Concert per a trompa núm. 4 (Mozart)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióConcert per a trompa núm. 4
Forma musical Concert per a solista
Tonalitat Mi♭ major
Compositor Wolfgang Amadeus Mozart
Creació 1786
Data de publicació 1786
Catalogació K. 495
Dedicat a

Joseph Leitgeb

  1. Allegro moderato
  2. Romanze
  3. Rondó
Part de Mozart horn concertos Tradueix
Instrumentació corn i orquestra
Altres dades
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El Concert per a trompa núm. 4 en mi bemoll major, K. 495, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart completada l'any 1786. El manuscrit, escrit en tinta vermella, verd, blau i negre, fou considerat un intent jocós dirigit al destinatari de la composició, el trompa i amic de Mozart Joseph Leutgeb. No obstant, recentment s'ha suggerit que la partitura multicolor podia ser també una mena de "codi de colors".[1]

Consta de tres moviments:

  1. Allegro moderato
  2. Romanze (Andante)
  3. Rondó (Allegro vivace), en compàs 6/8.

L'últim moviment és un exemple "bastant obvi" del tòpic musical sobre la caça, "en què la construcció dels intervals, caracteritzada per prominents tríades de tònica i dominant en la melodia principal, era una mica dictada per la capacitat del trompa, i així estava més estretament relacionat amb les característiques típiques del chassé, com un toc inicial de caça.[2][nota 1]

La gran absència de semicorxeres en el darrer moviment és també un incentiu contra els tempi relativament ràpids, i és el motiu pel qual els moviments finals dels concerts per a trompa K. 386b, K. 417 i K. 447 són interpretats gairebé sempre més ràpids que 88/264. El moviment final del K. 417 acaba amb una coda marcada com a Più allegro, i l'últim moviment de quart concert per a trompa (KV 495), encara que molt similar en estil als altres tres, està marcat com a Allegro vivace.[3]

Aquest concert és un dels dos concerts per a trompa de Mozart en els que hi ha trompes de ripieno (trompes incloses en l'orquestra a part dels solistes), encara que al contrari que en el K. 417, la trompa solista dobla en aquest concert la primera part de ripieno de les trompes en els passatges dels tutti.[4]

Notes[modifica]

  1. Una vegada definit, però, com característic del chassé va poder sobreviure transportat a altres instruments i gèneres, com ara el Quartet de corda en si bemoll major (K. 458).

Referències[modifica]

  1. Mozart, W. A.; Wiese, Henrik (preface). Hornkonzert Nr. 4 Es-dur KV 495. Klavierauszug (Piano Reduction). München: G. Henle Verlag, 2002, p. III.  ISMN M-2018-0704-1
  2. John Irving, Mozart, the "Haydn" quartets. Cambridge: Cambridge University Press (1998): 95
  3. Jean-Pierre Marty, The Tempo Indications of Mozart. New Haven & London: Yale University Press (1988): 43.
  4. Leavis R «Mozart's Last Horn Concerto». Music & Letters, 34, 4, 1953, pàg. 316.

Enllaços externs[modifica]