Convenció de Seneca Falls

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentConvenció de Seneca Falls
Tipus convenció
Data 19 juliol 1848 –  20 juliol 1948
Lloc Seneca Falls Tradueix
Participants Elizabeth Cady Stanton, Lucretia Mott i Frederick Douglass
Modifica les dades a Wikidata

La Convenció de Seneca Falls fou la primera convenció per debatre els drets de la dona.[1] El congrés tingué lloc entre els dies 19 i 20 de juliol de 1848 a Seneca Falls (Nova York) i estigué organitzat majoritàriament per la Societat Religiosa d'Amics i Elizabeth Cady Stanton, la qual llegí una declaració final que esdevingué un dels textos fundacionals del feminisme estatunidenc. Durant la primera jornada només estaven admeses les dones, mentre que el segon dia era obert a tota la societat, si bé al final no es va complir i diversos homes van assistir a tota la convenció.

Antecedents[modifica]

El paper dels quàquers en la convenció fou molt destacat. Aquest grup religiós havia aprovat recentment la possibilitat que la dona prediqués en públic davant audiències mixtes, reconeixent el seu paper a la comunitat. Aquesta equiparació, car tots dos sexes eren iguals davant Déu, fou un dels arguments usats per reclamar reformes legals que portessin l'equiparació a altres àmbits i s'emmarca dins l'anomenat Segon Gran Despertar.

Una altra influència destacable es troba en el moviment abolicionista, on les dones clamaven contra l'esclavatge de manera pública. Els arguments contra el sotmetiment d'altres persones es poden llegir a les conclusions de la convenció i començà a calar la idea que cap ésser humà podia ésser condemnat a servir d'altres, tampoc la dona a servir el seu marit.

Primer dia[modifica]

Al primer dia es va discutir la situació de discriminació de la dona i es va instar a cadascuna d'elles a lluitar per fer valer els seus drets, utilitzant arguments del feminisme liberal. Una de les oradores principals fou Lucretia Mott, qui destacà la desigualtat en les tasques domèstiques, l'absència de la dona en l'esfera pública i la impossibilitat de votar i les diferents exigències que patien per culpa dels rols de gènere. Es va debatre un document de Staton titulat "Declaració de Sentiments", on tots els presents van afegir esmenes perquè servís com a declaració final.

Segon dia[modifica]

El segon dia va iniciar-se amb el debat de les lleis recentment aprovades que permetien la dona conservar les seves propietats al matrimoni, de manera que no perdés independència econòmica.[2] Posteriorment s'abordà el dret a vot, en un conjunt de presentacions on destacà la presència de Frederick Douglass. Els actes de cloenda van fer èmfasi en la igualtat de tots els éssers humans, principi reconegut per la Constitució.

Repercussions[modifica]

La premsa del moment es féu ressò de la convenció, sobretot els diaris National Reformer, Oneida Whig i el New York Tribune, amb posicions diverses. L'èxit d'audiència féu que es convertís en un esdeveniment anual, un fòrum on debatre qüestions sobre la dona i crear canvis en l'opinió pública. Es va replicar el model en altres congressos regionals que es van lligar al sufragisme i altres moviments pro drets civils.

Referències[modifica]

  1. Wellman, Judith, The Road to Seneca Falls: Elizabeth Cady Stanton and the First Women's Rights Convention, University of Illinois Press, 2004. ISBN 0-252-02904-6
  2. Mani, Bonnie G. Women, Power, and Political Change. Lexington Books, 2007. ISBN 0-7391-1890-0