Vés al contingut

Maingau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Comtat de Maingau)
Basílica d'Einhard a Seligenstadt

El Maingau (País del Main) fou un territori a l'Imperi Franc (Regne Franc Oriental) a la zona del riu Main amb Frankfurt del Main i l'Odenwald septentrional al voltant del riu (Rodau, Gersprenz i Mümling), així com a la dreta del Main al voltant d'Aschaffenburg. Al Maingau ("in pago Moingewi") va néixer Einhard l'any 770. El Maingau va estar al Ducat de Francònia, més tardà a la Francònia de l'oest (la part occidental del ducat) coneguda també com a Francònia del Rin.

Situació

[modifica]
Situació del Maingaus al ducat de Francònia de l'oest al voltant de l'any 1000

El Maingau limitava a l'oest amb Oberrheingau, al nord (al nord del Main) amb el Niddagau i Wetterau). No existien límits fixes. Algunes comarques com el Rodhau i el Bachgau, són fragmentacions del Maingau; fins i tot el Kinziggau en la part septentrional, al llarg el Kinzig i el Plumgau a l'est, al Spessart meridional, es pot considerar que en van ser part.

Història

[modifica]

Domini romà

[modifica]
Situació de la província romana de Germània Superior

Durant la pertinença a l'Imperi Romà el Maingau fou part de la província de Germània Superior amb la Ciutat dels Auderiencs. Tàcit escrivia ja sobre els habitants de la regió ("Desè país" = Agri Decumates).

Després de la retirada de les tropes romanes dels Agri Decumates (Àrea a la dreta del Rin) vers el 260, va quedar en poder dels pobles germànics i celtes, una població barrejada que va seguir encara fent un comerç actiu amb els romans de la banda del Rin esquerra.

Alamans

[modifica]
visió general de la difusió dels alamans

Un dels pobles germànics que van passar per la zona foren els alamans. S'hi remunten diverses fundacions locals: Bellingen, Sprendlingen ("Sprendlingun"),Mainflingen ("Manolfingen"), Hainstadt ("Heinstadt"), Seligenstadt ("Saligunstadt"), Stockstadt am Main ("Stoddenstadt") així com Großkrotzenburg i Klein-Krotzenburg ("Cruzenburch").

Francònia

[modifica]
ducat de Francònia al voltant de 800

La victòria del rei de francs Chlodwig (Clodoveu) I sobre els alamans l'any 496 va posar les ciutats alamanes sota dominació franca i van formar part del regne anomenat Austràsia. Sota els francs el Maingau s'adscrivia com a àrea d'administració als comtats del Main a Francònia

Els nous sobirans francs de la dinastia merovíngia del període (481-560) van mantenir les velles poblacions i n'hi van afegir de noves; les ciutats romanes encara es conservaven i mantenien els seus noms.

Europa Central a l'alta edat mitjana

Després de la divisió del regne franc el 561 la noblesa guanyava poder i dirigia el país. Al Maingau tenien lloc en aquest temps grans desbrossaments de terres. Les refundacions en l'àrea desbrossada rebien noms generalment amb acabaments -bach -tal -hofen i -feld :

Altres refundacions fora del Maingau foren: Mörfelden (Mersenuelt) Langen i Egelsbach

Abadia de Lorsch amb propietats al Maingau en temps dels carolingis

Encara que el rei Clodoveu I ja el 499 s'havia batejat com a cristià, els habitants del Maingaues conservaven els seus costums pagans. Només a partir de la missió religiosa del 719 de Bonifaci de Fulda la zona va esdevenir cristiana. Les refundacions reberen llavos l'acabament -hausen:

  • Dreckshausen (Dreckhusen'), 1336
  • Froschhausen (Villa Froschusen), 1323, propietat del monestir de Seligenstadt
  • Hainhausen (Haginhusen), 1107, seu dels senyors d'Hagenhausen els descendents dels quals foren els senyors i comtes d'Eppstein.
  • Ippingshausen (Ippingeshusen), 1210
  • Messenhausen, 1282
  • Obertshausen (Oberdueshusen), seu dels senyors de Hausen una línia col·laterals dels comtes d'Hagenhausen,
  • Patershausen (Patershusen) 1210, originalment fou un petit monestir de benedictins.
  • Rennigishausen (Rennigishusen)
  • Richolfshausen (Rycholfshusen) esmentada entre 1338 i 1430
  • Zellhausen (Celhusen), 1329, propietat del monestir Seligenstadt.
  • Hausen (Husen), 1357

Els dominis i influència d'aquestes "hausen" indiquen una colonització metòdica i un efectiu desbrossament del país per part de la reialesa.

Comtes del Maingau

[modifica]
Castell de Wasserburg dels Hagenhausener amb l'escut

Sota Carlemany i els seus successors el càrrec comtal, un nomenament reial, esdevenia hereditari. Dels comtas al Maingau se sap ben poca cosa; es suposa que els Hagenhausener amb seu a Rodgauer van originar els senyors i després comtes d'Eppstein.

  • Drogó, testificat com a comte 753 i 762. El 815 un altre Drogó s'esmenta a l'Ober i Untermühlheim amb Seligenstadt i Mühlheim
  • Rupert al voltant de 776
  • Warin (Guarí) i la seva dona Fiderun (també Friderun) a partir del 762 feien donacions al monestir de Fulda. Vers el 772 era també comte a Turgòvia Encara està testificat fins al 813. D'aquest Warin serien descendents els emperadors de la dinastia sàlica
  • Walah, esmentat vers 768
  • Al segle ix eren comtes al Maingau els francs Babenberg (Babenberger) i per això el país s'esmenta a vegades com Marca de Babenberg
  • Conrad el Vell (dels Conradians), nascut vers 855, que servia a Arnulf de Caríntia l'any 893 i havia substituït als Babenberg o Poppònides el que va iniciar una lluita entre els dos llinatges. Conrad va morir el 27 de febrer del 906.
  • Conrad el Jove, hauria estat comte al Maingau després del 906
  • Ruocar, vers 945, governava un comtat a l'anomenada Marca Reial ("Königer Mark").
  • Meingoz o Meiningoz (Meingaud) de la casa dels conradians, esmentat com a comte al Maingau entre 965 i 987, comte al Lobdengau del 987 al 1002, i abat laic de Sant Maximí.
  • Al segle X s'esmenten al Maingau als comtes Eberard III (nascut aproximadament 890, mort el 10 de maig de 966) i Eberard IV, també de la casa dels conradians; el segon és anomenat el 975.
  • Gerlac (Gerlach, llatí "Gerlahi") apareix el 1013 en un document d'Enric II com a propietari d'algun lloc al Maingau; potser era comte també al Lahngau.
  • Gerard, probablement del llinatge dels Reginbodonen, esmentat el 1069 com a comte al Maingau
  • Ditó, comte esmentat al segle xi amb béns a Radheim

Desenvolupament modern

[modifica]
Castell de Steinheim

A partir de 1803 pertanyien les parts principals del Maingau al Gran ducat de Hessen i al Principat d'Aschaffenburg que va passar per poc temps al Gran ducat de Frankfurt i el 1814 a Baviera. Els hessians van dividir després l'àrea en noves estructures d'administració. Llavors el Maingau antic va formar el cercle d'Offenbach, el districte de Darmstadt-Dieburg, el districte d'Aschaffenburg i el districte de Miltenberg dins dels estats de Hessen i Baviera.

Dominis eclesiàstics

[modifica]

Molts llocs del Maingaus s'esmenten com a dominis del monestir de Lorsch. A través de donacions el monestir aconseguia a l'alta edat mitjana possessions àmplies en aquesta àrea.

Les mencions documentals de dominis eclesiàstics al temps dels francs al Maingau, són:

El Maingau avui

[modifica]

Actualment no correspon a cap entitat administrativa. El nom però s'utilitza per a algunes organitzacions esportives comarcal o entitats supramunicipals econòmiques i socials.

Bibliografia

[modifica]
  • Karl Nahrgang: Stadt und Landkreis Offenbach am Main – Atlas für Siedlungskunde, Verkehr, Verwaltung, Wirtschaft und Kultur. Kommissions-Verlag Dr. Waldemar Kramer, Frankfurt am Main 1963.
  • Karl Nahrgang: Stadt und Landkreis Offenbach am Main – Studien und Forschungen, Heft 4. Verlag Waldemar Kramer, Frankfurt am Main 1958.
  • J. W. Chr. Steiner: Altertümer und Geschichte des Bachgaues im alten Maingau I-III. Aschaffenburg 1821 und 1827.
  • J. W. Chr. Steiner: Geschichte und Alterthümer des Rodgaus im alten Maingau. Darmstadt 1833

Enllaços externs

[modifica]