Comunicació interventricular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaComunicació interventricular
Imatge ecocardiogràfica d'una comunicació interventricular moderada a la part mitjana muscular del septe interventricular. El traçat a la part inferior esquerra mostra el flux durant un cicle cardíac complet i la marca vermella, el momento del cicle cardíaco on la imatge fou capturada. Els colors representen la velocitat del flux sanguini. El flux va des del ventricle dret al ventricle esquerre (a l'esquerra de la imatge). La mida i la posició són típiques d'una CIV en el període neonatal. modifica
Tipusdefecte septal cardíac i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzaciósepte interventricular Modifica el valor a Wikidata
Associació genèticaGATA4 (en) Tradueix i CITED2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LA88.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q21.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9745.4 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM614429, 614431 i 614432 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB13808 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001099 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine903271 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006345 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet1480 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0018818 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1657 Modifica el valor a Wikidata

La comunicació interventricular (CIV) és la cardiopatia congènita[1] més freqüent, caracteritzada pel tancament incomplet del septe interventricular—la paret que divideix els dos ventricles del cor—el que permet la comunicació lliure entre ambdós ventricles. Freqüentment s'associa a altres defectes estructurals, com la tetralogia de Fallot i la síndrome de Down.[2] Alguns estudis han mostrat que la CIV té una prevalença entre el 2-5% dels naixements, dels quals en el 80-90% dels casos es tanca poc després del naixement.[3][4] La comunicació interventricular també pot formar-se pocs dies després d'un infart de miocardi[5] (atac al cor) per un esquinçament mecànic de la paret interventricular abans que es formi la cicatriu característica de la malaltia durant la remodelació del teixit necrosat per macròfags.

Classificació[modifica]

La comunicació interventricular es classifica segons la mida i la localització de l'orifici.

  • CIV membranosa: en un 75% o més dels casos, l'orifici es troba a la porció superior membranosa del septe.
  • CIV infundibular: es localitza en una posició inferior a la vàlvula pulmonar.
  • CIV muscular: en un 20% dels casos,[6] el defecte es troba a la porció inferior muscular del septe. Les CIV apicals pertanyen a aquest grup.

Manifestacions clíniques[modifica]

Els defectes del septe interventricular són habitualment asimptomàtics en el naixement: l'inici de les manifestacions clíniques associades acostuma a ser postnatal (unes poques setmanes després del naixement). La CIV és un defecte congènit cardíac acianòtic perquè s'estableix un curtcircuit d'esquerra (sang oxigenada) a dreta (sang desoxigenada), motiu pel qual no apareixen signes clínics de cianosi. A l'exploració física poden presentar un buf holosistòlic (depèn de la magnitud del defecte) +/- frèmit palpable (expressió clínica palpable de la turbulència del flux sanguini). Els sorolls cardíacs solen ser normals en defectes petits o moderats, mentre que grans defectes septales poden ser compatibles amb un intens batec paraesternal (palpable i visible) i un desplaçament del batec de punta, ambdós com a resultat de la dilatació ventricular. Un nadó amb un gran defecte generalment es presenta acianòtic, amb retard pondoestatural, hipersudoració i dispnea, arribant en etapes tardanes fins a la insuficiència cardíaca.

Morfologia[modifica]

La majoria de les CIV són defectes únics, encara que poden ser múltiples. Generalment tenen la mida aproximada de la vàlvula aòrtica. Els defectes més petits solen ser musculars i un 50% de ellos tanca espontàniament. Els grans defectes solen ser membranosos o infundibulares i generalment romanen permeables. Existeix hipertròfia ventricular dreta i hipertensió pulmonar i progressa a insuficiència cardíaca. En els grans defectes, si no són operats, s'inverteix el curtcircuit, hi ha presència de cianosi i el procés finalitza amb la mort.

Etiologia[modifica]

La comunicació interventricular apareix en el fetus durant el seu desenvolupament embriològic cardíac on, en formar-se les cambres cardíaques, persisteix un orifici fins al naixement. Es desconeix la causa d'aquest trastorn.[7]

Referències[modifica]

  1. Article de MSD Mauals sobre comunicació interventricular(castellà)
  2. Wells GL, Barker SE, Finley SC, Colvin EV, Finley WH. Congenital heart disease in infants with Down's syndrome. South Med J. 1994 Jul;87(7):724-7(anglès)
  3. Hiraishi S, Agata Y, Nowatari M, Oguchi K, et al. Incidence and natural course of trabecular ventricular septal defect: Two-dimensional echocardiography and color Doppler flow image study. J Pediatr 1992;120:409-15.
  4. Roguin N, Du ZD, Barak M, Nasser N, Hershkowitz S, Milgram E. High prevalence of muscular ventricular septal defect in neonates. J Am Coll Cardiol 1995 November 15;26(6):1545-8 PMID: 1538287
  5. Bruckheimer E. Ventricular septal defect. Medical Encyclopedia - MedlinePlus.org, URL: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency/article/001099.htm. Accessed on December 5, 2005.
  6. University of Virginia Health Topics. «Comunicación Interventricular (CIV)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2008-08-29. [Consulta: 9 maig 2008].
  7. por MedlinePlus. «Comunicación interventricular» (en castellà). Enciclopedia médica en español, mayo 2006.