Convent de Sant Francesc de Benicarló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Convent franciscà i monument  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVIII | renovació | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Altitud | 11 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Baix Maestrat | |||
| Benicarló | ||||
| Localització | Al carrer Sant Francesc, en l'antiga rambla de Càlig | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 28 setembre 2007 | |||
| Identificador | RI-51-0012140 | |||
| Codi IGPCV | 12.027-9999-000004[1] | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
| Religió | catolicisme | |||
El Convent de Sant Francesc (Benicarló), està situat al cantó dels carrers Sant Francesc i de la Pau. És una construcció del segle XVIII. Des de 2005 és la seu del MUCBE (Centre Cultural Convent Sant Francesc – Museu de la Ciutat de Benicarló).
Història
El convent el fundà el 15 de juny de 1578 una comunitat de frares franciscans alcantarins, a extramurs de la vila de Benicarló, en el camí de Càlig, i la seva construcció era molt senzilla doncs en 1665 així es fa constar. Amb posterioritat, durant el final del segle XVII i tot el segle XVIII es fan importants ampliacions i reformes, que acabaren al voltant de l'any 1791, data inscrita en la façana de l'edifici.
En 1836, la Desamortització de Mendizábal provocà el desallotjament de la comunitat franciscana, i l'edifici passa a complir diverses funcions, com escoles d'instrucció pública (1843-1920), hospital de la Caritat (una part), caserna de la Guàrdia Civil de (1923-1973) i, posteriorment, magatzem municipal.[2] L'any 1995, amb la creació d'una Escola Taller,[3] es va iniciar la rehabilitació i la revalorització del seu entorn, amb l'enderrocament d'unes cases que amagaven la façana, i el 25 de juny de 2005 es va inaugurar en l'edifici el Centre Cultural Convent Sant Francesc – Museu de la Ciutat de Benicarló (MUCBE). A hores d'ara, l'església encara no està rehabilitada.
Iniciat l'expedient de declaració de monument històrico-artístic del convent, aquest apareix reflectit en la resolució publicada en el BOE de 29 de juliol de 1982. El Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, declara el convent com a Bé d'Interès Cultural,i el cataloga de monument.[4]
Arquitectura
Parts: 1a. Porta de l'església, 1b. Porta del Convent, 2. Església. 3. Claustre, 4-5. Escales, 6a-6b. Dependències conventuals, 7. Lògia
Estructura
El convent i el seu hort, avui desaparegut, ocuparien una extensió propera als 2.000 m², dels quals l'edificació cobreix uns 800 m². L'organització del convent s'articula al voltant d'un petit claustre. En un dels seus laterals se situa l'església i, voltant el claustre per altres dos costats, dos naus allargades servien de dependències conventuals, on la primera d'elles, tranversal a l'església, prolonga la façana principal. Aquestes naus, de tres plantes, excepte a l'extrem esquerre de la façana que es recreix a una quarta planta, lògia que fou construïda com a graner.
La fabrica de tot el conjunt és de maçoneria amb morter de calç, excepte el claustre que és fet amb maons. Els cantons estan reforçats amb carreus i els murs tenen bons fonaments. Els forjats són de bigues de fusta i revoltons. El cobert es cobreix de teulada excepte una part de terrassa.
Església
L'església és d'una sola nau, de 20 m de llargària, dividida en quatre trams per arcs de mig punt que mouen de pilastres adossades, amb llunetes i amb un presbiteri pentagonal. En el primer tram se situa un cor alt sobre forjat pla, cobert amb una volta aparedada. El segon tram es cobreix amb una volta d'aresta, els dos següents, per volta de canó i, l'absis, per volta d'aresta sexpartita. Al costat de l'Epístola es troba la capella de la Comunió, coberta amb cúpula, i altres dependències. Les arcades laterals superen en altura a les pilastres, per damunt de l'entaulament, per a intentar reproduir l'espai de l'antic temple, i idèntic motiu mou la construcció del presbiteri pentagonal, en record de l'antiga capella major.
Façana
La façana de l'església està centrada en una porta senzilla amb llinda i brancals de carreus, i al damunt, fins la cornisa, una petita fornícula amb imatge del sant titular, una gran finestra rectangular, un rellotge de sol i un ull de bou. Cornisa mixtilínia motllurada rematada amb boles i piràmides, i coronada en el centre per una elegant espadanya. Aquesta façana es prolonga al llarg de tota la nau davantera del convent, amb una longitud total de 53,5 m.
Claustre
El claustre, de dos altures, fet amb maons, està cobert per volta d'aresta, i té tres arcs de mig punt a cada costat, que mouen de grans pilars.
Referències
- ↑ URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2307. Data de consulta: 23 agost 2023.
- ↑ Piñana i Edo, Marcel·lí. El Convent de Sant Francesc, dins El Cristo del Mar y Benicarló. Benicarló: Parroquia San Pedro Apóstol, 1990, pp. 48-58
- ↑ Meseguer Folch, Vicente. La villa de Benicarlón. Benicarló: Ajuntament, 1998. p. 93. ISBN 84-922082-5-2.
- ↑ DOGV núm. 5614, de 5 d'octubre de 2007
Bibliografia
- García Lisón, Miguel; Zaragozá, Arturo. Benicarló. Convent de Sant Francesc. Dins Catàleg de Monument i Conjunts de la Comunitat Valenciana. (València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Servei de Patrimoni Arquitectònic, 1983), T. I, pp. 167-171. ISBN 84-500-8937-9
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, pp. 380-381. ISBN 84-89944-93-8
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Sant Francesc de Benicarló |
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Fitxa BRL del monument (castellà)
- Ajuntament de Benicarló. Descripció del monument
- Façana del convent abans de la restauració