Cova de Voronia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCova de Voronia
Voronija.png
Modifica el valor a Wikidata
TipusCova Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlexander Kruber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaRepública d'Abkhàzia (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
 43° 24′ 35″ N, 40° 21′ 44″ E / 43.409722222222°N,40.362222222222°E / 43.409722222222; 40.362222222222Coord.: 43° 24′ 35″ N, 40° 21′ 44″ E / 43.409722222222°N,40.362222222222°E / 43.409722222222; 40.362222222222
SerraladaArabika Massif (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de descobriment o invenció1960 Modifica el valor a Wikidata
Mapa del massís d'Arabika, mostrant la localització de la cova de Krúbera i les seues ressurgències projectades

La cova de Voronia (rus: Крубера-Воронья), també coneguda com a cova Sibírskaya o cova de Krúbera, és la segona cova més profunda de la Terra just després de la cova Veryovkina. És una de les dues úniques coves superprofundes conegudes fins a data d'avui. Forma part del conjunt de coves del Massís d'Arabika situades a la serralada de Gagra (Caucas occidental).[1] Es creu que es va formar durant la Crisi de salinitat del Messinià, quan el nivell de la Mar Negra va baixar de forma dràstica.[2] Administrativament pertany al districte de Gagra de la república autònoma d'Abkhàzia, Geòrgia.

La cova va ser descoberta l'any 1960 per una expedició soviètica.[3] Presenta un desnivell de 2197 metres i està inundada a partir dels -2140.[2] La profunditat actual la va establir l'espeleòleg ucraïnès Gennady Samokhin el 10 d'agost de 2012.[4][5] Expedicions anteriors havien establert profunditats de 1710 metres (Rússia i Ucraïna, 2001), 2000 metres (Ucraïna, 2004), 2140 metres (2005, CAVEX), i 2190 metres (Ucraïna, 2009).[4]

L'extrem inferior de la cova és accessible des de dues altres entrades del sistema de coves d'Arabika: la cova Kúibyshev i la fossa de Henrich, situades a la part baixa de muntanya. S'especula[2] que hi pugui haver altres entrades a través de coves properes situades entre 100 i 200 metres al voltant. Per exemple, a través de la cova Berchill (100 metres per damunt), o d'algunes cavitats a 400 metres de profunditat sota la Mar Negra. En cas de complir-se aquestes hipòtesis podríem estar parlant d'una profunditat real de 2700 metres.

Noms[modifica]

Etimològicament "cova de Voronia" significa "cova del corb".[1] Fins a l'any 1983 se la coneixia com a "cova Sibírskaya" (cova Siberiana) arran de les expedicions soviètiques provinents de les ciutats de Krasnoyarsk, Novosibirsk i Tomsk. Pel que fa al nom de "cova de Krúbera", es deu a nom del geògràf rus Aleksandr Krúber.[2]

Cronologia de les expedicions[modifica]

Els moments més destacables en l'exploració d'aquesta cova són:[3]

  • 1960: descobriment de la cova per una expedició de l'URSS.
  • 1980: una expedició russopolonesa descobreix tres coves del conjunt Arabika. Són la cova Siberiana, la fossa de Henrich i la cova de Berchill.
  • Dècada de 1980: l'equip Kíev explora la cova fins als -340 m.
  • 1999: el mes d'agost un equip ucraïnès descobreix una obertura a -230 m que es bifurca cap a dos nous conductes, un que arriba a -490 metres i l'altre, a -700.
  • 2000: durant el mes d'agost el mateix equip ucraïnès segueix l'exploració fins als -1200 m.
  • 2000: el mes de setembre els equips UkrSA i MTDE exploren fins els -1410 m.
  • 2001: durant el mes de gener els equips UkrSA i CAVEX exploren una obertura fins els -1350 m. Després de superar un sifó inundat, aconsegueixen baixar fins als 1430 m, on troben un altre pas que els permet baixar fins als 1740 m.
  • 2001: el mes d'agost l'equip UkrSA continua l'exploració de la part baixa de la cova.
  • 2003: durant el mes d'agost els equips CAVEX i Kíev superen un sifó a -1.440 m i aconsegueixen baixar fins a 1660 m.
  • 2004: durant el mes de juliol l'equip CAVEX descendeix a 1810 metres, on troba un nou sifó.
  • 2004: el mes d'agost l'UkrSA troba un passadís a -1660 m i una galeria a -1824 m.
  • 2004: durant el mes d'octubre l'UkrSA arriba als -2080 m.
  • 2005: l'expedició de CAVEX es cancel·la per l'accident d'un helicòpter que els transportava, sense baixes.
  • 2005: el mes de febrer l'UkrSA superà el sifó dels -1980 m.
  • 2005: el mes de juliol CAVEX aconsegueix arribar als -2140 m. En aquesta expedició superaren 3 sifons per sota de -2000 metres.
  • 2007: durant el mes de gener CAVEX explora fins a -2170 m.
  • 2007: durant el mes de setembre UkrSA explora fins a - 2191 m.
  • 2010: CAVEX Team troba entre 500 i 600 exemplars de noves espècies a -1600 m: la Schaefferia profundissima, i, a -1980 m, l'exemple de vida animal a més profunditat del món, el Plutomurus ortobalaganensis. L'anterior rècord (1986) el tenia, a -550 m, l'Ongulonychiurus colpus dels Picos d'Europa, a Astúries.[6][7][8]
  • 2012: el mes d'agost, expedició "Towards the Centre of the Earth" dirigida per Aidas Gudaitis, espeleòleg lituà del club d'espeleologia Aenigma.[9]
  • 2012: el mes d'agost una expedició internacional d'espeleologia dirigida per l'ucraïnès Jura Kasjan i composta per 59 persones de diversos estats, bat el rècord mundial de profunditat. L'ucraïnès Gennady Samokhin, que ja ho feu al 2007, fou el bus que hi arribà.[10][11]
  • 2013: L'aventurer Jesús Calleja i el seu equip fracassen en l'intent de descens a -2080 m.[12] Queden atrapats nou dies a 1637 metres de profunditat.[5]

Descobriments[modifica]

L'agost de 2010 una expedició capitanejada per l'entomòloga portuguesa Sofía Reboleira i el biòleg espanyol Alberto Sendra[13] va trobar-hi quatre nous tipus d'artròpodes, dos dels quals representen els trobats a major profunditat terrestre del planeta. Feien entre un i quatre mil·límetres i no tenien ulls ni pigmentació. L'espècimen trobat a més profunditat (1980 m) va rebre el nom de Plutomurus ortobalaganensis. Els altres tres, trobats a menys fondària, es van batejar com Anurida stereoodorata, Deuteraphorura kruberaensis i Schaefferia profundissima.[14]

L'any 2015 l'equip de l'arqueòleg Sergio García-Dils hi va descobrir 12 noves espècies d'invertebrats.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Krubera, la cueva más profunda del mundo» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 30 març 2020].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Abjasia, Cueva de Krubera-VoroniaTiene una profundidad de 2149 metrosUbicaciónSe encuentra en el distrito de Gagra de la República autónoma de; georgianos, Georgia Fecha de descubrimientoEn 1960 la cueva fue encontrada por exploradores; lleg. «Cueva de Krubera-Voronia - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 30 març 2020].
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.cavex-team.com/2011/07/la-sima-krubera-voronya-datos-basicos-y.html
  4. 4,0 4,1 «The deepest cave in the world (Krubera Cave) became 6 m deeper». [Consulta: 30 març 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 Merino, Isidoro «Cinco abismos subterráneos» (en castellà). El País [Madrid], 18-06-2019. ISSN: 1134-6582.
  6. [enllaç sense format] http://www.cavex-team.com/2012/02/cuatro-minusculos-artropodos-los.html
  7. España encuentra vida animal en la cueva más profunda de la Tierra (Público, 22-2-2012) Arxivat 2012-02-25 a Wayback Machine. y Terrae Antiqvae, 23-2-2012)
  8. Vegeu: informe gràfic en PDF de la Universitat de Navarra (60 MB)[Enllaç no actiu].
  9. ^ Macnamara, S.; Tobin, N.; Mullan, E.; O'Connell, T. (2011). Report of the Irish Members of the International Expedition to Krubera–Voronya Cave 2010 Arxivat 2017-11-23 a Wayback Machine.. Speleological Union of Ireland. Retrieved 28 May 2012.
  10. Klimchouk, Alexander (13 August 2012). "The deepest cave in the world (Krubera Cave) became 6 m deeper".speleogenesis.info. Retrieved 10 August 2013.
  11. National Geographic Magazine. Brazil. August 2013.
  12. Calleja desisteix d'anar al centre de la Terra: "Només en vull eixir viu".
  13. Geoenciclopedia. «Las Cuevas más Profundas del Mundo - Información y Características - Geografía» (en anglès americà). [Consulta: 30 març 2020].
  14. Article d'El Mundo.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]