Punts extrems del món

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Aquesta és una llista dels punts extrems del món: aquells que es troben més al nord, sud, est o oest, aquells que es troben a una altitud major o menor, i aquells que es troben més lluny de la terra o del mar que qualsevol altre lloc.

Món[modifica | modifica el codi]

Latitud i longitud[modifica | modifica el codi]

1El 1995 es canvià el traçat de la línia internacional de canvi de data. Kiribati quedà al costat asiàtic de la línia i l'illa Carolina es convertí en el punt més oriental a terra. Seguint el traçat antic de la línia, el punt més oriental seria Niuatoputapu (Tonga).

Altitud[modifica | modifica el codi]

Punt més alt[modifica | modifica el codi]

  • El punt més alt respecte al nivell del mar és el cim de l'Everest, a la frontera entre el Nepal i la Xina. Es creu que el xerpa nepalès Tenzing Norgay i el neozelandès Edmund Hillary es convertiren en els primers a coronar la muntanya l'any 1953, tot i que s'ha especulat que una altra expedició ho hagués aconseguit el 1924. Les estimacions de l'altitud de l'Everest varien lleugerament, però en general es considera que el cim es troba a 8.848 msnm.
  • El punt més llunyà del centre de la Terra és el cim del Chimborazo (Equador), situat a 6.384,4 km de distància. Això és degut al fet que la Terra no és una esfera perfecta, sinó un esferoide oblat (un el·lipsoide que és un xic més ample a l'equador i un xic més estret als pols que una esfera). La seva ubicació propera a l'equador fa que el cim del Chimborazo es trobi més lluny del centre de la Terra que el de l'Everest tot i estar a menys altitud sobre el nivell del mar. El pic de l'Everest se situa a 6.382,3 km del centre del planeta, és a dir, 2.168 m més a prop que el del Chimborazo. El cim del Huascarán (Perú) és el segon punt més distant per només 23 m de diferència respecte al primer.

Punt natural més baix[modifica | modifica el codi]

Punt artificial més baix[modifica | modifica el codi]

Punt més alt accessible amb mitjans de transport[modifica | modifica el codi]

Punt més baix accessible amb mitjans de transport[modifica | modifica el codi]

Accidents geogràfics extrems segons la seva altitud[modifica | modifica el codi]

Majors distàncies de la Terra[modifica | modifica el codi]

Majors distàncies al llarg d'una mateixa latitud (recorreguts est-oest)[modifica | modifica el codi]

Majors distàncies al llarg d'una mateixa longitud (recorreguts nord-sud)[modifica | modifica el codi]

Distància continua més llarga

Distància contínua més llarga a la mar

Elements més remots[modifica | modifica el codi]

Pols d'inaccesibilitat[modifica | modifica el codi]

Son els llocs que estan a major distància de la línia de la costa

  • Euràsiaː És el lloc més allunyat del mar de tot el planeta (46º16'8"N 86º40'2"E), encara que el seu càlcul -no documentat- no té en consideraciò la línia de costa del golf de l'Obi. Aquest lloc es troba al desert de Dzoosotoyn Elisen, prop de Xiazigaixiang, província de Xinjiang (Xina) i està a 2.648 km del mar. Càlculs recents senyalen dues localitzacions alternatives (degut a la indefinició de la línia costera a la desembocadura del riu Ganges)ː EPIA1 (44º29'N 82º19'E) i EPIA2 (45º28'N 88º14'E) situats respectiva i aproximadament a 2.510 i 2.514 km de la línea de costa.
  • Pacíficː També anomenat Punt Nemo, és el lloc més allunyat de qualsevol tipus de terra ferma i es troba al sud de l'oceà Pacífic a 2.688 km de l'illa Ducie (Illes Pitcairn) al nord, de Motu Nui (un illot junt a l'illa de Pasqua) al nord-est i de l'illa Maher (Antàrtida) al sud
  • Sud (o de l'Antàrtida)ː Comunment situat als 82º58'S 54º40'E, a una alçada de 3.718 msnm i ocupat per la base rusa Vostok, és el punt del continent antàrtic més allunyat de l'oceà. Aquest punt és més difícil d'assolir que el pol sud geogràfic, del qual dista 878 km. Per la dificultat d'establir la línia de costa de l'Antàrtida, degut a les plaques de gel que circunden el continent, existeix controvèrsia sobre a on es troba aquest punt i es donen diferents coordenades segons els criteris emprats. L'Institut d'investigació Scott ho estableix a 85º50'S 65º47'E i Poles.com el situa a 82º53'14"S 55º4'30"E amb un càlcul que tracta de marcar la costa eliminant al màxim les plaques de gel. Si s'inclouen aquestes plaques permanents el punt es 83º50'37"S 65º43'30"E. Va ser assolit per primera vegada el 14 de desembre de 1958 per la tercera expedició antàrtica rusa per al projecte Any Geofísic Internacional lederada per Yevgeny Tolstikov i establiren una base temporal, la Polyus Nedostupnosti. Una segona expedició rusa arribà el 1967 i van col·locar un bust de Lenin amb la cara orientada cap a Moscou, que encara segueix en peu i està protegit com a lloc històric.
  • Nordː 84º3'N 174º51'W, punt mers allunyat de la costa a l'oceà Àrtic. Dista 611 km del pol nord geogràfic. Està situat a 1.453 km de punta Barrow (Alaska) i equidista 1.904 km de les altres dues mases continentalsː illa Ellesmere i Terra de Francesc Josep. Va ser assolit volant per primera vegada per Sir Hubert Wilkins el 1927. El 1957 un trencagels rus arribà fins a ell. Degut a la deriva de les plaques de gel polars cap estructura permanent pot assenyalar-lo.
  • Àfricaː 5º65'N 26º17'E, està a 1.814 km de la costa, a un lloc proper a la confluència de les fronteres de la República Centreafricana, Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo, prop de la ciutat d'Obo, a la prefectura de l'Haut-Mbomou.
  • Amèrica del sudː 14º5'S 56º85'W, es troba a Brasil, prop de Arenàpolis, Alt Paraguai (Centre-sud Mato-Grossense)
  • Amèrica del nordː 43º36'N 101º97'W, a Dakota del sud a 11km de Allen (comtat de Bennet), dista 1.639 km de l'oceà Pacífic, del mar Carib i de la badia de Hudson
  • Austràliaː 23º17'S 132º27'E a 161 km de Alice Springs, la ciutat més propera és Papunya (als Territoris del Nord) a 30 km al sud-oest

Punts extrems dels assentaments humans[modifica | modifica el codi]

Hemisferi Nord Hemisferi Sud
Assentament Localització Estat Habitants Latitud Assentament Localització Estat Habitants Latitud
Assentament permanent Alert Illa d'Ellesmere, Nunavut Canadà 5 82º28'N Puerto Toro illa Navarino, comuna de Cap d'Hornos, regió de Magallanes i de la Antàrtica Xilena Xile 36 55º5'S
Capital d'Estat Reykjavik badia de Faxaflói Islàndia 121.960 64º9'N Wellington regió de Wellington, illa Sud Nova Zelanda 179.463 41º17'S
Més de 1.000 habitants Longyearbyen Illa Spitsbergen, illes Svalbard Noruega 1.600 78º35'N Puerto Williams illa Navarino, comuna de Cap d'Hornos, regió de Magallanes i de la Antàrtica Xilena Xile 1.814 54º56'S
Més de 5.000 habitants Tiksi raion de Bulun, república de Saja Rússia 5.100 71º35'N Ushuaia canal Beagle, departamento Ushuaia, província de Terra del Foc, Antàrtida e Illes de l'Atlàntic Sud Argentina 56.956 54º48'S
Més de 50.000 habitants Tromsø comtat de Troms, regió del Nord-Norge Noruega 61.897 69º40'N
Més de 100.000 habitants Norilsk krai de Krasnoyarsk Rússia 134.832 69º21'N Punta Arenas rregió de Magallanes i de la Antàrtica Xilena Xile 120.000 53º10'S
Més de 250.000 habitants Múrmansk província de Múmansk Rússia 308.100 68º58'N Christchurch regió de Canterbury, illa Sud Nova Zelanda 375.000 43º32'S
Més de 500.000 habitants Helsinki regió d'Uusimaa Finlàndia 559.330 60º10'N Mar del Plata partido del General Pueyrredón, província de Buentos Aires Argentina 614.000 38º0'S
Més d'1.000.000 habitants Sant Petersburg província de Leningrad, districte federal Nord-occidental Rússia 5.023.313 59º57'N Melbourne estat de Victòria Austràlia 4.485.211 37º48'S
Mes de 10.000.000 habitants Moscou Rússia 12.108.257 55º45'N Buenos Aires Argentina 12.400.000

Objectes més septentrionals[modifica | modifica el codi]

Objecte Ubicació Regió Estat Latitud
Laboratori científicː Campament Barneo (rus) prop del pol Nord 90°
Llac Llac Pol Nord Pol Nord 85º
Illa Illa de Kaffekklubben Groenlàndia 83º 40'
Florː Saxifrage porpra
Salze (àrtic)
Peixos d'aigüa dolça 82º
Observatoriː Geodèsic àrtic de la Terra  Ny-Ålesund Svalbard Noruega 78º 55'
Granja d'aigües residuals
Jardí d'infànciaː Kullungen i Polarflokken barnehage Longyearbyen 78º 22'
Torre de cèlules LTE
Col·legi 78º 20'
Institut d'educació superiorː Centre universitari 78º 13'
Continent Cap Txeliuskin, península de Taimir Sibèria Rússia 77º 44'
Àrbreː Larix Gmelin 150 km a l'oest del rierol Khatanga 73º 4'
Bosc bosc de Lukunski, Dahurian, al sud del riu Khatanga 72º 31'
Plataforma petrolieraː Goliat oceà Àrtic 71º 39'
Volcà actiu Beerenberg Jan Mayen Noruega 71º 4'
Parc de molins de vent Havøygavelen Havøysund 71º 0'
Amfibiː Granota de fusta de Sibèria al nord de Sibèria Rússia 71º
Planta de gas natular liqüat Melkøya Finmark Noruega 70º 41'
Escull de coral Korallen 70º 40'
Línia d'alta tensió Balsfjord 70º 39'
Escola agrícola Tana 70º 26'
Universitat popularː Øytun  Alta 69º 56'
Batxillerat internacional Kirkenes 69º 41'
Universitat Tromsø Troms 69º 40'
Conservatori de música
Planeteriː del la llum del nord
Escola Waldorf 69º 38'
Escola d'art Karasjok Finmark 69º 28'
Observatori astronòmic Skibotn Troms 69º 23'
Instal·lació permanent de llançament de cohets de sondeig i globus científics Andøy Nordland 69º 5'
Planta de residus radiactius Murmansk Murmansk Rússia 68º 58'
Colònia natural de ratpenats Rundhaug, Målselv Troms Noruega
Central d'energia solar Inari Lapònia Finlàndia 68º 50'
Escola de jardineria Borkenes Troms Noruega 68º 46'
Centre de proves de cotxesː Infern blanc Saarieselkä, Inari Lapònia Finlàndia 68º 15'
Central nuclear Bilbino Chukotka Rússia 68º 3'
Rèptil: Llangardaix vivípar 68º
Avellana reserva natural de Prestegårdsskogen, Steigen Nordland Noruega 67º 55'
Port espacialː Esrange Jukkasjärvi Kiruna Suècia 67º 53'
Màquina de tall làser Mekaniska 67º 51'
Ubicació amb totes les temperatures mitjanes mensuals per damunt de la congelació Værøy y 

Røst 

Nordland Noruega 67º 40'
Escola catòlicaː St. Eystein Bodø 67º 16'
Bosc d'oms Beiarn 66º 55'
Serp, víbora cercle àrtic 66º 34'
Planta de biogas Tervola Lapònia Finlàndia 66º 9'
Til·ler Brønnøy Nordland Noruega 65º 28'
Escola d'arquitectura Oulu Northern Ostrobothnia Finlàndia 65º 3'
Trituradora Kajaani Kainuu 64º 13'
Freixe (europeu) fraxinus excelsior Leksvik i Frosta Nord-Trøndelag  Noruega 63º 39'
Bosc de roure (anglès) Edøya Møre og Romsdal 63º 27'
Laboratori de psicolingüística i neurolinguísticaː Hospital universitari Trondheim Trondheim 63º 25'
Llac cràter Llac Lappajärvi Lappajärvi Finlàndia 63º 7'
Grèvol (europeu) Bremsnes, Averøy Møre og Romsdal Noruega 63º 5'
Platja de tipus meridional Farstadsanden Fræna 62º 54'
Escola per a sords Härnösand Ångermanland Suècia 62º 37'
Selva tropical templada Príncep William Sound Alaska Estats Units 60º 36'
Dunes de sorra activa parc provincial Athabasca Saskatchewan Canadà 59º 3'
Palmesː Xamaerops humilis Niça, costa mediterrània Provença-Alps-Costa Blava França 43º 42'
Colònia de primats no humans panínsula de Shimokita Honshu Japó 41º 32'
Lloroː Periquito d'Alexandria Jalalabad Nangarhar Afganistan 34º 26'
Palmera de coco platja Newport Califòrnia Estats Units 33º 37'
Pantà de papir Vall d'Hula Mont Hermon Israel 33º 6'
Atol coral·lí atol de Kure Hawaii Estats Units 28º 25'
Selva tropical de terres baixes parc nacional de Namdapha Arunachal Pradesh Índia 27º 44'
Mar tropical mar Roja 22º
Pingüí (de Galàpagos) illes Galàpagos Galàpagos Equador 0° 40'

Récords de temperatura a l'aire[modifica | modifica el codi]

Continent Més alta Més baixa
Temperatura registrada Lloc Data Temperatura registrada Lloc Data
Àfrica 55 °C Kebili (Tunísia) 7/6/1931 -23,9 °C Ifrane (Marroc) 11/2/1935
Amèrica del nord 56,7 °C Rantxo Greenland, Furnace Creek, Califòrnia (Estats Units) 10/7/1913 -66,1 °C North Ice (Groenlàndia) 9/1/1954
Amèrica del sud 48,9 °C Rivadavia, Salta (Argentina) 11/12/1905 -32,8 °C Sarmiento (Argentina) 1/6/1907
Antàrtida 17,5 °C Base Esperança 24/3/2015 -89,2 °C Estació Vostok 21/7/1983
Àsia 54 °C Tirat Zvi (Israel) 21/6/1942 -67,7 °C (mesurada) Oimiakon, Sib èria (Rússia) 6/2/1933
aeroport Ahvaz (Iran) 29/6/2017 -71,2 °C (extrapolada) 26/1/1926
Oceania 50,7 °C Oodnadatta (Austràlia Meridional) 2/1/1960 -23 °C Charlotte Pass, Nova Gal·les del Sud (Austràlia) 29/6/1994
  • Lloc habitat més calentː Dallol (Etiòpia) amb una temperatura mitjana entre 1960 i 1966 de 34,4 °C, la temperatura màxima diària mitjana durant el mateix període va ser de 41,1 °C
  • Lloc habitat més fredː Oimiakon, Saja (Rússia) situat al costat del riu Indigirka té la mitjana mensual més freda amb -50 °C, la temperatura mitjana al gener, el mes més fred. Nunavut (Canadà) té la temperatura mitjana anual més baixa amb -19,7 °C
  • Caiguda de temperatura més ràpidaː 27,2 °C en 5 minuts, a Rapid City, Dakota del sud (Estats Units) el 10 de gener de 1911

Precipitacions[modifica | modifica el codi]

Pluja[modifica | modifica el codi]

  • Menys en un anyː 0,2 mm o menys a Quillagua, Antofagasta (Xile)
  • En un minutː 38 mm a Barot (Guadalupe) el 26/11/1970
  • En una horaː 305 mm a Holt, MIssouri (Estats Units) el 22/6/1947
  • En 12 horesː 1.144 mm a Cilaos (Reunión) el 8/1/1966 durant el cicló tropical Denise
  • En 24 horesː 1.825 mm a Cilaos (Reunión) el 7-8/1/1966 durant el cicló tropical Denise
  • En 48 horesː 2.493 mm a Cherrapunji, Meghalaya (Índia) el 15-16/6/1995
  • En 72 horesː 3.929 mm a Commerson (Reunión) el 24-26/2/2007
  • En 96 horesː 4.869 mm a Commerson (Reunión) el 24-27/2/2007
  • En un anyː 26.470 mm a Cherrapunji, Meghalaya (Índia) en 1860-1861
  • Major mitjana anual total en 10 anysː 11.872 mm a Mawsynram, Meghalaya (Índia)

Neu[modifica | modifica el codi]

  • En 24 horesː 2,56 m a Capracotta (Itàlia) el 5/3/2015
  • En un anyː 31,5 m a Mount Rainier, Washington (Estats Units) en 19/2/1971-18/2/1972
  • En una temporada (1/7-30/6)ː 29 m a Mount Baker, Washington (Estats Units) entre 1998 i 1999
  • En un mes de calendariː 9,91 m a Tamarack, Califòrnia (Estats Units) a genter de 1911 assolint una profunditat de 11,46 m, la més gran mesurada a Amèrica del Nord
  • La més profunda registradaː 11,82 m al Mont Ibuki (Japó) el 14/2/1927

Velocitat del vent[modifica | modifica el codi]

  • El més ràpid mai registratː 484±32 km/h, ràfega de 3 segons observada per una unitat de radar doppler on wheels en un tornado entre Oklahoma City i Moore el 3/5/1999.
  • El més ràpid registrat amb un anemòmetreː 407 km/h, ràfega de 3 segons, una de les 5 extremes durant una sèrie de períodes de 5 minuts a la Illa Barrow (Austràlia Occidental) el 10/4/1996 durant el cicló Olivia.
  • El més ràpid registrat amb un anemòmetre fora d'un cicló tropicalː 372 km/h mantingut 1 minut de mitjana al mont Washington (New Hampshire) el 12/4/1934
  • Mitjana diària més ràpidaː 174 km/h a Port Martin (Terra Adèlia, Antàrtida), 24 hores el 21-22/3/1951

Tornados[modifica | modifica el codi]

Nom (Ubicació) Estat Data Morts Ferits Descripció
1 Dultipur i Saturia Bangla Desh 26/4/1989 1.300 12.000 El més mortífer de la història mundial
2 Triestatal (Missouri, Illinois i Indiana) Estats Units 18/3/1925 695 2.027 Va destruir totalment o parcialment més de 10 ciutats, la seva longitud de trajectória va ser de 352 km. El més mortífer del món fins a 1989. El més mortífer d'Amèrica
3 Manikganj, Singair i Nawabganj Bangla Desh 17/4/1973 681 ¿? El més mortífer d'Àsia fins a 1989
4 Pakistan oriental Bangla Desh 14/4/1969 660 ¿? El més mortífer d'Àsia fins a 1973
5 Valletta Malta 23/9/1551 600 ¿? El més mortífer del món fins a 1925 i el més mortífer d'Europa
6 Magura i Narail Bangla Desh 11/4/1964 500 ¿? El més mortífer d'Àsia fins a 1969
7 Sicília Itàlia 8/12/1851 500 ¿? El més mortífer d'Itàlia
8 Madaripur i Shibchar Bangla Desh 1/4/1977 500 ¿?
9 Blyanitsy, Ivànovo i Balino Russia 9/6/1984 400 213 El més mortífer de Rússia
10 Natchez Estats Units 6/5/1840 317 109 El més mortífer d'Amèrica fins a 1925
11 Cooch Behar Índia i Bangla Desh 19/4/1963 300 ¿? El més mortífer d'Àsia fins a 1964
12 Bhakua i Haripur Bangla Desh 29/4/1972 300 ¿?
13 Comilla Bangla Desh 14/4/1969 263 ¿?
14 St. Louis Estats Units 27/5/1896 255 1.000
15 Orissa i Bengala occidental Índia 24/3/1998 250 ¿?
16 Tupelo Estats Units 5/4/1936 216 700
17 Calcuta Índia 8/4/1838 215 ¿? El més mortífer d'Àsia fins a 1963
18 Faridpur i Dhaka Bangla Desh 19/3/1961 210 ¿?
19 Gainesville Estats Units 6/4/1936 203 1.600
20 Mymensingh Bangla Desh 1/4/1972 200 ¿?
  • Més tornados en 24 horesː El brot de 2011 als Estats Units va produir 362 tornados, 218 en les 24 hores del 27 d'abril, es produires 348 morts, 324 directament relacionades amb tornados. Aquell abril es totalitzaren 772 tornados, el triple del rècord anterior (267 a l'abril de 1974)
  • Brot més llargː 95 tornados en 41 hores entre el 21 i el 23 de novembre de 1992 a Amèrica del Nord.
  • Més tornados provinents d'un huracàː 118 des de l'huracà Iván el 2004.

Calamarsa[modifica | modifica el codi]

  • El més pesat, registrat oficialmentː 1,02 kg al districte Gopalganj (Bangla Desh) el 14/4/1986
  • Diàmetre més gran, mesurat oficialmentː 20 cm (47,3 cm de circunferència) a Vivian, Dakota del sud (Estats Units) el 23/7/2010
  • Circunferència més gran, mesurada oficialmentː 47,6 cm (17,8 cm de diàmetre) a Aurora, Nebraska (Estats Units) el 22/6/2003

Llampec[modifica | modifica el codi]

  • Llamp més llargː 321 km el 20/6/2007 a Oklahoma
  • Duració més llarga per a un sol llampecː 7,74 segons el 30/8/2012 a Provença-Alps-Costa Blava (França)
  • Més llamps en un anyː Llac Maracaibo (Veneçuela), amb una taxa mitjana al voltant de 233 per km² i any.

Índex Ultraviolada[modifica | modifica el codi]

  • Més altː 43,3 el 29/12/2003 al volcà Licancabur (Xile-Bolívia)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punts extrems del món Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Challenger Deep - the Mariana Trench» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2012].
  2. «TauTona, Anglo Gold – Mining Technology» (en anglès). SPG Media Group PLC, 01-01-2009 [Consulta: 2 març 2009].
  3. «Transocean's Ultra-Deepwater Semisubmersible Rig Deepwater Horizon Drills World's Deepest Oil and Gas Well» (en anglès). Transocean. [Consulta: 7 juny 2010].
  4. McIntyre, Loren «The High Andes». National Geographic. National Geographic Society, 171, 4, Abril 1987, pàg. 422–460. (amb una descripció i fotos de la carretera i la mina del cim de l'Aucanquilcha)
  5. 5,0 5,1 Bennett, Suzy. «Destination Guides – World's highest railway, Peru – Wanderlust Travel Magazine» (en anglès). Wanderlust Magazine, octubre 2003. [Consulta: 10 octubre 2008].
  6. http://yukondigitallibrary.ca/Publications/AlaskaYT/1916,%20Alaska%20and%20the%20YT.pdf, pàg. 3 (anglès)
  7. Ben Blanchard «China opens world's highest civilian airport» (en anglès). Reuters, 16-09-2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
  8. «Siachen: The world's highest cold war» (en anglès). CNN, 20-05-2002 [Consulta: 2 maig 2010].
  9. «Carrel refuge.» (en anglès). summitpost.org.