Arnau de Torroja

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaArnau de Torroja
Templars chess libro-de-los-juegos alfons-X.jpg
 Gran mestre de l'orde del Temple 

1179 (Gregorià) - 7 octubre 1184
Eudes de Saint-Amand - Gerard de Ridefort
Dades biogràfiques
Naixement segle XII (Gregorià)
Solsona
Mort 7 d'octubre de 1184
Verona
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Militar

Escut d'armes de Arnau de Torroja
Modifica dades a Wikidata
Escut d'Armes d'Arnau de Torroja.

Arnau de Torroja (Solsona, ~1122 - Verona, 30 de setembre de 1184) va ser un noble català, cavaller de l'orde del Temple, ordre que arribà a dirigir entre 1180 i 1184. Participà en les conquestes de Tortosa (1148) i en la conquesta de Lleida (1149) a les ordres de Ramon Berenguer IV. Tot i dedicar-se essencialment a l'expansió comtal catalana envers les terres sarraïnes, Arnau de Torroja també viatjà a l'Orient Mitjà.

Primers anys[modifica]

Nasqué en el si d'una família noble comtal fill de Bernat Ecard de Torroja i la seva dona Valença.[1] El seu pare formava part del cercle polític i que acompanyava sovint les actuacions militars dels comtes d'Urgell. Era germà de l'arquebisbe Guillem de Torroja. Els seus altres germans foren Ramon I, l'hereu, i Ponç. Durant la seva infància residí al castell de Solsona. Probablement passà a completar la seva formació a la cort del comte de Barcelona on perfeccionà els seus coneixement militars. Apareix sovint com a testimoni en actes importants de Ramon Berenguer IV.[1] Participà en les conquestes de Tortosa (1148) i en la conquesta de Lleida (1149) a les ordres de Ramon Berenguer IV. A Tortosa probablement fou on entrà en contacte per primera vegada amb els templers, que van participar en aquella acció.

Fou el primer benefactor del recentment instaurat monestir de Poblet al que concedí algunes de les terres que Berenguer IV li havia regalat a Lleida a rel de la conquesta. Abans d'ingressar en l'ordre del Temple, Arnau ja els havia palesat la seva preferència fent-los donació de diverses propietats. Així, el 13 d'agost de 1153 feu donació dels bens que tenia a Tortosa a l'ordre del Temple.L'ingrés a l'ordre es produeix al convent de Gardeny el desembre de 1162.[1]

Gran mestre de l'orde del Temple (1180-1184)[modifica]

Arnau de Torroja és ja mestre d'Aragó i Provença quan és elegit al capdavant de l'orde a finals de 1180, per tal de succeir Eudes de Saint-Amand, mort en captivitat a Damasc. En aquesta època, Arnau de Torroja té més de 50 anys, per tant, és un home acostumat a la disciplina i al funcionament de l'orde.

La seva etapa de govern està marcada per les querelles que es lliuren entre Templers i Hospitalers, ja que aquests últims no paren de fer créixer la seva influència i el seu poder polític. Arnau de Torroja accepta la mediació del papa Luci III i del rei Balduí IV per tal de posar fi a aquestes lluites fratricides. En 1184, la situació política degenera encara més quan Reinald de Châtillon, ajudat pels templers i els hospitalers, assola pel seu propi compte els territoris musulmans de Transjordània. Arnau de Torroja donarà proves d'una gran sagacitat política en negociar una treva amb Saladí, el qual està decidit a venjar les incursions de Reinald de Châtillon. El 1184, Arnau de Torroja i el gran mestre de Sant Joan de l'Hospital tornen a Europa amb l'objectiu d'obtenir dels reis europeus i del Papa l'enviament d'una nova croada que reforci els estats llatins, que es troben a mercè del creixent poder militar de Saladí, l'unificador del món musulmà. Durant aquest viatge, Arnau de Torroja cau malalt i mor a Verona el 30 de setembre de 1184. Va ser enterrat a l'església del Temple de San Vitale a aquella ciutat.[2]

Bibliografia consultada[modifica]

Precedit per:
Eudes de Saint-Amand
Templers
Gran Mestre

1180 - 1184
Succeït per:
Gerard de Ridefort

Referències[modifica]