Claringbul·lita
Claringbul·lita | |
---|---|
Fórmula química | Cu₄ClF(OH)₆ |
Epònim | Gordon Frank Claringbull |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.15 |
Dana | 10.5.6.1 |
Heys | 8.2.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 6,6733(5) Å; c = 9,185(1) Å; |
Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,782 nε = 1,780 |
Birefringència | δ = 0,002 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
Codi IMA | IMA1976-029 |
Any d'aprovació | 1976 |
Símbol | Cgb |
Referències | [1] |
La claringbul·lita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Gordon Frank Claringbull (1911-1990), antic conservador de mineralogia i director del Museu d'Història Natural de Londres.
Característiques
[modifica]La claringbul·lita és un halur de fórmula química Cu₄ClF(OH)₆. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És un mineral isostructural amb la barlowita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la claringbul·lita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
Formació i jaciments
[modifica]Aquesta espècie ha estat descrita gràcies als exemplars provinents de dues mines: la mina M'sesa, al districte de Kambove, a Katanga, a la República Democràtica del Congo; i a la mina Nchanga, a la localitat de Chingola, a la província de Copperbelt, a Zàmbia.
Referències
[modifica]- ↑ «Claringbullite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 novembre 2017].