Vés al contingut

Colin Maclaurin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaColin Maclaurin

Colin Maclaurin (1698–1746)
Biografia
Naixementfebrer 1698 Modifica el valor a Wikidata
Consell d'Argyll and Bute (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1746 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortedema Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Greyfriars Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat d'Edimburg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaEscòcia
NacionalitatEscocès
CiutadaniaUnited Kingdom
Grup ètnicEscocès
FormacióUniversitat de Glasgow
Director de tesiRobert Simson Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFórmula d'Euler–Maclaurin
Desigualtat de Maclaurin
sèries de Maclaurin
Prova integral per la convergència
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic
OrganitzacióUniversitat d'Aberdeen
Universitat d'Edimburg
Membre de
ProfessorsRobert Simson
AlumnesRobert Adam
LlenguaAnglès Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsJohn MacLaurin Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn MacLaurin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Académie des Sciences, Grand Prize

Colin Maclaurin (febrer de 1698 – 14 de juny de 1746) va ser un matemàtic escocès amb grans contribucions en geometria i àlgebra. Les sèries de Maclaurin, un cas especial de les sèries de Taylor, reben aquest nom per ell.

Degut a canvis en l'ortografia des del seu temps (el seu nom s'escrivia com "M'Laurine"[1]), el seu nom alternativament s'escriu MacLaurin.[2] En el gaèlic escocès el seu nom és "Cailean MacLabhruinn", el qual és literalment 'Colin, el fill de Laurence.'[3]

Biografia[modifica]

Maclaurin nasqué a Kilmodan, Argyll. El seu pare era eclesiàstic Reverend i Minister de Glendaruel com que el seu pare morí quan Colin era un infant, va ser educat pel seu oncle, el Reverend Daniel Maclaurin, minister de Kilfinnan.

Als onze anys, Maclaurin entrà a la Universitat de Glasgow. Es graduà tres anys més tard amb la tesi L'energia de la gravetat, als 19 anys passà a ser professor de matemàtiques al Marischal College de la Universitat d'Aberdeen. Va tenir el rècord de ser el professor més jove fins al març del 2008, quan oficialment es va donar aquest rècord a Alia Sabur.[4]

En les vacances de 1719 i 1721, Maclaurin anà a Londres on va ser rebut per Sir Isaac Newton, Dr. Hoadley, Dr. Samuel Clarke, Martin Folkes, i altres filòsofs eminents. Va ser admès com a membre de la Royal Society.

El 1722, viatjà al continent europeu com tutor de George Hume, el fill d'Alexander Hume, a la Lorena va escriure le seu assaig sobre la Percussió del Cossos, amb el qual guanyà el premi de la Royal Academy of Sciences el 1724.

El 1725, Newton el va recomanar per a un lloc dins la Universitat d'Edimburg on Maclaurin passà la resta de la seva vida

Contribucions a les matemàtiques[modifica]

Encara que les Sèries de Taylor eren conegudes abans per Newton i Gregory, i en casos especials per Madhava de Sangamagrama a l'ïndia del segle xiv, Maclaurin les atribuí a Taylor en el seu treball.[5] El 1742 va trobar la fórmula que relaciona la velocitat de rotació d'una esfera autogravitant amb el seu aplanament. Per a deduir-la va considerar l'equilibri hidroestàtic entre dues columnas de líquid, una polar i l'altra equatorial, que conflueixen en el centre de la Terra.

El 1748, pòstumament, es va publicar Treatise of Algebra. En aquest tractat usà determinants per a resoldre equacions de quatre incògnites. Dos anys després aquest mètode va ser popularitzat per Gabriel Cramer com a Regla de Cramer.

Memorial, Greyfriars Kirkyard, Edimburg

Algunes obres[modifica]

  • Il·lustració de la revisió a De fluxionibus libri duo (Acta eruditorum, 1760)
    Geometria Organica - 1720
  • De Linearum Geometricarum Proprietatibus - 1720
  • Treatise on Fluxions - 1742 (763 pàgines en dos volums. La primera exposició sistemàtica dels mètodes de Newton.)
  • Treatise on Algebra - 1748
  • Account of Newton's Discoveries - Incompleta en el moment de la seva mort i publicada el 1750

Referències[modifica]

  1. Colin Maclaurin: A Biographical Note by Robin Schlapp (6 December 1946). (Note that the quotation in «Turnbull lectures on Colin Maclaurin». Arxivat de l'original el 2007-12-06. [Consulta: 3 gener 2012]. has been altered.)
  2. [enllaç sense format] http://www.m-a.org.uk/docs/library/2064.pdf Arxivat 2007-10-31 a Wayback Machine.
  3. [enllaç sense format] http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Extras/Turnbull_Maclaurin_1.html Arxivat 2007-12-06 a Wayback Machine. Turnbull lectures on Colin Maclaurin (4 February 1947), Part I
  4. David McNeill «University appoints world's youngest professor». The Independent, 01-05-2008.
  5. «Neither Newton nor Leibniz – The Pre-History of Calculus and Celestial Mechanics in Medieval Kerala». MAT 314. Canisius College. Arxivat de l'original el 2006-08-06. [Consulta: 9 juliol 2006].

Fonts[modifica]

Bibliografia[modifica]