Cobalt (lepidòpter)

Cobalt

Cyaniris semiargus
Anvers d'un mascle adult al Parc nacional de Matsalu, Estònia
Dades
Hoste	Trèvol de prat
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Lycaenidae
Tribu	Polyommatini
Gènere	Cyaniris
Espècie	Cyaniris semiargus (Rottemburg, 1775)
Nomenclatura
Sinònims	Polyommatus semiargus
Protònim	Papilio semiargus

El cobalt (Cyaniris semiargus) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.

Distribució

S'estén per gran part d'Europa, excepte les illes Britàniques, nord d'Escandinàvia, nord de Finlàndia i nord-oest de la Rússia europea. També és present al nord d'Àfrica, concretament al Marroc, així com a l'Àsia des de Turquia fins al nord de la Xina i Corea passant per l'Àsia central. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília. A la península Ibèrica ocupa diversos sistemes muntanyosos, com ara el sistemes Ibèric i Central i les Serralades Bètiques, tot i que al sector atlàntic, com ara al Parc Nacional de Doñana, arriba fins gairebé la costa. A Catalunya és present sobretot al terç nord, especialment als Pirineus, tot i que també s'estén, més escadusserament, pels Prepirineus, Serralada Transversal, Montseny, Muntanyes de Prades i Ports de Tortosa-Beseit.

Descripció

Envergadura alar d'entre 27 i 32 mm. Marcat dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers. El mascle presenta l'anvers de color blau cobalt amb un marge negre relativament ample a ambdues ales, venes negres poc marcades i un petit punt negre poc evident a l'ala anterior. La femella té l'anvers completament de color marró, tot i que pot presentar una escamació blava a la base de les ales. Revers semblant en ambdós sexes, amb el fons de color gris marronós i escates blaves a la zona basal. L'ala anterior presenta una sèrie de punts negres vorejats de blanc que formen un arc a la part exterior i un altre punt negre aïllat més proper a la base. Ala posterior amb una sèrie de punts negres similars als de l'ala anterior, més d'altres més propers a la base i disposats irregularment.

• 
  ♂
• 
  ♂ △

Hàbitat

Prats amb abundància de flors, de vegades humits, però també clarianes en boscos i matollars. Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2200 m. L'eruga s'alimenta de diverses espècies de fabàcies del gènere Trifolium, sobretot T. pratense, però ocasionalment T. repens.

Període de vol i hibernació

Generalment vola en una generació entre principi de maig i principi d'agost, segons la localitat i l'altitud, tot i que a Suïssa s'ha reportat com a bivoltina o fins i tot trivoltina, volant entre maig i octubre. Hiberna com a eruga.

Comportament

Les erugues s'alimenten de les parts reproductives de la seva planta nutrícia abans de la diapausa hivernal. A la primavera, en canvi, es nodreixen de les seves fulles. Es tracta d'una espècie mirmecòfila facultativa, les erugues de la qual s'associen sovint amb diverses espècies de formiga, com ara Camponotus aethiops o Lasius niger.

Galeria

• 
  Anvers d'un mascle
• 
  Anvers d'una femella
• 
  Revers d'una femella
• 
  Aparellament
• 
  Femella ponent ous sobre un trèvol
• 
  Diversos individus a terra

Enllaços externs

• Asturnatura (castellà)
• Biodiversidad Virtual (castellà)
• European Butterflies (anglès)