Cosme Amiguet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCosme Amiguet, segle XV- segle XVI
Logotip UB.svg
Dades biogràfiques
Naixement segle XV
Mort segle XVI
Altres noms C. Amiguet
Activitat professional
Ocupació Catedràtic de Medicina i rector de l'Estudi General de Barcelona.
Modifica dades a Wikidata

Cosme Amiguet[1] (segle XV - segle XVI), fou un Doctor en Medicina, Síndic de l’Estudi de Medicina i Arts, Rector de l’Estudi General de Barcelona (1536-1537 i 1550-1551), Canceller (1537-1538 i 1557-1558) i Tresorer. Fou Conseller tercer el 1542, el 1555 i 1556.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Doctor en medicina, va gaudir d'una càtedra a la Facultat de Medicina on exercí de professor entre 1532 i 1558.[2] Com a Síndic de l'Estudi de Medicina i Arts, va ser un dels impulsors de l'establiment de l'Estudi General a Barcelona. Va ser nomenat Rector de l'Estudi General de Barcelona, càrrec que va exercir entre l'1 d'agost de 1536 i el 31 de juliol de 1537, i més endavant tornà a ser rector de l'1 d'agost de 1550 al 31 de juliol de 1551.

Canceller entre 1537 i 1538, i un altre cop entre el març de 1557 i el 31 de juliol de 1558.[3] També va ser-ne Tresorer en els períodes 1534-1535, 1542-1543 i 1553-1554.

Amiguet serà qui va demanar a Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic la confirmació dels privilegis del Col·legi de Metges de la ciutat de Barcelona, mitjançant el document "Confirmació que a instància del síndic, 10 doctor en Medicina Cosme Amiguet, féu l'Emperador Carles V, dels privilegis concedits per Ferran el Catòlic, al Caldegi de Metges de la ciutat de Barcelona".[4] Durant el seu rectorat, l'Ajuntament de Barcelona va concedir a l'Estudi General el solar de capdamunt de la Rambla i es van començar les obres de construcció de l'edifici.

Fou Conseller tercer el 1542, el 1555 i 1556. Va morir, probablement a Barcelona, al segle XVI.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fernández Luzón, Antonio (2005)
  2. Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna, Textos i Estudis de Cultura Catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 103.
  3. Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI". Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2005, p. 309
  4. Corbella, Jacint. «Alguns aspectes de l'obra històrica del doctor Josep Maria Roca i Heras (1863-1930): les notes medicals històriques», Gimbernat, 40, 2003, p. 146. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Corbella, Jacint. «Alguns aspectes de l'obra històrica del doctor Josep Maria Roca i Heras (1863-1930): les notes medicals històriques», Gimbernat, 40, 2003, pp. 141-151. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Cristòfor Castellví
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de l'Estudi General de Barcelona

15361537
Succeït per:
Llorenç Benet
Precedit per:
Bartomeu Alcalís
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de l'Estudi General de Barcelona

15501551
Succeït per:
Joan Bofill