Costasiella kuroshimae
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Gastropoda |
| Ordre | Sacoglossa |
| Família | Limapontiidae |
| Gènere | Costasiella |
| Espècie | Costasiella kuroshimae |
Costasiella kuroshimae és una espècie de llimac marí sacoglossa, un mol·lusc gasteròpode opistobranqui marí sense closca de la família Costasiellidae descrit per M. Ichikawa l'any 1993.[1]
És trivialment anomenada «ovella de mar» pel seu aspecte general, en particular per la forma que li donen els cerata col·locats a l'esquena que poden assemblar-se a la llana d'ovella. El nom «kuroshimae» se li va donar pel lloc del seu primer albirament: l'illa japonesa Kuro-shima.[1]
Els individus d'aquesta espècie tenen la capacitat d'integrar els cloroplasts de les algues de les quals s'alimenten i utilitzar-los per fer la fotosíntesi (vegeu cleptoplàstia).
Descripció[modifica]
La mida d'aquests llimacs de mar és generalment d'entre 3 mil·límetres i 1 centímetre de llarg.[1][2] Els rinòfors digitiformes es distribueixen a banda i banda del cap, de color blanc amb puntes negres.[1] Els seus ulls són característics del gènere Costasiella, molt a prop els uns dels altres i situats entre els rinòfors de la part superior del cap.[1][2][3] El cap està travessat longitudinalment per un dibuix marró que el separa visualment en dos, i que esdevé una línia més ampla i fosca després dels ulls, tot sobre un fons blanc.[1] Aquest és un patró de color particular d'aquesta espècie.[1][2]
C. kuroshimae és una de les espècies sacoglossa més vistoses.[2] Al dors, just després del cap, hi ha l'inici dels cerata que es distribueixen en 7 fileres i cobreixen quasi tot el cos del llimac.[1][2] Els cerata són fusiformes i no aplanats.[1] Són de color verd per la presència de clorofil·la al seu interior i tenen la punta blanca.[1] La part verda dels cerata té taques iridescents.[1]
Hàbitat i estil de vida[modifica]
Aquesta espècie viu com la majoria dels membres de la família dels Costasiellidae a les aigües tropicals i subtropicals del Pacífic occidental: Filipines, Indonèsia i les costes japoneses.[4][5]
Se sap que C. kuroshimae passa la major part de la seva vida a les algues Avrainvillea. de la qual s'alimenta i sobre la qual diposita els ous a una profunditat no superior als 10 metres.[2][5] També sabem que és presa de moltes espècies i que té la capacitat d'autotomitzar els seus cerata, i de segregar mocs per defensar-se i escapar-se'n més fàcilment.[5]
_(2).jpg){kind=spacer}
No obstant això, actualment, es disposa de poca informació sobre la seva ecologia i queden moltes zones grises pel que fa al seu estil de vida. Tot i la manca de dades sobre la seva vida útil en el medi natural, s'estima, a partir del coneixement actual d'espècies similars, que hauria de ser d'uns 2 anys.[5]
Alimentació[modifica]
C. kuroshimae té una dieta exclusivament vegetal i s'alimenta principalment de les algues Avrainvillea, però també consumeix ocasionalment les algues Rhipilia i Pseudochlorodesmis.[2] Els seus rinòfors són òrgans sensorials capaços de detectar substàncies químiques i així li permeten localitzar el seu aliment mitjançant quimioreceptors específics.[2]
C. kuroshimae té la capacitat d'extreure la clorofil·la de les algues de les quals s'alimenta. Això implica una digestió retardada dels plastidis ingerits que s'emmagatzemen a curt termini en els seus cerata.[6][7] Els cerata d'aquesta espècie tenen una superfície gran i translúcida, trets que poden haver estat seleccionats per facilitar l'activitat fotosintètica.[6] Aquest segrest de cloroplasts s'anomena cleptoplàstia.[6][7][8] Segons certs estudis, podria proporcionar al llimac energia addicional i permetre-li sobreviure uns deu dies sense menjar.[6][7] Els plastids serien una reserva energètica que augmentaria la fotosíntesi, els productes d'aquesta només estarien disponibles després de la seva degradació per envelliment o digestió.[6][7] Però altres estudis han suggerit que la clorofil·la no és activa a C. kuroshimae i no augmenta la seva vida útil durant els períodes de fam.[8]
La cleptoplàstia no és específica d'aquesta espècie, però és compartida per altres de la família Costasiellidae (sobretot Costasiella ocellifere) i per plakobranchidae, foraminífers, Ciliophora i Dinoflagellata.[7][8]
Reproducció[modifica]
Aquesta espècie és hermafrodita i la seva fecundació té lloc internament. La posta d'ous és massiva i es produeix en espiral en una cinta dipositada sobre les algues.[2][5] Aquestes estructures poden contenir fins a 500 ous.[5] Quan es desclouen, alliberen larves velígeres planctòniques que, després de la metamorfosi, produeixen individus adults.[2]
Aqüicultura[modifica]
Mantenir exemplars de Costasiella kuroshimae en un aquari és possible tot i que aquesta espècie és molt rara. El millor és mantenir-lo a les algues Avrainvillea per a la seva dieta. Aquesta espècie és molt exigent amb les espècies amb les quals pot conviure i sobretot no ha d'estar en contacte amb depredadors, amb el risc de deixar alguns cerata.
,_Anilao,_Filipinas,_2023-08-23,_DD_111.jpg){kind=spacer}
,_Anilao,_Filipinas,_2023-08-23,_DD_113.jpg){kind=spacer}
Els paràmetres recomanats són una temperatura de l'aigua entre 22 i 27 °C, un pH entre 8,1 i 8,4, una duresa de l'aigua entre 8 i 12 dkH i un nivell de nitrats per sota de 20 ppm.
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Ichikawa, 1993, p. 119-139.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Yonow, 2015, p. 531-550.
- ↑ Jensen et al., 2014, p. 562-574.
- ↑ Espinoza, DuPont i Valdés, 2014, p. 173-182.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Swennen, 2007, p. 355-362.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Christa et al., 2014, p. 499-507.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Yamamoto et al., Motomura.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Händeler et al., 2009, p. 28.
Bibliografia[modifica]
- Adebayo, Morenike. «These Cute Sea Slugs Are The Sheep Of The Sea» (en anglès). IFLScience, agost 2015.
- Christa, Gregor; Gould, Sven B.; Franken, Johanna; Vleugels, Manja «Functional kleptoplasty in a limapontioidean genus: phylogeny, food preferences and photosynthesis in Costasiella , with a focus on C. ocellifera (Gastropoda: Sacoglossa)» (en anglès). Journal of Molluscan Studies, 80(5), desembre 2014. DOI: 10.1093/mollus/eyu026. ISSN: 0260-1230.
- Espinoza, Erika; DuPont, Anne; Valdés, Ángel «Molecular Data Reveal an Undescribed Cryptic Species of Costasiella Pruvot-Fol, 1951 (Euthyneura: Sacoglossa: Limapontidae) in the Bahamas» (en anglès). American Malacological Bulletin, 32(2), setembre 2014. DOI: 10.4003/006.032.0208. ISSN: 0740-2783.
- Händeler, Katharina; Grzymbowski, Yvonne P; Krug, Patrick J; Wägele, Heike «Functional chloroplasts in metazoan cells - a unique evolutionary strategy in animal life» (en anglès). Frontiers in Zoology, 6(1), 2009. DOI: 10.1186/1742-9994-6-28. ISSN: 1742-9994. PMID: 19951407.
- Ichikawa, Marina «Saccoglossa (Opisthobranchia) from the Ryukyu Islands» (
PDF) (en anglès). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory, 36(3), novembre 1993. DOI: 10.5134/176229. ISSN: 0037-2870. - Jensen, Kathe R.; Krug, Patrick J.; Dupont, Anne; Nishina, Masayoshi «A review of taxonomy and phylogenetic relationships in the genus Costasiella (Heterobranchia: Sacoglossa), with a description of a new species» (en anglès). Journal of Molluscan Studies, 80(5), desembre 2014. DOI: 10.1093/mollus/eyu048. ISSN: 0260-1230.
- Palomares, M. L.; Pauly, D. «Costasiella kuroshimae» (en anglès). SeaLifeBase, març 2023.
- Swennen, C. «Costasiella coronata, new species, and a revised diagnosis for the family Costasiellidae (Mollusca: Opisthobranchia: Sacoglossa)» (PDF) (en anglès). Raffles Bulletin of Zoology, 55, agost 2007.
- Yamamoto, Y. Y.; Yusa, Y.; Yamamoto, S.; Hirano, Y.; Motomura, T. «Identification of photosynthetic sacoglossans from Japan.» (PDF) (en anglès). Endocytobiosis & Cell Research, 19, 2009.
- Yonow, Nathalie. «Sea Slugs: Unexpected Biodiversity and Distribution». A: The Red Sea (en anglès). Springer Berlin Heidelberg, 2015. DOI 10.1007/978-3-662-45201-1_30. ISBN 978-3-662-45200-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costasiella kuroshimae |
- «This Sea Slug Looks Like A Day-Glo Sheep And Can Photosynthesize Its Own Food» (en anglès). Pulptastic.
- «Costasiella kuroshimae (video)». Instagram.