Clara Immerwahr

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClara Immerwahr
Clara Immerwahr.jpg
Clara Immerwahr, cap el 1890 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Clara Helene Immerwahr
(de) Clara Helene Haber Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Clara Helene Immerwahr Modifica el valor a Wikidata
21 juny 1870 Modifica el valor a Wikidata
Wojczyce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1915 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Dahlem (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentFriedhof am Hörnli (en) Tradueix (1934–) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya
ReligióLuteranisme i judaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralBeiträge zur Löslichkeitsbestimmung schwerlöslicher Salze des Quecksilbers, Kupfers, Bleis, Cadmiums und Zinks (1900)
Camp de treballQuímica i química física Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica, feminista i activista per la pau Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRichard Abegg Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFritz Haber (1901–) Modifica el valor a Wikidata
FillsHermann Haber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 73599028 Modifica els identificadors a Wikidata

Clara Immerwahr (en alemany: Clara Helene Immerwahr) (Wojczyce, 21 de juny de 1870 Dahlem, 2 de maig de 1915) fou una química alemanya i sufragista, la primera dona d'aconseguir un doctorat en Química a una universitat alemanya.[1][2][3][4]

Biografia[modifica]

Va néixer a Polkendorff —contemporània Wojczyce—, prop de Breslau, filla del profesor i químic Philipp Immerwahr.[5] El 1890, la seva mare va morir de càncer, i es va traslladar amb el seu pare a Breslau.[3] Va estudiar a la Universitat de Breslau i es va llicenciar i doctorar maxima cum laude el 1900,[6] en Química Física sota supervisió del professor Richard Abegg,[1][3] amb la tesi Beiträge zur Löslichkeitsbestimmung schwerlöslicher Salze des Quecksilbers, Kupfers, Bleis, Cadmiums und Zinks —Contribucions a la solubilitat de les sals poc solubles de mercuri, coure, plom, cadmi i zinc—.[7] Va començar a treballar amb el professor Abegg com a assistent de laboratori, com a investigadora a Clausthal, va ser convidada a comentar presentacions de tesis doctorals i donar conferències a organitzacions i institucions de dones, sobre Física i Química.[3]

El 1901 es va casar amb el també químic Fritz Haber, pioner en fertilitzants químics entre d'altres.[3] Les expectatives socials de l'època eren que el lloc per una dona casada era mantenir la casa conjugal, per tant la seva capacitat per a dur a terme investigacions va esdevenir molt limitada. Va participar en les investigacions del seu marit, en els seus llibres sobre la termodinàmica dels gasos, sense reconeixement, i va traduir les seves obres a l'anglès, entre d'altres.[1][2][4][3]

Durant la Primera Guerra Mundial, el seu marit es va convertir en un ferm patriota i partidari del bàndol alemany, i va concentrar les seves investigacions en el desenvolupament d'armes químiques i gasos verinosos.[3] Immerwahr, pacifista, s'oposà fermament al treball del seu marit, va descriure les seves recerques com «una perversió de la ciència» —eine Perversion der Wissenschaft—;[5] després de moltes disputes i, de fer-se servir un dels gasos desenvolupats pel seu marit sobre França amb resultat de 18.000 víctimes,[5] es va suïcidar disparant-se un tret al pit amb la pistola militar de Haber.[2][7]

El matí després de la seva mort, Haber va marxar a organitzar el primer atac amb gas contra els russos al front oriental; el seu suïcidi es va mantenir en secret, només un petit diari local va informar, sis dies després, que «l'esposa del Dr. Haber, actualment al front, ha posat fi a la seva vida en dispar-se un tret [...] Els motius d'aquesta infeliç dona es desconeixen».[2][8]

Obra i llegat[modifica]

Va escriure diversos texts científics, entre els quals es troben la seva tesi doctoral Beiträge zur Löslichkeitsbestimmung schwerlöslicher Salze des Quecksilbers, Kupfers, Bleis, Cadmiums und Zinks (1900), Potentiale von CU-Elektroden in Lösungen analytisch wichtiger CU-Niederschläge (1900), Zur Kenntnis der Löslichkeit von Schwermetallniederschlägen auf elektrochemischem Wege (1901) o Über den Einfluss des Bindemittels auf den photochemischen Effect in Bromsilberemulsionen und die fotochemische Induction.[3][9]

Com a llegat, la secció alemanya d'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) va establir i atorgar, el 1991, el seu premi més prestigiós, la «Medalla Clara Immerwahr», contra les armes i la guerra.[8][3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Freemantle, 2014, p. 161.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Huggler, Justin. «Germans rediscover First World War heroine in new TV drama». The Telegraph. Telegraph Media Group. [Consulta: 8 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Dick, Jutta. «Clara Immerwahr». Encyclopedia. Jewish Women's Archive. [Consulta: 8 octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 «100th Anniversary: Clara Immerwahr's Death». ChemViews. [Consulta: 8 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Apotheker i Simon Sarkadi, 2011, p. 18701915.
  6. Hoffmann i Kremers, 1901, p. 137.
  7. 7,0 7,1 «Clara Immerwahr». Zurück zur Übersicht. CHEMIE.DE Information Service GmbH. [Consulta: 8 octubre 2015].
  8. 8,0 8,1 «Clara Immerwahr, verh. Haber». fembio.org. Fembio e.V.. [Consulta: 8 octubre 2015].
  9. «Immerwahr, Clara, 1870-1915». VIAF. [Consulta: 8 octubre 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Immerwahr