Clordecona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clordecona
Chlordecone.png
Chlordecone Kepone 3D.png
Noms
Nom IUPAC
decacloropentaciclo[5.3.0.02.6.03.9.04.8]decan-5-ona[1]
Altres noms
Chlordecona
Merex
CAS name: 1,1a,3,3a,4,5,5,5a,5b,6-decaclorooctahidro-1,3,4-meteno-2H-ciclobuta[cd]pentalen-2-ona
Identificadors
143-50-0 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:16548 N
ChEMBL ChEMBL462576 Symbol OK.svg1
ChemSpider 293 Symbol OK.svg1
Número CE 205-601-3
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG C01792 Symbol OK.svg1
PubChem 299
UNII RG5XJ88UDF N
Propietats
C10Cl10O
Massa molar 490,633 g/mol
Aparença Sòlid cristal·lí bronzejat a blanc
Olor Sense olor
Densitat 1,6 g/cm3
Punt de fusió 349 °C (660 °F; 622 K) (es descompon)
0,27 g/100 mL
Solubilitat Soluble en acetona, cetona, àcid acètic
Lleugerament soluble en benzè, hexà
log P 5,41
Pressió de vapor 3,10−7 kPa
Termoquímica
764 J/K mol
-225,9 kJ/mol
Perills
Principals perills carcinogen[2]
Punt d'inflamabilitat Ininflammable[2]
Dosi o concentració letals (DL, CL):
95 mg/kg (rata, oral)
Límits d'exposició del NIOSH:
cap[2]
LER (recomanat)
Ca TWA 0,001 mg/m3[2]
N.D.[2]
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

La Clordecona, també coneguda com a Kepona, és un insecticida carciogènic[3] de la familia del mirex emprat als Estats Units entre el 1966 i el 1975.

Químicament la clordecona és una cetona policíclica clorada emprada com a insecticida i fungicida amb fórmula molecular C10Cl10O. S'absorbeix ràpidament per la pell i les vies respiratòries. L'exposició a aquesta substància pot provocar problemes com tremolors, pèrdua de memòria o mals de cap. A més de l'increment del risc de patir càncer. El seu ús està prohtibit en la major part dels països desenvolupats.[4][5]

La clordecona és persistent al medi ambient i té un temps de vida mitjà d'uns 30 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUPAC Agrochemical information (http://sitem.herts.ac.uk/aeru/iupac/1293.htm)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0365». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  3. Raimon Guitart, Tòxics, verins, drogues i contaminants, Volum 52 de Manuals de la UA, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, pàgina 74, ISBN 9788449025587
  4. «5 Compostos com a interferents endocrins», Interferents endocrins, una amenaça a l'ordre del dia, pàgina 21
  5. Susana Borràs i Pentinat, «La V Conferencia de las Partes del Convenio de Estocolmo sobre Contaminantes Orgánicos Persistentes» (castellà), Perspectiva del dret internacional del medi ambient, Universitat Rovira i Virgili, 2011, pàgina 9 ss.