Declaració de Boulogne
| |||
| Tipus | manifest  | ||
|---|---|---|---|
| Autor | Ludwik Lejzer Zamenhof | ||
| Data de publicació | 7 agost 1905 | ||
| Tema | Moviment esperanto | ||
| Estat | França | ||
| Llengua original | esperanto | ||
 |
|---|
| Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
| Idioma |
| Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
| Història |
| Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
| Cultura |
| Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
| Organitzacions i serveis |
| Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
| Associacions d'esperanto |
| Països Catalans | Món |
| Temes relacionats |
| Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
| Wikimedia |
| Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
La Declaració de Boulogne (esperanto: Bulonja Deklaracio) fou un document escrit per L.L. Zamenhof i avalat pels participants del I Congrés d'esperanto a Boulogne-sur-Mer, França, el 1905. Defineix l'esperantisme com el moviment que promou la massificació de l'ús de l'esperanto en substitució dels idiomes nacionals en l'àmbit de la comunicació internacional i en contexts interètnics, no com un substitut dels idiomes nacionals dins d'una nació. Declara, a més a més, que el moviment esperantista com a tal és políticament i religiosament neutral. Assenyala que l'esperanto forma part del domini públic i que qualsevol pot usar-lo amb la finalitat que estime convenient, ja que l'iniciador de l'idioma renuncià a qualsevol dret sobre aquest des d'un principi. Diu que l'única autoritat obligatòria sobre els esperantoparlants és el Fonament de l'Esperanto (una col·lecció d'una gramàtica elemental, diccionaris i documents amb textos de mostra) i que es recomana als parlants de l'idioma que consideren el Fonament com a model, en favor de l'estabilitat i la unitat de l'idioma. Finalment, defineix l'esperantista com aquell qui coneix i usa l'idioma amb qualsevol propòsit.[1][2]
Bibliografia
[modifica]- 2014: Berlina Komentario Arxivat 2018-04-20 a Wayback Machine. pri la Fundamento de Esperanto (BK), stato de 2014-09 (650 pàgines).
- 1999: Velger, Helmuto, Norma Esperantologio Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., 1999.
Galeria d'imatges
[modifica]
Fi del Primer Congrés Mundial d'Esperanto a Boulogne-sur-Mer.
Les famílies Zamenhof i Michaux en el Primer Congrés Mundial d'Esperanto, Boulogne 1905.
Referències
[modifica]- ↑ Forster, Peter Glover. The Esperanto Movement (en anglès). La Haia - París - Nova York: Mouton Publishers, p. 395 (Contributions to the sociology of language; 32). ISBN 9027933995.
- ↑ Boulogne2005. «Deklaracio pri la Esenco de Esperantismo» (en esperanto). Historio 1905.
