Correlatius en esperanto

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

En esperanto hi ha un grup de paraules, conegudes com a tabel-vortoj ("paraules de la taula" o vocabulari de paraules correlatives), que té una estructura lògica interna, de manera que les seves formes segueixen una analogia com la relació que hi ha entre paraules d'un mateix tipus, com aquestes:

  • quin, aquest, algun, tots, cap
  • quant, tant, una mica, tot, gens
  • qui, aquest, algú, tothom, ningú
  • què, això, alguna cosa, tot, res
  • on, aquí, allà, arreu, enlloc
  • quan, ara, llavors, sempre, mai
  • etc.

Aquesta és la taula completa amb la traducció al català:

'
terminació →
inici
 ↓
A
qualitat
AL
causa
AM
temps
E
lloc
EL
manera
ES
pertinença
O
objecte
OM
quantitat
U
persona
KI
interrogatiu, quin
Kia
quin, de quina mena
Kial
perquè
Kiam
quan
Kie
on
Kiel
com
Kies
de qui
Kio
què
Kiom
quant, quants
Kiu
qui, quin, el qual
TI
demostratiu, un determinat
Tia
tal, de tal mena, aquell
Tial
per això
Tiam
llavors
Tie
allà
Tiel
així, tan
Ties
d'aquell
Tio
això, allò
Tiom
tant, tants, tan
Tiu
aquell
I
indefinit, algun
Ia
algun, d'alguna mena
Ial
per alguna causa
Iam
alguna vegada
Ie
en algun lloc
Iel
d'alguna manera
Ies
d'algú
Io
quelcom, alguna cosa
Iom
una mica, un poc, uns quants
Iu
algú, algun
ĈI
universal, tots
Ĉia
cada, tot, qualsevol
Ĉial
per qualsevol causa
Ĉiam
sempre
Ĉie
a tot arreu
Ĉiel
de qualsevol manera
Ĉies
de tots, de tothom
Ĉio
cada cosa, tot, qualsevol
Ĉiom
tot, tots
Ĉiu
cada un, cadascú, tothom
NENI
negatiu, cap
Nenia
cap (ni un)
Nenial
per cap causa
Neniam
mai
Nenie
enlloc
Neniel
de cap manera
Nenies
de ningú
Nenio
(no) res
Neniom
(no) gens, cap
Neniu
cap, ningú

Les formes acabades en -E poden prendre els sufixos d'acusatiu -N quan és necessari, per indicar el lloc de destinació d'un moviment. Exemples: tien (cap allà). En canvi no existeix una sèrie de paraules anàlogues per expressar lloc d'origen d'un moviment, en aquest cas cal fer servir la construcció amb la preposició de, exemple: de kie? (des d'on?).

Les formes acabades en -A, -O, -U poden prendre els sufixos de plural -J i/o d'acusatiu -N quan és necessari, com els adjectius i noms. Exemples: tiuj estas amikoj (aquests són amics), punis iun (han castigat algú).

Les formes acabades en -OM expressen quantitat, i són invariables tant per a expressar quantitat d'una substància com a per a indicar un nombre d'elements. Exemples: kiom lakto estas bezonata? (quanta llet cal?), kiom infanoj volas veni? (quants nens volen venir?).

Els correlatius demostratius de proximitat[modifica]

La partícula ĉi es combina amb els correlatius demostratius (ti-) per indicar la proximitat del referent al parlant: Per exemple, tie (allà) respecte tie ĉi (aquí).

'
terminació →
inici
 ↓
A
qualitat
AL
causa
AM
temps
E
lloc
EL
manera
ES
pertinença
O
objecte
OM
quantitat
U
persona
TI + ĈI
aquest, proximitat
Tia ĉi
d'aquesta mena, aquest
Tial ĉi
per això
Tiam ĉi
ara mateix
Tie ĉi
aquí mateix
Tiel ĉi
així, tan
Ties ĉi
d'aquest
Tio ĉi
això
Tiom ĉi
tant, tan, tants
Tiu ĉi
aquest

Usos incorrectes de correlatius[modifica]

En alguns casos, i extralimitant-se del Fonament de l'Esperanto, s'utilitzen paraules anàlogues construïdes amb la inicial ali- (de alia, "un altre"), com aliel (compost per ali- i -el, que significaria, "d'una altra manera") o alies (compost per ali- i -es, que significaria, "d'algú altre" o "aliè"). Tanmateix se solen considerar incorrectes.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]