Coeficient de transmissió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El coeficient de transmissió s'utilitza en física i en enginyeria elèctrica quan es consideren medis amb discontinuïtats en propagació d'ones. El coeficient de transmissió descriu l'amplitud (o la intensitat) d'una ona transmesa respecte a l'ona incident. El coeficient de transmissió està estretament relacionat amb el coeficient de reflexió.[1]

Diferents camps de la ciència tenen diferents aplicacions per a aquest terme.[2]

Una ona electromagnètica (o d'un altre tipus) experimenta transmissió i reflexió parcial quan el medi pel qual viatja canvia bruscament.

Òptica[modifica]

Mecànica quàntica[modifica]

El coeficient de transmissió es defineix com la relació entre el flux o densitat de corrent de l'ona transmesa i el flux de l'ona incident. S'utilitza habitualment per obtenir la probabilitat que una partícula passi a través d'una barrera per efecte túnel.[3]

Així,

on jincident és la densitat de corrent en l'ona que incideix abans d'arribar a la barrera i jtransmesa la densitat de corrent en l'ona transmesa a l'altre costat de la barrera.

Referències[modifica]

  1. «Coeficient de transmissió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Federal Standard 1037C (1996). Online at bldrdoc.gov Arxivat 2009-03-02 a Wayback Machine.
  3. Griffiths, David J.. Introduction to Quantum Mechanics (2nd ed.). Prentice Hall, 2004. ISBN 0-13-111892-7.