Convent de la Divina Providència
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | Mitjan XIX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Neoclassicisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | ||||||
| Localització | C. Arnús, 64 (Badalona) | ||||||
| |||||||
| Bé inventariat | |||||||
| Identificador | IPAC: 20494 | ||||||
| |||||||
El convent de les Franciscanes de Nostra Senyora de la Divina Providència, o simplement la Divina Providència, és un monestir conventual de monges clarisses de la Divina Providència a Badalona. Va ser fundat a la dècada de 1850 de la mà de la mare Teresa Arguyol i Fontseca des de la casa matriu situada a la vila de Gràcia, prèviament creat el 1849. Al llarg de la seva història s'ha dedicat a la contemplació, la beneficència i l'ensenyament, activitat que va abandonar a finals del segle xx.
Una de les seves germanes més destacades va ser la venerable Coloma Martí i Valls (1860-1899), que es troba en procés de beatificació.
Edifici[modifica]
Pel que fa a l'església, és plana, sense cap ornament. A l'eix de simetria s'arrengleren la senzilla porta rectangular, una fornícula, l'òcul de vitrall i un frontó triangular com a coronament.[1] El campanar té una tipologia d'espadanya.[2] L'interior és blanc i sense decoració, és de només una nau amb cor als peus. L'absis està cobert amb casquet en forma de petxina, essent l'únic sector amb decoració.[1]
Història[modifica]
La fundació i construcció del monestir a Badalona va ser obra de la mare superiora Teresa Arguyol i Fontseca, monja terciària franciscana la qual havia fundat prèviament un monestir a la vila de Gràcia el 1849, dedicat a la vida contemplativa, però també a l'ensenyament gratuït per a nenes pobres o filles d'obrers.[3] Aquest és el context social a Badalona, en tant que la vila viu una intensa industrialització que provoca un gran creixement econòmic, demogràfic i urbà, amb les conseqüències socials en els àmbits obrers, amb uns pares que no podien ocupar-se dels seus fills ni de la seva escolarització.[3]
Les obres de construcció s'inicien el 1850, en uns terrenys donats per Esteve Maignon i Pere Basil,[4] gairebé al final del carrer antigament anomenat del Pilar —actualment Arnús— amb un finançament a base d'almoines i el dot de les noies que ingressaven a la comunitat monàstica.[5] El suport econòmic del projecte també va procedir de famílies propietàries de la localitat, com Evarist Arnús o Joaquim i Raimunda Roca i Pi, germans de Vicenç de Roca i Pi, entre altres donacions i cessions particulars.[3]
A causa del sistema de finançament, les obres del convent seran més lentes del que volia sor Teresa.[6] Serà el 18 d'agost[6] o el 21 d'agost de 1853[4] quan es beneeix i s'inaugura oficial i solemnement el convent i, a més, es comenci a habitar, amb l'aprovació del bisbe de Barcelona, Josep Costa i Borràs; l'acte va comptar amb la presència d'altres sacerdots, entre ells Jaume Alsina i mossèn Josep Massaneda, que era l'encarregat de resoldre els tràmits normals del convent i qui acompanyava a la seva fundadora.[6]
Pocs mesos després, el 6 de desembre de 1853 va morir la mare Teresa; el seu cos va ser dut pels homes de professions marineres de Badalona fins a Gràcia, on va rebre sepultura a la casa mare de les germanes clarisses.[7] D'ençà aleshores, les obres les supervisarà Josep Massaneda i el 17 d'abril de l'any següent, el bisbe Costa assignava a sor Serafina del Carme la direcció de la comunitat.[7]
De la totalitat del convent encara restava per construir l'església, que no serà construïda fins a 1857 després de superar deutes i altres dificultats, sent beneïda el 8 de maig;[7] les funcions religiosos s'havien realitzat fins aquell moment a la sala capitular. L'abril d'aquell mateix any es va rebre un rescripte papal de Lleó XIII concedint la clausura papal.[8] Tanmateix, l'església acabaria acollint a partir de 1868 la segona parròquia del municipi de Badalona, fundada aquell any, que romangué allà fins a 1925 per falta de recursos i, finalment, n'obtingué per traslladar-la a la part construïda de la nova església, que va ser sufragada, en part, per la venda d'uns terrenys de les germanes clarisses.[9]
A les primeries del segle xx les convulsions socials van afectar la comunitat. Els fets de la Setmana Tràgica (1909) va obligar a les monges a refugiar-se a distintes cases de particulars de la ciutat durant alguns dies. Pel que fa a l'edifici del convent, va aconseguir la salvació de l'atac dels exaltats gràcies a la intervenció de l'alcalde Martí Pujol.[10]
Després d'aquest període, la comunitat retorna a la vida comunitària i la seva activitat docent. Amb el pas dels anys, les germanes van adaptar-se a una nova pedagogia i van restaurar i ampliar la seu de l'escola segons les necessitats, però a finals del segle xx el convent va decidir abandonar l'ensenyament per les complicacions a l'hora de sostenir i mantenir l'escola, iniciant una recerca de noves possibilitats de posar-se al servei de la societat.[10] Actualment, cedeixen l'espai per a actes culturals que no tenen cabuda en altres llocs de la ciutat.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Església i convent de monges clarisses». Pat.mapa Arquitectura. Generalitat de Catalunya.
- ↑ Sadurní i Puigbò, 2005, p. 160.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sadurní i Puigbò, 2005, p. 154.
- ↑ 4,0 4,1 Sadurní i Puigbò, 2005, p. 156.
- ↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 175.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 176.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 177.
- ↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 178.
- ↑ Sadurní i Puigbò, 2005, p. 159.
- ↑ 10,0 10,1 Sadurní i Puigbò, 2005, p. 161.
- ↑ Tera, Gina de «Kassia es presenta a Badalona amb un concert a l'Església de la Divina Providència el dia 30». Tot Badalona, Montgat i Tiana, 22-06-2010 [Consulta: 28 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-29. [Consulta: 28 juliol 2014].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de la Divina Providència |
- Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona (Volum VII). Badalona: Arts Gràfiques Duran, 1982. ISBN 84-400-8651-2.
- Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965). Editorial Efadós, 2005, p. 313-319. ISBN 84-95550-45-8.