Conca germànica
La conca germànica era una conca sedimentària que es formà durant el permià i que s'estenia per gran part d'Europa.[1] En l'estudi d'aquesta conca Friedrich August von Alberti definí el triàsic l'any 1834 a partir de la presència de tres fàcies: Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper.[2]
Les condicions climàtiques n'eren àrides en estar situada a una latitud de 20° i 30°.[2] Se situava a la zona central del supercontinent Pangea al nord-oest de l'oceà Tetis.
Referències[modifica]
- ↑ (Knaust 2011)
- ↑ 2,0 2,1 Voigt, T.; Gaupp, R. i Röhling, H.-G. «Lake deposits of the Early Triassic Buntsandstein in Central Germany: Type localities of oolites and stromatolites». 5th Int. Limnogeological Congress [Constanza], 2011, pàg. 191-211.[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Knaust, D. «31. Meiobenthic Trace Fossils as Keys to the Taphonomic History of Shallow-Marine Epicontinental Carbonates». A: William Miller, III. Trace Fossils: Concepts, Problems, Prospects (en anglès). Elsevier, 2011, p. 632. ISBN 9780080475356.