Vés al contingut

Coeficient osmòtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El coeficient osmòtic φ és un valor que mesura la desviació del comportament d'un dissolvent respecte del seu comportament en condicions ideals, segons la llei de Raoult. El coeficient osmòtic es defineix basant-se en concentracions en l'escala de molalitats com:[1]

i basant-se en les concentracions en l'escala de les fraccions molars:

on és el potencial químic del dissolvent pur i és el potencial químic del dissolvent en la dissolució, MA és la massa molar del dissolvent, xA la seva fracció molar, R la constant dels gasos i T la temperatura termodinàmica.

Referències

[modifica]
  1. Osmotic coefficient Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine. Definició del Gold book de la IUPAC