Concepció Pallardó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaConcepció Pallardó
Biografia
Naixementsegle XIX
Barcelona
Mortsegle XX
Activitat
OcupacióActriu
Modifica les dades a Wikidata

Concepció Pallardó (Barcelona, segle XIX - segle XX) fou una actriu catalana.[1]

Biografia[modifica]

No hi ha dades sobre la vida privada de Concepció Pallardó, una de les actrius de més renom de finals del XIX. Desconeixem la data de naixement i de mort, si bé sabem que en els seus darrers anys de vida va estar allunyada dels escenaris i va morir en la més completa indigència.[1]

La seva activitat artística comença el 1863 en un petit teatre per aficionats anomenat Mendizábal, acabat de néixer llavors, situat just al costat del Teatre Romea. Durant molts anys, actua en diversos teatres de Barcelona i rodalia, i entra al Romea el 1880 com a primera actriu, i comparteix cartell amb el quadre d'actors catalans format, entre altres, per Carme Parreño, Caterina Mirambell i Caterina Fontova. Hi treballa fins a la temporada 1888-89, i estrena obres de Riera i Bertran, Guimerà, Soler i Hubert, i Ferrer i Codina amb gran èxit: Corona d’espines, Com anell al dit, Judit, Lo dir de la gent, El pubill, El trinc de l'or, Otger...[1]

A l’estiu de 1880 es trasllada al Teatre-Circ de Mallorca amb la companyia de Lleó Fontova, encapçalada llavors per Iscle Soler i Mercè Abella. Hi representa, entre altres, La dida de Pitarra i Dones de J. M. Arnau. El 1893-94 actua al Teatre Granvia (abans Calvo-Vico) i la temporada següent, 1994-95, al Romea. Sota la direcció d’Enric Borràs, treballa al Romea i al Teatre Novetats. Durant l’any còmic de 1905-06 actua al Teatre Bartrina de Reus, i posa en escena obres de Guimerà, Ignasi Iglésias, Echegaray, Suderman, Maeterlinck, etc.[1]

Després de gaudir dels aplaudiments del públic, va deixar els escenaris. La precària situació econòmica dels artistes retirats feia molt difícil la subsistència. Pallardó va conèixer la glòria a la seva joventut quan encapçalava els cartells del Romea i va conèixer la misèria a la vellesa, quan va morir desemparada i sola.[1]

Trajectòria professional[modifica]

  • 1880, 9 de novembre. El dir de la gent de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de La marquesa.)
  • 1886, 15 d'abril. El pubill de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea (en el paper de Mariàngela.)

Referències[modifica]