Clordecona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicClordecona
Substància químicacompost químic, carcinògen ocupacional, insecticida, developmental toxicant (en) Tradueix i carcinògen Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular489,678 u Modifica el valor a Wikidata
Rolinsecticida Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₀Cl₁₀O Modifica el valor a Wikidata
Chlordecone.png
SMILES canònic
Model 2D
C1(=O)C2(C3(C4(C1(C5(C2(C3(C(C45Cl)(Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Solubilitat0,5 g/100 g (aigua, 100 °C) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de sublimació350 °C Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor3,0E-7 mmHg (a 25 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps0,001 mg/m³ (10 h, cap valor) Modifica el valor a Wikidata

La Clordecona, també coneguda com a Kepona, és un insecticida carciogènic[1] de la familia del mirex emprat als Estats Units entre el 1966 i el 1975.

Químicament la clordecona és una cetona policíclica clorada emprada com a insecticida i fungicida amb fórmula molecular C10Cl10O. S'absorbeix ràpidament per la pell i les vies respiratòries. L'exposició a aquesta substància pot provocar problemes com tremolors, pèrdua de memòria o mals de cap. A més de l'increment del risc de patir càncer. El seu ús està prohtibit en la major part dels països desenvolupats.[2][3]

La clordecona és persistent al medi ambient i té un temps de vida mitjà d'uns 30 anys.

Referències[modifica]

  1. Raimon Guitart, Tòxics, verins, drogues i contaminants, Volum 52 de Manuals de la UA, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, pàgina 74, ISBN 9788449025587
  2. «5 Compostos com a interferents endocrins», Interferents endocrins, una amenaça a l'ordre del dia, pàgina 21
  3. Susana Borràs i Pentinat, «La V Conferencia de las Partes del Convenio de Estocolmo sobre Contaminantes Orgánicos Persistentes» (castellà), Perspectiva del dret internacional del medi ambient, Universitat Rovira i Virgili, 2011, pàgina 9 ss.