Claustre de Sant Tròfim
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Claustre  | |||
| Part de | Old Saint-Trophime Cathedral, cloister and cloister buildings (en)  | |||
| Construcció | 1150 (Gregorià) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Arle (França) | |||
| Localització | place de la République | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 1846 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | ? | |||
El Claustre de Sant Tròfim és un claustre dins l'antiga catedral d'Arle, datat dels segles XII i XIV.
La ubicació d'aquest claustre és estranya, perquè no està unit a la nau ni al creuer. Es comunica amb el cor per una escala de vint-i-cinc esglaons. Aquest claustre té una forma si fa no fa rectangular, de 28 m de llarg i 25 m d'amplada. Unes dimensions comparables es troben a Provença només als claustres de l'abadia de Thoronet, a la de Senhanca o la de Montmajor.
La construcció del claustre començà poc després del 1150, amb la galeria nord, que aviat serà seguida per la de l'est. Fins al final del segle XIV no es completà el claustre, amb la galeria oest i després de la galeria sud, sota el bisbat de Jean de Rochechouart (1390-1398). Com a resultat d'aquests diferents períodes de construcció, hi ha dos estils diferents per a les galeries: el romànic per a la nord i est, i el gòtic per a les altres dues.
El claustre mostra una cerca de perfecció plàstica, amb un gran equilibri de volums i una alta qualitat de l'ornamentació escultòrica.
Es classificà com a Monument Històric d'ençà del 1846.[1] I com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a monuments romans i romànics d'Arle del 1981 ençà.
Planta general[modifica]
Les galeries romàniques[modifica]
Cadascuna de les dues galeries romàniques conté tres trams separats per arcs que recolzen sobre pilars quadrats. Cada tram s'obri al pati per quatre arcs de mig punt que cauen sobre columnes prismàtiques, redones o poligonals. Els trams estan separats per pilars grossos que sostenen el pes dels arcs.
Galeria nord[modifica]
Els dos temes primordials de la decoració esculpida d'aquesta galeria nord són la resurrecció de Crist i els patrons de la ciutat: Tròfim d'Arle i Esteve màrtir.
Al pilar de la cantonada nord-oest es representa sant Tròfim, fundador de l'església local i en el segle xii primer patró de l'abadia. A la seua dreta apareix sant Pere, que, segons la llegenda, hauria enviat sant Tròfim per a evangelitzar la Gàl·lia. A la seua esquerra és Joan l'Apòstol.
Les tres estàtues de sant Tròfim, sant Pere i sant Joan són d'una qualitat excepcional i es troben entre les escultures romàniques més admirables de Provença.[2][3] L'escena dels comerciants d'espècies és prou estranya; també, però, es pot veure en els frisos de Sant Gèli (Gard) i Bellcaire (Gard).
Els dos pilars mitjans de la galeria nord, d'estructura més senzilla, estan dedicats a una representació d'una escena única amb tres personatges. En el primer apareix Crist envoltat pels dos pelegrins d'Emmaús (Palestina).[4] S'hi representa Crist, la figura central, portant un pal i una mostassa decorada amb petites flors. Un dels dos pelegrins porta el pal i la carabassa de peregrí; ell porta una gorra amb una petxina, evocant el Camí de Sant Jaume, del qual Arle és un escenari.
El pilar del cantó nord-est té una composició simètrica a la del pilar nord-oest amb l'estàtua de sant Esteve al centre, principal mecenes de la basílica durant quasi set segles.
Galeria est[modifica]
Realitzada poc després de la galeria nord, aquesta galeria és més ampla que l'anterior, amb un ordre semblant. Les representacions giren a l'entorn de la vida i la passió de Crist.
L'estàtua central del pilar contigu ha desaparegut i només hi resten les que l'emmarcaven: el rei Salomó i la reina de Sabà.
El pilar del cantó sud-est és semblant al de l'ala nord. Hi ha una magnífica pica d'aigua beneïda el got en forma de petxina de la qual de petxina el sosté un atlant. Una estàtua de la cantonada representa Gamaliel, que, segons la llegenda, era cosí de sant Tròfim. En tots dos costats de la font també hi ha dos baixos relleus: el primer amb el bes de Judes, la Santa Cena i la rentada de peus, i el segon representa el baptisme i les temptacions de Crist.
Les galeries gòtiques[modifica]
Les dues galeries gòtiques amb volta de creueria s'obrin al pati per dues arcades sobre columnes geminades.
Galeria sud[modifica]
La galeria sud enclou sis trams separats per pilars alternativament prims i reforçats. Tota la iconografia es dedica al patró, sant Tròfim. Les escenes, llargues i inexplicables, representen els episodis principals del "Romànic de Sant Tròfim", un poema compost el 1221-1226: Crist beneint el cementeri d'Aliscamps davant de sant Tròfim, i episodis d'un miracle: un jove cavaller, culpable de bufetejar l'arquebisbe Turpin, és sentenciat a mort amb nou dels seus pars per Carlemany.[5] Totes aquestes persones penjaven de la forca de Fourchon, però gràcies a la intercessió de sant Tròfim, són perdonades per déu. Davant aquest miracle, Carlemany els perdona.
Els nínxols en la galeria sud antigament contenien estatuetes.[6]
Galeria oest[modifica]
La galeria occidental data de mitjan segle XV. Té set trams separats per pilars iguals. La iconografia representa temes poc relacionats: la lapidació de sant Esteve, Samsó matant un lleó, Marta de Betània i la tarasca, Maria Magdalena besant els peus de Crist i la coronació de la Mare de Déu.(6)
- Pilars i escultures
-
Pilar sud-est: figura a la gatzoneta que sosté la conca d'una font d'aigua beneïda -
Pilar sud-est: el bes de Judes, l'Últim Sopar i la rentada de peus -
Pilar nord: sant Tomàs, Crist mostrant les ferides i Jaume el Major
Les tapisseries[modifica]
En una sala situada al nord del claustre s'exposen set tapissos de finals del segle XVII que representen la història de Jofré de Bouillon en la primera croada. Sis d'aquests tapissos, amb vora marró, s'elaboraren als tallers de la ciutat de Falatin. Només un, que representa la Nativitat de Maria, és d'Au Buçon, amb vora blava.(6)
- Tapissos del claustre de Sant Tròfim
-
Jofré de Bouillon i l'arcàngel -
Mort del cavaller Dudon -
Aladí i Clorinda -
La ferida de Jofré de Bouillon -
Combat de Tancred i Argant -
Naixement de Maria
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Referència n. PA00081139, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
- ↑ Jean-Maurice Rouquette, Provence romane, éd. Zodiaque coll. «La nuit des temps» Paris 1974, p. 303.
- ↑ Bíblia, Nou Testament, Evangeli segons sant Marc, capítol XVI, versicle 1.
- ↑ Bíblia, Nou Testament, Evangeli segons sant Lluc, capítol XXIV, versicles 13-35.
- ↑ Jean-Maurice Rouquette, Provence romane, éd. Zodiaque coll. «La nuit des temps» Paris 1974 ; p. 347
- ↑ «Patrimoine de la ville d'Arles». [Consulta: 26 abril 2024].