Vés al contingut

Abhurita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAbhurita

Abhurita de Noruega Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSn21O₆Cl16(OH)14
Epònimlloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.3.DA.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana10.5.9.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Colorincolor
Duresa2
Lluïssoropalescent
Color de la ratllablanca
Densitat4,42 g/cm³
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-061
SímbolAbh Modifica el valor a Wikidata

L'abhurita[1] és un mineral d'estany, clor, oxigen i hidrogen. Químicament és un òxid, clorur i hidròxid d'estany amb nombre d'oxidació +2, de fórmula química Sn21O₆Cl16(OH)14. És incolor i la seva duresa es troba és 2 a l'escala de Mohs. Té una densitat de 3,42 g/cm³, i cristal·litza en el sistema hexagonal.

El seu nom fou posat en honor de la cala Sharm Abhur, a 30 km al nord de la ciutat de Jiddah, a la costa de la mar Roja de l'Aràbia Saudita, on fou descobert el 1985 en la superfície d'un lingot d'estany pur en un vaixell enfonsat possiblement feia més de 100 anys.[2] Posteriorment s'ha trobat també en altres vaixells enfonsats a Hydra, Noruega i a Saint Ives, Cornualla, Anglaterra.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

Referències

[modifica]
  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  2. Matzko, J.J.; Evans, Jr., H.T.; Mrose, M.E.; Aruscavage, P «Abhurite, a new tin hydroxychloride mineral, and a comparative study with a synthetic basic tin chloride». Can. Mineral., 23, 1985, pàg. 233-240.
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Abhurite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 9 abril 2014].