Concepció Pallardó i Guillot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Concepció Pallardó)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaConcepció Pallardó i Guillot
Biografia
Naixement1848 Modifica el valor a Wikidata
Cervera (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata

Concepció Pallardó i Guillot (Barcelona, o Cervera, ca. 1848 - Barcelona, 26 de desembre de 1927) fou una actriu catalana.[1][2]

Biografia[modifica]

No hi ha dades sobre la vida privada de Concepció Pallardó, una de les actrius de més renom de finals del XIX. Desconeixem la data de naixement i de mort, si bé sabem que en els seus darrers anys de vida va estar allunyada dels escenaris i va morir en la més completa indigència.[1]

La seva activitat artística comença el 1863 en un petit teatre per aficionats anomenat Mendizábal, acabat de néixer llavors, situat just al costat del Teatre Romea. Durant molts anys, actua en diversos teatres de Barcelona i rodalia, i entra al Romea el 1880 com a primera actriu, i comparteix cartell amb el quadre d'actors catalans format, entre altres, per Carme Parreño, Caterina Mirambell i Caterina Fontova. Hi treballa fins a la temporada 1888-89, i estrena obres de Riera i Bertran, Guimerà, Soler i Hubert, i Ferrer i Codina amb gran èxit: Corona d'espines, Com anell al dit, Judit, Lo dir de la gent, El pubill, El trinc de l'or, Otger.[1]

A l'estiu de 1880 es trasllada al Teatre-Circ de Mallorca amb la companyia de Lleó Fontova, encapçalada llavors per Iscle Soler i Mercè Abella. Hi representa, entre altres, La dida de Pitarra i Dones de J. M. Arnau. El 1893-94 actua al Teatre Granvia (abans Calvo-Vico) i la temporada següent, 1994-95, al Romea. Sota la direcció d'Enric Borràs, treballa al Romea i al Teatre Novetats. Durant l'any còmic de 1905-06 actua al Teatre Bartrina de Reus, i posa en escena obres de Guimerà, Ignasi Iglésias, Echegaray, Suderman, Maeterlinck, etc.[1]

Després de gaudir dels aplaudiments del públic, va deixar els escenaris. La precària situació econòmica dels artistes retirats feia molt difícil la subsistència. L'Ajuntament de Barcelona li va concedir, el 1925, una pensió[3] fins al seu traspàs, succeït el 27 de desembre de 1927. Pallardó va conèixer la glòria a la seva joventut quan encapçalava els cartells del Romea i va conèixer la misèria a la vellesa, quan va morir desemparada i sola.[1]

En nombroses ocasions, el teatre Romea va organitzar funcions en benefici de Concepció Gallardó, entre d'altres, el 1881, amb la 200a representació de La dida, interpretada per ella mateixa en el paper protagonista;[4] el 1885 (amb la representació de La copa del dolor i Coses del oncle)[5] i el 1886 (amb l'estrena de Lo full de paper, de Pere Antoni Torres i representant ella mateixa un paper en l'obra).[6] El 1927, any en què va morir al desembre, va participar encara en una vetllada d'homenatge que se li va fer a Hostalric el 28 d'agost. Amb setanta-nou anys, Gallardó va actuar en l'obra El ferrer de tall, de Joaquim Torrents, fent-hi el paper de la baronessa.[7]

Sabem que va tenir una filla Pilar Comas i Pallardó que n'és l'hereva en el moment de la seva defunció.[8]La seva parella va ser en Francisco Comas i Cortina amb qui es va casar l'any 1875.[9][2] Segons l'acta de casament era nascuda a Cervera ca.1848, filla d'Antoni Pallardó natural de València i Maria de la Cruz Guillot natural de Valladolid.[2] Era germana de l'autor teatral i periodista Alfred Pallardó i Guillot.

Trajectòria professional[modifica]

  • 1880, 9 de novembre. El dir de la gent de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de La marquesa.)
  • 1883, 2 d'octubre. Lo llibre del honor de Frederic Soler i Manel Mata, estrenada al teatre Romea (en el paper de La comtesa Èlia.)
  • 1884, 22 de gener. Judith de Welp d'Àngel Guimerà, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Judith.)
  • 1885, 17 de desembre. Otger d'Antoni Ferrer i Codina, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Kaína).
  • 1886, 15 d'abril. El pubill de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea (en el paper de Mariàngela.)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Concepció Pallardó». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 «Matrimonis. 1875. Registre núm.1974. (pdf pàg.989)», 14-08-1875. [Consulta: 11 setembre 2021].
  3. La Vanguardia, 18 de febrer 1925, p. 11.
  4. La Vanguardia, 27 de novembre 1881, p. 6.
  5. La Vanguardia, 20 de desembre de 1885, pàg. 8.
  6. La Vanguardia, 25 de desembre 1886, p. 6.
  7. La Vanguardia, 7 d'agost 1927, p. 17
  8. «cultura». Gaceta municipal de Barcelona: Any 15, Núm. 04., 30-01-1928, pàg. 3.
  9. «Comisión de Gobierno». Gaceta municipal de Barcelona: Any 08, Núm. 18., 05-05-1921, pàg. 11.