Claper

De Viquipèdia
Claper de la Marina de Llucmajor.

Un claper és un acaramullament de pedres al mig del camp resultat d'espedregar un terreny amb l'objectiu de conrear-lo. Popularment reben el mateix nom algunes construccions megalítiques que, a ulls profans, no són més que una acumulació de grans pedres, i que els pagesos han emprat per seguir-hi acumulant més pedres. D'aquest fet en resulten molts topònims, per exemple: Es Claper des Gegant, a Alaró, o Claper des Doblers, a Campanet.[1]

Alguns clapers són emprats pels pagesos per a proporcionar un refugi, un cau, als conills, i poder-los caçar durant la temporada de caça. En aquest cas es construeixen passadissos a l'interior del claper i cambres.

És fan amuntegant les pedres que fan nosa en les terres de conreu i que, ordinàriament, no assenyalen cap partió.

Claper, també és un altre nom de la vedruna.[2] En alguns indrets, el mot claper també és usat per a designar la codina[3] (Montserrat, Bages).

A Menorca s'anomenen clapers de gegants els antics talaiots i talaies i claperots els clapers fets amb pedres grosses.[4]

Pel que fa a l'etimologia de claper hom pot observar que en francès clappe, i en occità clapa, signifiquen estella de pedra, i per tant el derivat claper devia significar originàriament munt d'estelles o trossos de pedra. En francès clapier, i en occità clapièra, signifiquen munt de pedres, cau de conills; segurament són formes derivades del germànic klappon que significa fer soroll, colpir amb soroll, obrir-se amb soroll.[5]

Referències[modifica]

  1. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 304. ISBN 84-8661702-2. 
  2. «vedruna». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  3. «codina». Diccionari de l'IEC. DIEC2, 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  4. Burgueño, J.. Costums sobre termenals, camins i aigües. Volum II del Costumari Català. Edició facsímil. 1a edició. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Geografia, 2013, p. 81. ISBN 978-84-9965-188-0. 
  5. Alcover, A.M.; Moll, F. de B.. Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1962 [Consulta: 12 novembre 2008].