Vés al contingut

Concili de Verona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConcili de Verona
Map
 45° 26′ N, 10° 59′ E / 45.44°N,10.99°E / 45.44; 10.99
Tipusconcili Modifica el valor a Wikidata
Part deEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Datanovembre 1184 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVerona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata

El Concili de Verona va ser un concili particular[1] de l'església catòlica convocat el novembre de 1184 pel papa Luci III i que va comptar amb la presència de l'emperador Frederic Barbarroja. Luci III, expulsat per la comuna de Roma, s'havia refugiar a Verona entre l'1 d'agost i el 4 de novembre de 1184.

Luci III.

A més del Papa i l'Emperador, també van viatjar fins a Verona el Gran Mestre dels Templers (Arnau de Torroja) i dels Cavallers Hospitalers (Roger de Moulins), així com el Patriarca de Jerusalem (Heracli de Cesarea).[2] L'abat Pere de Cîteaux, més tard bisbe Pere d'Arras,[3] també va participar en la conferència en nom de l'orde del Císter.[4]

El concili va condemnar els neomaniqueus (càtars). El predicador de Lió Pere Valdès va ser-hi excomunicat.[5][6] També foren condemnats els umiliati de la Llombardia i els deixebles d'Arnau de Brescia, els patarins.[7]

El 4 de novembre es va promulgar la butlla Ad abolendam,[8] que va establir la inquisició episcopal: les autoritats eclesiàstiques designaven els heretges que havien de ser castigats pel poder temporal.[9] HI defineix l'heretgia utilitzant el dret canònic.

Referències

[modifica]
  1. «Wider die Häretiker» (en alemany). Damals, 04-11-2004. [Consulta: 1r maig 2024].
  2. Bäumer i Franzen, 1974, p. 192-193.
  3. «Petrus I. von Arras» (en alemany). heiligenlexikon.de. [Consulta: 1r maig 2024].
  4. Dietrich, 1934, p. 40.
  5. Santini, 1974, p. 79.
  6. «Les vaudois du Piémont, prêt à entrer dans une nouvelle histoire avec l’Eglise catholique» (en francès). La Liberté, 26-08-2015. [Consulta: 1r maig 2024].
  7. Théry, 2010, p. 373-386.
  8. «Ad abolendam diversam haeresium pravitatem» (en llatí). digilander.libero.it. [Consulta: 1r maig 2024].
  9. Havet, 1880, p. 41.

Bibliografia

[modifica]