Vés al contingut

Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeCongregació dels Sants Vitó i Hidulf
Església abacial de St-Hydulphe de Moyenmoutier, segona abadia de l'orde
TipusMonàstic
Nom oficialCongregació de Saint-Vanne i Saint-Hidulphe de l'Orde de Sant Benet
Nom oficial llatíCongregatio Sancti Vitoni et Sancti Hidulphi Ordinis Sancti Benedicti
SiglesO.S.B.
Altres nomsCongregació de Saint-Vanne, vannistes
HàbitTúnica, escapulari i caputxa negres, amb cinyell de cuir
LemaOra et labora ("Prega i treballa")
ObjectiuVida contemplativa, estudi i treball
Fundació1589, Abadia de Saint-Vanne de Verdun (Mosa) per venerable Didier de La Cour
Aprovat perCliment VIII, en 7 d'abril de 1604
ReglaRegla de Sant Benet (s. VI)
PatronsSant Benet de Núrsia
Supressió1791 per Govern republicà de França
Fundacions destacadesMoyenmoutier, Saint-Avold, Luxeuil, Saint-Pierre de Senones
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha hagut
Persones destacadesDom Calmet, Dom Pérignon, Jean François, Nicolas Tabouillot, Joseph Cajot, Ambroise Pelletier, Claude Bonnaire

La Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf o de Saint-Vanne i Saint-Hidulphe és una congregació observant de l'Orde de Sant Benet fundada al Regne de França per Didier de La Cour (1550-1623) en 1598. Desaparegué en 1791 durant la Revolució Francesa. Els seus membres posposaven al seu nom les sigles de l'orde benedictí: O.S.B.

Història

[modifica]

La Cour madurà la seva reforma en el clima de renovació espiritual posterior al Concili de Trento (1563); la seva intenció era retornar la disciplina benedictina al seu rigor original. La reforma es començà a aplicar als monestirs de Saint-Vanne de Verdun (Mosa) i de Saint-Hidulphe (Moyenmoutier) en 1589.

Fou aprovada per Climent VIII Aldobrandini amb el breu apostòlic del 7 d'abril de 1604. S'hi afegiren altres abadies de la Lorena, el Franc Comtat i Xampanya: cap al 1630 la congregació ja comptava amb cinquanta cases. Fou un model de vida religiosa i un notable centre cultural. Per la seva influència, i pel fet que no podia expandir-se a França (llavors la Lorena no en depenia), donà lloc a la fundació de la Congregació de Sant Maur.

Entre els membres coneguts de la congregació han destacat erudits com Dom Calmet, Jean François, Nicolas Tabouillot, Joseph Cajot, Ambroise Pelletier, Claude Bonnaire i Dom Pérignon. Entre les abadies més destacades de la congregació hi ha:

La congregació desaparegué en 1791, arran de la Revolució Francesa. En 1837, la Congregació de Solesmes intentà recuperar-ne l'herència espiritual.