Conducte endolimfàtic
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | ductus endolymphaticus  |
| Part de | vestibular aqueduct (en)  i membranous labyrinth (en) |
| Identificadors | |
| MeSH | D004711 |
| TA | A15.3.03.079 |
| FMA | 61246 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1052 |
| EB Online | science/endolymphatic-duct |
| Terminologia anatòmica | |
1: Perilimfa, 2: Endolimfa.
3: Conductes semicirculars: 4: Posterior, 5: Horitzontal, 6: Superior, 7: Ampul·la.
8: Vestíbul: 9: Òrgans amb otòlits, 10: Utricle, 11: Sàcul, 12: Màcules: de l'utricle i del sàcul. 13: Conducte endolimfàtic, 14: Finestra oval, 15: Finestra rodona, 16: Conducte perilimfàtic.
17: Còclea: 18: Rampa timpànica, 19: Rampa vestibular, 20: Conducte coclear, 21: Òrgan de Corti.
Altres: 22: Orella mitjana: 23: Estrep, 24: Caixa timpànica. En verd: Nervis (facial, branques del vestibular, inici del coclear). En groc: Os temporal. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles
El conducte endolimfàtic, parteix del conducte utriculosacular (que connecta l'utricle amb el sàcul) i, a continuació passa al llarg del aquaeductus vestibuli i acaba en una bossa cega (saccus endolymphaticus) en la superfície posterior de la porció petrosa de l'os temporal, el qual està en contacte amb la duramàter.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Gray, Henry; Lewis, Warren Harmon. Anatomy of the human body (en anglès). Philadelphia: Lea & Febiger, 1918, p. 1052.
- ↑ «Conducte endolimfàtic» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.