Cova de Voronia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCova de Voronia
Voronija.png
Tipus Cova
Epònim Alexander Kruber Tradueix
Ubicació
Entitat territorial administrativaRepública d'Abkhàzia (Geòrgia) i República Autònoma d'Abkhàzia (Geòrgia)
 43° 24′ 35″ N, 40° 21′ 44″ E / 43.409722222222°N,40.362222222222°E / 43.409722222222; 40.362222222222
Serralada Arabika Massif Tradueix
Dades i xifres
Creua Geòrgia i República d'Abkhàzia
Història
Data de descobriment o invenció 1960
Modifica les dades a Wikidata
Mapa del massís d'Arabika, mostrant la localització de la cova de Krúbera i les seues ressurgències projectades

La cova de Voronia, cova de Krúbera-Voronya o cova de Krúbera, entre altres noms (en rus: Крубера-Воронья) és la segona cova coneguda més profunda de la Terra, només superada per la propera cova Veryovkina (a 2019). És part del sistema de coves d'Arabika i es troba al massís d'Arabika, als monts de Gagra (Caucas occidental). Administrativament és en el districte de Gagra de la república autònoma d'Abkhàzia, Geòrgia. És una de les dues úniques coves superprofundes conegudes (profunditat > 2 km.)

La diferència d'altura de la cova és de 2.149 m. El anterior rècord de profundidad en 1.710 m s'establí al 2001 per una expedició russoucraïnesa. Al 2004 l'exploració de la profunditat s'incrementà amb tres expedicions: l'expedició ucraïnesa depassà la marca de -2.000 m per primera volta en la història de l'espeleologia. Al 2005, l'equip CAVEX hi trobà una zona inexplorada, de més fondària, que s'establí en 2.140 m de profunditat, amb una variació de ±9 m. En aquests -2.140 m comença la zona negada; al 2010-2012, però, s'hi establí un nou rècord de baixada en els -2.191 m.

El punt més baix n'és accessible des d'altres dues entrades del sistema de coves d'Arabika: la cova Kúibyshev i la fossa de Henrich, situades a la part baixa de muntanya. L'entrada d'altra cova del sistema, la Berchil, és a 100 m per damunt de la cova Voronia. S'especula que puga estar-ne connectada amb les altres tres, cosa que donaria una fondària de -2240 m. Al 2012, l'equip dirigit per D. Provalov i S. Garcia-Dils creu que el potencial total de l'avenc pot superar els 2.700 m, perquè hi ha coves a 150 m per damunt de l'entrada de Voronia i els experiments efectuats amb traçadors químics demostren la connexió d'aquesta cova amb surgències localitzades a 400 m sota el nivell de la mar Negra.[1]

Noms[modifica]

Cova de Voronia significa 'cova del cérvol' . Un altre dels noms pels quals es coneix, cova de Krúbera, prové del geogràf rus Aleksandr Krúber. Fins a 1983 se la coneixia com a "cova Sibírskaya" (cova Siberiana) perquè fou estudiada per una expedició formada per espeleòlegs soviètics procedents de les ciutats siberianes de Krasnoyarsk, Novosibirsk i Tomsk.

Història de l'exploració[modifica]

Els moments més importants de l'exploració d'aquesta cova única són:[2]

  • 1960: la cova fou trobada per exploradors de l'URSS: arribaren a una profunditat de 180 m.
  • 1980: una expedició russopolonesa descobrí tres coves en el sistema Arabika: la cova Siberiana, la fossa de Henrich i la cova de Berchil.
  • A principis de la dècada de 1980, el Club Kíev explorà la cova fins als -340 m.
  • 1999, en agost, un equip ucraïnés descobrí una finestra en la cueva a -230 m, que arribava a -700 m amb l'escletxa "No Kúibyshevskaya" de -490 m.
  • 2000, en agost, el mateix equip ucraïnés en continuà l'exploració fins als -1.200 m.
  • 2000, a setembre, els equips UkrSA i MTDE en seguiren fins als -1.410 m.
  • 2001, a gener, els equips UkrSA i CAVEX n'exploraren una finestra fins als -1.350 m; superant-ne un "sifó", part negada de la cova, arribaren als -1.430 m; trobaren un pas adjacent als -1.420 m, i arribaren als -1.740 m.
  • 2001, en agost, l'equip UkrSA continuà l'exploració de la part baixa de la cova (-1.420 m, -1.710 m).
  • 2003, a l'agost, els clubs CAVEX i Kíev superaren un "sifó" a -1.440 m, conegut com a "sifó núm. 1", i baixaren als -1.660 m.
  • 2004, a juliol, l'equip CAVEX continuà fins a trobar-ne un nou sifó, a -1810 m.
  • 2004, en agost, l'UkrSA hi trobà un passadís a -1.660 m, i troba una galeria a -1.824 m.
  • 2004, a octubre, l'UkrSA arribà als -2.080 m, i per primera volta en la història de l'espeleologia una expedició superà els -2.000 m en una cova.
  • 2005, al gener, l'expedició de CAVEX fou cancel·lada per l'accident d'un helicòpter que els transportava, sense baixes.
  • 2005, a febrer, l'UkrSA superà el sifó dels -1.980 m.
  • 2005, a juliol, CAVEX continuà fins als 160 m després del sifó dels -1.980 m: arribà a -2.140 m. En aquesta expedició superaren 3 sifons per sota de -2.000 m.
  • 2007, a gener, CAVEX n'explorà l'avenc fins a -2.170 m.
  • 2007, a setembre, l'equip UkrSA explorà la cova fins als -2.191 m.
  • 2010, CAVEX Team (entre els quals hi ha tres russos i dos espanyols, un d'ells el muntanyenc Jesús Calleja amb l'equip del qual es quedaren aïllats al més fondo de la cova 10 dies) troba "500 o 600 exemplars d'espècies desconegudes", a -1600 m: la Schaefferia profundissima, i, a -1980 m, l'exemple de vida animal a més profunditat del món, el Plutomurus ortobalaganensis, "una nova espècie d'artròpode de sis potes i color blanquinós". L'anterior rècord (1986) el tenia, a -550 m, l'Ongulonychiurus colpus dels Picos d'Europa, a Astúries.[3][4][5]
  • 2012, a l'agost: "Towards the Centre of the Earth", expedició dirigida per Aidas Gudaitis, membre lituà del club d'espeleologia Aenigma. Els resultats del nivell de l'aigua de mesurament de 2009-2010, recollits durant aquesta expedició mostraren que el nivell de l'aigua havia pujat fins a 228 m sobre l'embornal "Dos capitans" al juny de 2010. S'instal·laren dispositius de registre de dades per membres irlandesos de l'expedició prop de l'entrada de la cova, per registrar les condicions de superfície i permetre la correlació de dades entre la superfície i les ubicacions subterrànies.[6]
  • 2012, a l'agost, l'expedició internacional d'espeleologia dirigida per l'ucraïnés Jura Kasjan i composta per 59 personas d'estats diferents, baté el rècord mundial de profundidad del 2007 en aquesta mateixa cova, amb -2.197 m de profunditat. L'ucraïnés Gennadiy Samokhin, que ja ho feu al 2007, fou el bus que hi arribà.[7][8]
  • 2013, L'aventurer Jesús Calleja i el seu equip fracassen en l'intent de descens a -2.080 m.[9]

Descobriments[modifica]

A l'agost de 2010, una expedició troba quatre nous tipus d'artròpodes, dos d'ells els trobats a major profunditat (en terra) del planeta. Fan entre un i quatre mil·límetres, no tenen ulls ni pigmentació. L'espècimen trobat a més profunditat, a 1.980 m, l'han anomenat Plutomurus ortobalaganensis. Els altres tres es trobaren a menys fondària, i són Anurida stereoodorata (a 70 m de profunditat), Deuteraphorura kruberaensis (a 15 m de profunditat) i Schaefferia profundissima (a -1.600 m).[10]

Rècords[modifica]

  • L'ucraïnés Gennadiy Samokhin és l'única persona que ha pogut aconseguir la cota de -2.197 m.
  • Saulė Pankienė esdevingué la primera dona a bussejar Kvitochka col·lector en -1.980 m, i després descendir a l'embornal "Dos capitans" a -2.140 m.
  • A l'octubre de 2004, l'UkrSA hi continuà fins als -2.080 m, i per primera vegada en la història de l'espeleologia una expedició superà els -2.000 m en una cova.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]