Circumscripcions franceses a les Eleccions europees

Les Circumscripcions franceses a les Eleccions europees foren constituïdes el 2003 mitjançant la Loi Électorale n° 2003-327 de l'11 d'abril de 2003,^[1] que divideixen França en 8 circumscripcions electorals per a designar 72 eurodiputats (78 en 2004) que seran elegits per sufragi universal directe a les Eleccions al Parlament Europeu.

Les vuit circumscripcions són les següents:^[2]

Circumscripció Nord-Oest: regions Baixa Normandia, Alta Normandia, Nord-Pas-de-Calais i Picardia.
Circumscripció Oest: regions Bretanya, País del Loira i Poitou-Charentes.
Circumscripció Est: regions Alsàcia, Borgonya, Xampanya-Ardenes, Lorena i Franc-Comtat.
Circumscripció Sud-Oest: regions Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.
Circumscripció Sud-Est: regions Còrsega, Provença-Alps-Costa Blava i Roine-Alps.
Circumscripció Massís Central-Centre: regions Alvèrnia, Llemosí i Centre.
La Circumscripció Illa de França comprèn la regió Illa de França.
La Circumscripció Ultramar reagrupa els departaments, territoris i col·lectivitats de: Saint-Pierre-et-Miquelon, Guadalupe (mentre que Saint-Martin i Saint-Barthélemy són col·lectivitats a part), Martinica, Guaiana francesa, Reunió, Mayotte, Nova Caledònia, Polinèsia francesa i Wallis i Futuna, repartits des de 2009 en tres seccions distintes^[3]

Aquest règim electoral entrà en vigor a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 sobre la base d'un escó d'eurodiputat per al voltant de 780.000 habitants. El decret d'aplicació de la llei ha repartit els escons entre les circumscripcions.^[4]

Referències[modifica]

↑ «LOI n° 2003-327 du 11 avril 2003 relative à l'élection des conseillers régionaux et des représentants au Parlement européen ainsi qu'à l'aide publique aux partis politiques» (Llei) (en francès). Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 18 novembre 2012].
↑ Annex 2 del JO del 12 d'abril de 2003, page 6492 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. et page 6493 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., delimitant les circumscripcions.
↑
Segons les disposicions previstes per la llei n° 2007-224 de 21 de febrer de 2007 : « La circumscripció Ultramar és constituïda per tres seccions. Cada llista presentada en aquesta circumscripció ha de portar almenys un candidat per secció. El decret [...] reparteix els escons de la circumscripció Ultramar entre les tres seccions. Les seccions són delimitades d'aquesta manera :
- 1° Secció Atlàntic : Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica, Saint-Barthélemy, Saint-Martin, Saint-Pierre-et-Miquelon ;
- 2° Secció Oceà Índic : Mayotte, Illa de la Reunió ;
- 3° Secció Pacífic : Nova Caledònia, Polinèsia francesa, Wallis i Futuna. »
Els escons atribuïts dins la circumscripció a cadascuna de les llises en aplicació de l'article 3 són repartits entre seccions en ordre decreixent de vots obtinguts per cadascuna de les llistas. En cas d'empat en vots, la llista en què la mitjana d'edat sigui més elevada és posada davant en l'ordre de repartiment dels escons. Els escons atribuïts a la llista guanyadora a la circumscripció en aplicació del article 3 són repartits entre les seccions que la componen a prorrata del percentatge de vots obtinguts per la llista de cada secció. Feta aquesta atribució, els escons restants són repartits entre les seccions segons la regla de la mitjana més alta. Si diverses seccions tenen la mateixa mitjana per atribuir-se el darrer escó, s'atribuirà a la secció que hagi obtingut el major nombre de vots. En cas d'igualtat en el nombre de vots, serà atribuït a la secció on el candidat susceptible de ser proclamat elegit tingui més edat. Per a les llistes següents, el repartiment d'escons entre seccions es farà de manera anàloga, amb el límit del nombre d'escons per secció. Quan els escons d'una secció són proveïts totalment, el repartiment dels escons següents es farà entre les seccions que disposin d'escons a proveir. Els escons són atribuïts als candidats en l'ordre de presentació de cada secció.
↑ décret n° 2004-30 de 9 de gener de 2004 per a posar en aplicació la llei n° 2003-327 d'11 d'abril de 2003

Enllaços externs[modifica]

Mode d'escrutini, web Assemblea nacional

[1] «LOI n° 2003-327 du 11 avril 2003 relative à l'élection des conseillers régionaux et des représentants au Parlement européen ainsi qu'à l'aide publique aux partis politiques» (Llei) (en francès). Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 18 novembre 2012].

[2] Annex 2 del JO del 12 d'abril de 2003, page 6492 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. et page 6493 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., delimitant les circumscripcions.

[3] Segons les disposicions previstes per la llei n° 2007-224 de 21 de febrer de 2007 : « La circumscripció Ultramar és constituïda per tres seccions. Cada llista presentada en aquesta circumscripció ha de portar almenys un candidat per secció. El decret [...] reparteix els escons de la circumscripció Ultramar entre les tres seccions. Les seccions són delimitades d'aquesta manera :
1° Secció Atlàntic : Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica, Saint-Barthélemy, Saint-Martin, Saint-Pierre-et-Miquelon ;

2° Secció Oceà Índic : Mayotte, Illa de la Reunió ;

3° Secció Pacífic : Nova Caledònia, Polinèsia francesa, Wallis i Futuna. »
Els escons atribuïts dins la circumscripció a cadascuna de les llises en aplicació de l'article 3 són repartits entre seccions en ordre decreixent de vots obtinguts per cadascuna de les llistas. En cas d'empat en vots, la llista en què la mitjana d'edat sigui més elevada és posada davant en l'ordre de repartiment dels escons. Els escons atribuïts a la llista guanyadora a la circumscripció en aplicació del article 3 són repartits entre les seccions que la componen a prorrata del percentatge de vots obtinguts per la llista de cada secció. Feta aquesta atribució, els escons restants són repartits entre les seccions segons la regla de la mitjana més alta. Si diverses seccions tenen la mateixa mitjana per atribuir-se el darrer escó, s'atribuirà a la secció que hagi obtingut el major nombre de vots. En cas d'igualtat en el nombre de vots, serà atribuït a la secció on el candidat susceptible de ser proclamat elegit tingui més edat. Per a les llistes següents, el repartiment d'escons entre seccions es farà de manera anàloga, amb el límit del nombre d'escons per secció. Quan els escons d'una secció són proveïts totalment, el repartiment dels escons següents es farà entre les seccions que disposin d'escons a proveir. Els escons són atribuïts als candidats en l'ordre de presentació de cada secció.

[4] 1° Secció Atlàntic : Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica, Saint-Barthélemy, Saint-Martin, Saint-Pierre-et-Miquelon ;

[5] 2° Secció Oceà Índic : Mayotte, Illa de la Reunió ;

[6] 3° Secció Pacífic : Nova Caledònia, Polinèsia francesa, Wallis i Futuna. »

[4] écret n° 2004-30 de 9 de gener de 2004 per a posar en aplicació la llei n° 2003-327 d'11 d'abril de 2003

[1]

[2]

[3]

[4]

Circumscripcions franceses a les Eleccions europees
Circumscripcions metropolitanes	Nord-oest • Oest • Est • Sud-Oest • Sud-Est • Massís Central-Centre • Illa de França
Circumscripció Ultramar	Secció Atlàntic • Secció Oceà Índic • Secció Pacífic