Combat de Llívia
| Expansió de l'islam | |||
|---|---|---|---|
  Combat de Llívia Combat de Llívia | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 731 | ||
| Coordenades | 42° 30′ N, 2° 00′ E / 42.5°N,2°E | ||
| Lloc | Llívia | ||
| Resultat | Victòria del Califat omeia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Guadalete - Mèrida - Segoyuela - Narbona (719) - Tolosa - Covadonga - Olalies - Carcassona - al-Sakhra | |
Campanyes de Carles Martell (732-737) | |
En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.[1][2]
Segons Antoni Rovira i Virgili[3] aquest episodi correspon a una llegenda i no va existir cap Manusa.
El setge de Llívia[modifica]
El sirià Gedhi ibn Zeyan fou enviat en secret per Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí amb un esquadró de cavalleria[4] lleugera per capturar viu o mort a Uthman ibn Naissa, sent localitzat a Llívia on va quedar assetjat. Gehdi va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat i la situació es va fer desesperada. Essent inevitable la rendició, Munussa va fugir a través dels penyasegats aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels.
Un endarreriment per salvar Lampègia de caure en mans dels seus perseguidors va permetre a les forces sirianes atrapar el grup. L'escorta fou eliminada però Munussa es va negar a rendir-se i, per evitar ser capturat, es va suïcidar llançant-se a un penyasegat.
Conseqüències[modifica]
Lampègia va ser capturada i enviada al valí Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí juntament amb el cap tallat de Munussa. Finalment la seva muller enviada a l'harem del califa a Damasc.[4]
La rebel·lió estava liquidada, però calia castigar Odó el Gran que l'havia recolzat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va decidir trencar el tractat del 725 i va ordenar la preparació d'un gran exèrcit que la propera primavera de l'any 732 havia d'assolar Aquitània. L'expansió cap al nord, a través del Ducat d'Aquitània i el Regne franc tornaven a estar obertes, de manera que Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí va iniciar la campanya que duria a la seva derrota batalla de Tours contra Carles Martell.
Referències[modifica]
- ↑ Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936.
- ↑ Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation (en anglès). F.R. Niglutsch, 1913.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 337 a 338.
- ↑ 4,0 4,1 Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p. 296-297.
Bibliografia[modifica]
- Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904.