Fundamento de Esperanto

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreFundamento de Esperanto
Fundamento de esperanto edistudio.jpg
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Lluís Llàtzer Zamenhof
Llengua esperanto, francès, anglès, alemany, rus i polonès
Publicació 1905
Detalls de l'obra
Tema esperanto
ISBN 1-271-12113-1
Modifica dades a Wikidata
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

El Fundamento de Esperanto és un llibre escrit per L. L. Zamenhof, publicat l'any 1905. El 9 d'agost del 1905 es va declarar com la descripció oficial de l'idioma en el quart article de la Declaració de Boulogne en el primer Congrés Mundial a Boulogne-sur-Mer, a la República Francesa. És considerat el reglament essencial i obligatori de l'esperanto i és per tant intocable.[1][2]

Descripció[modifica]

El Fundamento consta de quatre parts: un pròleg (Antaŭparolo), una gramàtica (Gramatiko), una col·lecció d'exercicis (Ekzercaro) i un "Diccionari Universal" (Universala Vortaro). Amb l'excepció del pròleg, tot el que hi ha en el Fonament ve de treballs anteriors de Zamenhof.

A més del Fundamento hi ha els "Suplements Oficials" (Oficialaj Aldonoj) Ara per ara, hi ha vuit Suplements Oficials. El Pròleg del Fundamento declara:

« "Nur iam poste, kiam la granda parto de la novaj vortoj estos jam tute matura, ia aŭtoritata institucio enkondukos ilin en la vortaron oficialan, kiel 'Aldonon al la Fundamento" »

Traducció:

« "A partir d'ara, quan la majoria de les noves paraules s'hagin establert en l'ús, alguna institució amb autoritat les inclourà en el diccionari oficial en forma de "Suplement oficial del Fonament"" »

La gramàtica i la secció dels diccionaris del Fonament estan en cinc idiomes nacionals: francès, anglès, alemany, rus i polonès.

Notes[modifica]

  1. Peter Glover Forster. The Esperanto Movement. Mouton Publishers, 1982, p.111-112. 
  2. Geoffrey Sutton. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007. Nova York: Mondial, 2008, p.21-23. 

Enllaços externs[modifica]

A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Fundamento de esperanto.