Crescencio Muñoz Hernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1918  Sartajada (província de Toledo) |
| Mort | 1967 (48/49 anys) Pàmies (França) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarcosindicalisme |
| Activitat | |
| Ocupació | maquisard, adjunt, minaire |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Hermínia Puigsech Puig |
Premis | |
Crescencio Muñoz Hernández (Sartajada, 1918 - Pàmies,19 novembre 1967) va ser un anarcosindicalista espanyol exiliat. Durant la Segona Guerra Mundial, va formar part de La Resistència a la Catalunya del Nord (Maquis) i es va distingir per les seves accions de combat contra el Govern de Vichy i l'ocupació Nazi. Va rebre la Creu de Guerra.[1]
Nascut a Sartajada (Toledo), durant la Guerra Civil, amb només 17 anys, va lluitar al bàndol de l'Exèrcit popular de la República. A l'hivern de 1939, va marxar a l'exili amb la La retirada.
El maig de 1940, les tropes de Hitler van envaïr França, el 14 de juny van ocupar París i una setmana més tard, Pétain va firmar l'Armistici. El 10 de juliol va quedar instaurat el Govern de Vichy.[2] Des d'aquell moment es van mobilitzar nombrosos grups clandestins de diferents ideologies, que van combatre sense treva, amb tàctiques de guerrilla, contra el Govern col.laboracionista i les tropes de la Wehrmacht.
Muñoz va formar part del Grup de Treballadors Inmigrants que operaven a l'Arieja. Tenien la base en una masia de Dalon, situada en una zona boscosa de difícil accés, regentada per Ramón Puigsech Homs, ex alcalde republicà de Tordera i la seva família. Allà va conèixer Hermínia Puigsech, la filla de només 17 anys, que actuava, a temps complet, com una petit soldat de la Resistència.[3][4]
Crescencio Muñoz, tinent de la 3a.Brigada de Guerrillers espanyols, va participar en nombroses accions de guerrilla i sabotatge contra les tropes alemanyes i en els combats per l'alliberament de Lavelhanet, Pàmies, Varilhas, Praiòls i altres comunes de la regió. Va tenir un paper capdal en la batalla i rendició de Foix, quan va aconseguir ser el primer en arribar al castell, despenjar la bandera nazi i substituir-la per una bandera republicana espanyola. També es va distingir en els combats de Rimont i Castethnau de Durban, on va tenir lloc la capitulació definitiva de l'exèrcit alemany a l'Arieja.[1]
El 1944 va voler participar en el projecte d'Invasió de la Vall d'Aràn. Va entrar des d'Ausat per la vall de Vic de Sòs, però a Andorra va ser ferit per un'allau de pedres i va haver de ser evacuat.[5]
Al final de la Segona Guerra Mundial, Crescencio Muñoz i Hermínia Puigsech es van casar i van tenir dos fills, Numen i Luzbel.[6] Per les seves accions militars, va ser condecorat amb la Creu de Guerra. El 1967 va morir víctima d'un accident laboral a la mina on treballava.[7][8][9]
El 2009 Hermínia Muñoz Puigsech, la seva vídua, també va ser condecorada amb la Legió d'honor i l'escola de Vernhòla va rebre el seu nóm.[10][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mesquida, Evelyn. Y ahora, volved a vuestras casas (en castellà). Barcelona: Penguin Random House, 2020, p. 212-270-274. ISBN 978-84-666-7930-5.
- ↑ «Philippe Pétain, de héroe nacional a colaborador de Hitler» (en castellà), 19-05-2020. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Puigví, Agustí Barrera i «Hermínia Puigsech i Puig, una mataronina a le resistència francesa». Sessió d'Estudis Mataronins, 2010, pàg. 219–226. ISSN: 2385-4774.
- ↑ «La Gavilla Verde | Herminia Puigsech Puig [Memoria Audiovisual de la Guerrilla]». [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «MUNOZ HERNANDEZ, Crescencio - [Los de la sierra 1936-1975]». [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Banc de la Memòria Democràtica». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Esquela - Crescencio Muñoz Hernández». L'Espoir - Diari de Tolosa de Llenguadoc, 19-11-1967.
- ↑ Sanchez Agustí, Ferràn. El Maquis anarquista (de Toulouse a Barcelona por los Pirineos) (en castellà), 2006, p. 19. ISBN 84-9743-174-X.
- ↑ La Gavilla Verde Oficial. «Numen Muñoz. Hijo de Herminia Muñoz y de Crescencio», 24-08-2023. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Herminia la « guérillera » décorée à 83 ans» (en francès). [Consulta: 24 maig 2024].