Connector elèctric
Un connector elèctric és un dispositiu conductor per unir circuits elèctrics.[1] La connexió pot ser temporal, com per a equips portàtils, o pot exigir una eina per a muntatge i desmuntatge, o pot ser una unió permanent entre dos cables o aparells. Hi ha centenars de tipus de connectors elèctrics. En computació, un connector elèctric també pot ser conegut com una interfície física (comparable a la capa física del model OSI de xarxes). Els connectors poden unir dos trossos de cable flexible, o poden connectar un cable a un terminal elèctric.
Propietats dels connectors elèctrics[modifica]
Un connector elèctric ideal tindria una baixa resistència de contacte i valor d'aïllament alt. Seria resistent a vibració, aigua, oli i pressió. Seria fàcilment acoblat/desacoblat, inequívocament preservant l'orientació dels circuits connectats, fiable, portant un o més circuits. Propietats desitjables per a un connector també inclouen identificació fàcil, mida compacta, construcció resistent, durabilitat (capaç de molts cicles de connexió/desconnexió), muntatge ràpid, eines simples i de baix cost. Cap connector únic té totes les propietats ideals. La proliferació de tipus reflecteix la importància atribuïda a diferents factors de disseny.
Osques[modifica]
Molts connectors tenen algun component mecànic (osca) que impedeix l'acoblament, excepte amb un connector corresponent correctament orientat.[2] Això pot ser utilitzat per impedir interconnexions incorrectes o danyades, ja sigui per prevenir pins de ser avariats per estar encaixades a l'angle incorrecte o ajustar-se imperfectament als endolls, com ara connectar un cable d'àudio en una presa de corrent. Per exemple, els connectors XLR tenen una osca per garantir l'orientació adequada, mentre que endolls Mini-DIN tenen una projecció de plàstic, que encaixa en un forat corresponent en el sòcol i impedeix que s'utilitzen conjuntament connectors diferents (també tenen una faldilla de metall entallada per proporcionar orientació secundària).
-
Connector XLR, que mostra l'osca d'alineació.
-
-
Mini-DIN de 4 pins: el rectangle descentrat i les entalles circumdants són una orientació per l'acoblament.
Mecanismes de bloqueig[modifica]
Algunes caixes de connexió estan dissenyats amb mecanismes de bloqueig per evitar la desconnexió accidental o segellat ambiental deficient.[3] Dissenys de mecanismes de bloqueig inclouen palanques de bloqueig de diversos tipus, cargol de bloqueig i bloqueig de palanca o de baioneta. Depenent dels requisits d'aplicació, caixes de connexió amb mecanismes de bloqueig poden ser provats en diverses simulacions mediambientals, que inclouen cops i vibracions, aigua polvoritzada, pols, etc., per assegurar la integritat de la connexió elèctrica i les juntes de connexió.
Referències[modifica]
- ↑ «Electrical connector» (en anglès). Electronics manufacturers. Arxivat de l'original el 2010-04-29. [Consulta: 18 abril 2010].
- ↑ «Secure/Keyed LC System – Solutions Overview» (pdf) (en anglès). Belden, octubre 2006. Arxivat de l'original el 2010-01-04. [Consulta: 1r octubre 2011]. «The Secure/Keyed LC Adapter Modules are keyed on both the front and back to prevent installation errors and avid a possible security breach.»
- ↑ «Locking Extension Cord Connector» (en anglès). Arxivat de l'original el 2002-06-03. [Consulta: 1r octubre 2011].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Connector elèctric |