 2018].
  15. Gorosabel, Oier. Urrutia, Martín. «Armintxe: berenjenal arqueológico, hidrogeológico y diplomático». Karaitza, 2017, pàg. 46-55.
  16. Fundación Cueva de Nerja. «La institución». http://www.cuevadenerja.es/. [Consulta: 6 agost 2018].
  17. Unió d'Espeleòlegs Bascos. La Cueva de Goikoetxe y el Karst de Peña Forua. Autoedición, 2011. 
  18. Grup espeleològic Edelweiss. «Suplementos de El Correo de Burgos sobre Atapuerca». https://grupoedelweiss.com/. [Consulta: 6 agost 2018].

Enllaços externs[modifica]