Clara Immerwahr
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Clara Helene Immerwahr  21 juny 1870 Wojczyce (en)  | ||
| Mort | 2 maig 1915 (44 anys) Dahlem | ||
| Causa de mort | suïcidi, ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | cementiri de Hörnli (1934–) | ||
| Residència | Berlín | ||
| Nacionalitat | Alemanya | ||
| Religió | Luteranisme i judaisme | ||
| Formació | Universitat de Breslau | ||
| Tesi acadèmica | Beiträge zur Löslichkeitsbestimmung schwerlöslicher Salze des Quecksilbers, Kupfers, Bleis, Cadmiums und Zinks (1900) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química i química física | ||
| Lloc de treball | Breslau Karlsruhe | ||
| Ocupació | química, activista pels drets de les dones, activista per la pau | ||
| Professors | Richard Abegg | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Fritz Haber (1901–1915) | ||
| Fills | Hermann Haber | ||
| Pares | Philipp Immerwahr i Anna Immerwahr | ||
| Germans | Paul Immerwahr | ||
  | |||
Clara Immerwahr (Wojczyce, 21 de juny de 1870 - Dahlem, 2 de maig de 1915) fou una química alemanya i sufragista, la primera dona d'aconseguir un doctorat en Química a una universitat alemanya.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Va néixer a Polkendorff —contemporània Wojczyce—, prop de Breslau, filla del profesor i químic Philipp Immerwahr.[5] El 1890, la seva mare va morir de càncer, i es va traslladar amb el seu pare a Breslau.[3] Va estudiar a la Universitat de Breslau i es va llicenciar i doctorar maxima cum laude el 1900,[6] en Química Física sota supervisió del professor Richard Abegg,[1][3] amb la tesi Beiträge zur Löslichkeitsbestimmung schwerlöslicher Salze des Quecksilbers, Kupfers, Bleis, Cadmiums und Zinks —Contribucions a la solubilitat de les sals poc solubles de mercuri, coure, plom, cadmi i zinc.[7] Va començar a treballar amb el professor Abegg com a assistent de laboratori, com a investigadora a Clausthal, va ser convidada a comentar presentacions de tesis doctorals i donar conferències a organitzacions i institucions de dones, sobre Física i Química.[3]
El 1901 es va casar amb el també químic Fritz Haber, pioner en fertilitzants químics entre d'altres.[3] Les expectatives socials de l'època eren que el lloc per una dona casada era mantenir la casa conjugal, per tant la seva capacitat per a dur a terme investigacions va esdevenir molt limitada. Va participar en les investigacions del seu marit, en els seus llibres sobre la termodinàmica dels gasos, sense reconeixement, i va traduir les seves obres a l'anglès, entre d'altres.[1][2][4][3]
Durant la Primera Guerra Mundial, el seu marit es va convertir en un ferm patriota i partidari del bàndol alemany, i va concentrar les seves investigacions en el desenvolupament d'armes químiques i gasos verinosos.[3] Immerwahr, pacifista, s'oposà fermament al treball del seu marit, va descriure les seves recerques com «una perversió de la ciència» —eine Perversion der Wissenschaft—;[5] després de moltes disputes i, de fer-se servir un dels gasos desenvolupats pel seu marit sobre França amb resultat de 18.000 víctimes,[5] es va suïcidar disparant-se un tret al pit amb la pistola militar de Haber.[2][7]
El matí després de la seva mort, Haber va marxar a organitzar el primer atac amb gas contra els russos al front oriental; el seu suïcidi es va mantenir en secret, només un petit diari local va informar, sis dies després, que «l'esposa del Dr. Haber, actualment al front, ha posat fi a la seva vida en dispar-se un tret […] Els motius d'aquesta infeliç dona es desconeixen».[2][8]
Obra i llegat
[modifica]Va escriure diversos texts científics, entre els quals es troben la seva tesi doctoral Beiträge zur Löslichkeitsbestimmung schwerlöslicher Salze des Quecksilbers, Kupfers, Bleis, Cadmiums und Zinks (1900), Potentiale von CU-Elektroden in Lösungen analytisch wichtiger CU-Niederschläge (1900), Zur Kenntnis der Löslichkeit von Schwermetallniederschlägen auf elektrochemischem Wege (1901) o Über den Einfluss des Bindemittels auf den photochemischen Effect in Bromsilberemulsionen und die fotochemische Induction.[3][9]
Com a llegat, la secció alemanya d'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW) va establir i atorgar, el 1991, el seu premi més prestigiós, la «Medalla Clara Immerwahr», contra les armes i la guerra.[8][3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Freemantle, 2014, p. 161.
- 1 2 3 4 Huggler, Justin. «Germans rediscover First World War heroine in new TV drama». The Telegraph. Telegraph Media Group. [Consulta: 8 octubre 2015].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Dick, Jutta. «Clara Immerwahr». Encyclopedia. Jewish Women's Archive. [Consulta: 8 octubre 2015].
- 1 2 «100th Anniversary: Clara Immerwahr's Death». ChemViews. [Consulta: 8 octubre 2015].
- 1 2 3 Apotheker i Simon Sarkadi, 2011, p. 18701915.
- ↑ Hoffmann i Kremers, 1901, p. 137.
- 1 2 «Clara Immerwahr». Zurück zur Übersicht. CHEMIE.DE Information Service GmbH. [Consulta: 8 octubre 2015].
- 1 2 «Clara Immerwahr, verh. Haber». fembio.org. Fembio e.V.. [Consulta: 8 octubre 2015].
- ↑ «Immerwahr, Clara, 1870-1915». VIAF. [Consulta: 8 octubre 2015].
Bibliografia
[modifica]
- Apotheker, Jan; Simon Sarkadi, Livia. European Women in Chemistry. John Wiley & Sons, 2011. ISBN 9783527636464.
- Freemantle, Michael. The Chemists' War. Royal Society of Chemistry, 2014. ISBN 9781849739894.
- Hoffmann, Frederick; Kremers, Edward. Pharmaceutical Review. Pharmaceutical Review Publishing Company, 1901.