Cotxeres de Santa Eulàlia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cotxera de metro  | |||
| Construcció | 1922 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Eulàlia (Barcelonès) | |||
| Lloc | Santiago Ramon y Cajal, s/n | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20677 | |||
Les cotxeres de Santa Eulàlia són un edifici catalogat com a bé cultural d'interès local de l'Hospitalet de Llobregat.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un conjunt format per les cotxeres (tres naus) i l'edifici d'oficines annex. En total, quatre llargs mòduls esglaonats que ressegueixen el pendent del terreny al costat de la via del tren. Les cotxeres són tres naus d'una planta amb coberta poligonal. Tot el llarg de la façana està recorregut per arcs de mig punt com si fossin pòrtics; per sobre hi ha un fris llis dins del qual es troben les mènsules que aguanten la cornisa que corona la façana.[1]
L'edifici de les oficines consta de planta baixa, cinc pisos i golfes. Està format per dos cossos en creu grega però un dels cossos queda inscrit dins de l'altre, així que a nivell de façana no sobresurt. Les teulades són a doble vessant, arrodonides, i la del cos més curt és més alta que la del cos llarg. La façana que dona a les vies està dividida en tres mitjançant unes pilastres motllurades. El cos central està coronat per un frontó mixtilini. Les façanes curtes també estan coronades per un frontó similar però més petit. Les obertures són totes rectangulars i segueixen un ritme regular. Rematant les pilastres de les cantonades hi ha una escultura d'un lleó aguantant un escut amb les sigles FMB (Ferrocarril Metropolità de Barcelona).[1]
Història
[modifica]Van ser construïdes el 1922 per al mateix temps que el Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, l'estació terminal del qual era Bordeta, actualment inutilitzada, just a l'altra banda de la Riera Blanca, ja al municipi de Barcelona. El perllongament de la línia 1 i l'augment de vagons per cada tren i el major moviment ha fet que calgués construir-ne unes de més grans al final actual de la línia, encara que aquestes no han quedat inutilitzades del tot. L'edifici de cinc plantes va ser reformat a mitjans dels anys 1960 i continua funcionant com a oficines de la companyia.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Cotxeres Metro». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
[modifica]