Concili de Verona
| ||||
| Tipus | concili  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Església Catòlica | |||
| Data | novembre 1184 | |||
| Localització | Verona (Itàlia) | |||
El Concili de Verona va ser un concili particular[1] de l'església catòlica convocat el novembre de 1184 pel papa Luci III i que va comptar amb la presència de l'emperador Frederic Barbarroja. Luci III, expulsat per la comuna de Roma, s'havia refugiar a Verona entre l'1 d'agost i el 4 de novembre de 1184.
A més del Papa i l'Emperador, també van viatjar fins a Verona el Gran Mestre dels Templers (Arnau de Torroja) i dels Cavallers Hospitalers (Roger de Moulins), així com el Patriarca de Jerusalem (Heracli de Cesarea).[2] L'abat Pere de Cîteaux, més tard bisbe Pere d'Arras,[3] també va participar en la conferència en nom de l'orde del Císter.[4]
El concili va condemnar els neomaniqueus (càtars). El predicador de Lió Pere Valdès va ser-hi excomunicat.[5][6] També foren condemnats els umiliati de la Llombardia i els deixebles d'Arnau de Brescia, els patarins.[7]
El 4 de novembre es va promulgar la butlla Ad abolendam,[8] que va establir la inquisició episcopal: les autoritats eclesiàstiques designaven els heretges que havien de ser castigats pel poder temporal.[9] HI defineix l'heretgia utilitzant el dret canònic.
Referències[modifica]
- ↑ «Wider die Häretiker» (en alemany). Damals, 04-11-2004. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Bäumer i Franzen, 1974, p. 192-193.
- ↑ «Petrus I. von Arras» (en alemany). heiligenlexikon.de. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Dietrich, 1934, p. 40.
- ↑ Santini, 1974, p. 79.
- ↑ «Les vaudois du Piémont, prêt à entrer dans une nouvelle histoire avec l’Eglise catholique» (en francès). La Liberté, 26-08-2015. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Théry, 2010, p. 373-386.
- ↑ «Ad abolendam diversam haeresium pravitatem» (en llatí). digilander.libero.it. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Havet, 1880, p. 41.
Bibliografia[modifica]
- Bäumer, Remigius; Franzen, August. Papstgeschichte. Das Petrusamt in seiner Idee und in seiner geschichtlichen Verwirklichung in der Kirche (en alemany). Herderbücherei, 1974. ISBN 3-451-01924-8.
- Dietrich, Max. Die Zisterzienser und ihre Stellung zum mittelalterlichen Reichsgedanken bis zur Mitte des 14. Jahrhunderts (en alemany). Pustet, 1934.
- Havet, Julien «L'hérésie et le bras séculier au Moyen Âge jusqu'au treizième siècle». Bibliothèque de l'École des chartes, 1880, pàg. 488-517.
- Santini, Luigi. De Pierre Valdo à l'Eglise vaudoise (en francès). Labor et Fides, 1974.
- Théry, Julien «Les hérésies, du XIIe au début du XIVe siècle». Presses Universitaires de Rennes, 2010.