Conjugació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «conjugació bacteriana».

Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si. En gramàtica s'anomena així a l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet. Així, es pot combinar els distints morfemes per a formar verbs conjugats en mode, temps, nombre, persona; i el llengües clàssiques —llatí i grec— en veu (passiva, mitjana en grec, i activa); altres, com l'anglès, tenen una conjugació molt simple.

Ex.: en el verb conjugat "corríem" es veu la conjugació de mode (indicatiu), temps (pretèrit o passat imperfecte), nombre (plural) i persona (primera persona).

En català hi ha tres tipus de conjugacions regulars:

  • 1a conjugació "-ar": Cantar, comprar, estudiar
  • 2a conjugació "-er", "-re": Córrer, prendre, estrènyer
  • 3a conjugació "-ir": Fugir, imprimir, obrir
    • Verbs incoatius: servir (jo servisc/servesc/servixo/serveixo, tu servixes/serveixes,...)
    • Verbs purs: dormir (jo dorm/dormo, tu dorms,...)

També hi ha el verb duu. Que és una conjucció nova.

Vegeu aquestes conjugacions a la flexió verbal del català.