Calumetita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCalumetita
Calumetite.jpg
Calumelita (blau)
Fórmula química CaCu4(OH)8Cl2·3,5H2O
Epònim Calumet i lloc de descobriment
Localitat tipus Mina Centennial, Centennial, Comtat d'Houghton, Michigan, Estats Units
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 3.DA.40
Nickel-Strunz 9a ed. 3.DA.40
Nickel-Strunz 8a ed. III/D.01
Dana 6.2.5.1
Heys 8.2.8
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Color atzur, blau
Duresa 2
Lluïssor nacrada
Propietats òptiques biaxial
Índex de refracció nα = 1,666 nβ = 1,690 nγ = 1,690
Birefringència δ = 0,024
Angle 2V mesurat: 2°
Dispersió òptica r > v o r < v
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1967 s.p.
Any d'aprovació 1963
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La calumetita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser descobert l'any 1963 a la mina Centennial, Comtat d'Houghton, Michigan, Estats Units, i redefinida el 2019. Va ser anomenada així per Sidney A. Williams en relació al nom de la localitat tipus del mineral.

Característiques[modifica]

La calumetita és un halur de fórmula química CaCu4(OH)8Cl2·3,5H2O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És insoluble en amonía i agua però sí en àcids diluïts forts.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calumelita pertany a "03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb" juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbullita, barlowita, simonkolleïta, buttgenbachita, connellita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, avdoninita, khaidarkanita, bobkingita i droninoïta.

Va ser redefinida com espècie per l'IMA l'any 2019, abandonant l'antiga fórmula Cu(OH,Cl)2·2H2O. Com a conseqüència la vondechenita, idèntica a la redefinida calumetita, queda desacreditada.[2]

Formació i jaciments[modifica]

La calumetita va ser descoberta l'any 1963 a la mina Centenario; mina on s'explotaven minerals de coure. La calumetita també s'ha trobat en cavitats de basalts i com aproducte d'alteració en objectes de coure. Es troba associada a tremolita, quars, epidota, monacita, coure natiu, cuprita, atacamita, buttgenbachita, malaquita, paratacamita i anthonyita. Malgrat que la calumetita és un mineral que es forma naturalment, també pot formar-se sintèticament a partir de clorur d'amoni. S'ha descrit a Àustria, Alemanya, Grècia, Itàlia i als EUA.

Usos[modifica]

La calumetita ha estat emprada, entre d'altres, per a la pintura, ja sigui al frescs o al canemàs, en el que es coneix com a blau llima.[3]

Referències[modifica]

  1. «Calumetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 49». Eur. J. Mineral., 31, juny 2019, pàg. 653–658 [Consulta: 19 agost 2019].
  3. Krekel Christopher., Polborn Kurt (2003) Lime Blue: A Mediaeval Pigment for Wall Paintings? Studies in Conservation, 48, 171-182.