Creu dels Set Braços (condecoració)
| |||
| Tipus | condecoració civil  | ||
|---|---|---|---|
| Motius del premi | En reconeixement a la contribució significativa al benefici d'Andorra | ||
| Part de | Condecoracions d'Andorra | ||
| Vigència | 2 juny 2022 - | ||
| Rang | ↓  Orde de Carlemany | ||
| Estat | Andorra | ||
La Creu dels Set Braços és la condecoració de més alt rang del Principat d'Andorra.[1]
L'objectiu de la seva concessió és premiar a persones —en vida o a títol pòstum—, institucions o entitats que hagin contribuit significativament al benefici del país en la seva promoció econòmica, social, divulgació científica, històrica o cultural, entre d'altres.
La distinció encara no ha estat concedida. Actualment s'està treballant per implementar-la plenament.
Història[modifica]
La distinció va ser ideada per primer cop per Josep Dallerès, síndic general durant el bienni socialdemòcrata (2009-2011), però no va passar de ser una idea i no es va crear cap llei per a regular-la. El duet conformat per Vicenç Mateu i Mònica Bonell, síndic i subsíndica entre 2011 i 2019, va mantenir la idea de la redacció d'un text per a la seva creació, però no va ser fins al mandat de Roser Suñé, síndica des de 2019, que la distinció va ser creada dins del capítol VIII de la llei de 2022 de protocol i cerimonial, elaborat pel Consell General en col·laboració, entre d'altres, amb Adrià Espineta, jurista i diplomàtic andorrà.[2]
La distinció fa referència a una antiga creu de terme situada al camí ral entre Canillo i Prats, objecte d'una llegenda tràgica:
Segons explica la llegenda, a la vila de Prats hi vivia un noi una mica poruc que tremolava només de pensar que el diable podia anar a trobar-lo algun dia. Els joves del poble van tenir la mala idea d’enviar-lo a Canillo a buscar vi a canvi de convidar-lo a berenar. Com que s’hi resistia i per tal que no tingués por, li van donar una escopeta i el van enviar cap a Canillo.
Quan va arribar a Canillo ja començava a fer-se fosc. Va anar a recollir el vi i, com que hi havia molta gent, deixà l’escopeta i la bóta i se’n va anar a fer un tomb pel poble. Quan l’hostaler hagué despatxat tots els clients, omplí la bóta de vi del noi i encuriosit feu una ullada a l’arma en veure que estava mal carregada. Creient que era a causa d’un oblit, va carregar-la bé, no fos cas, va pensar, que l’amo de l’escopeta hagués de defensar-se d’un animal i l’arma no li respongués.
El noi va recollir la bóta i l’escopeta i va agafar el camí de tornada a Prats. Mentrestant, els seus amics li tenien preparada una sorpresa... De cop i volta, va aparèixer una forma blanca que gesticulava en mig del camí. El xicot no s’ho va pensar dues vegades: va disparar i es va apressar a córrer cap a casa cridant que havia mort el diable. La resta de nois se’n van burlar i van emplaçar-lo a tornar al lloc a veure el diable mort. Quan van arribar, es van trobar que el seu amic havia desaparegut i que el diable se l’havia endut. Havien estat castigats per la seva maldat.
En el lloc on succeí aquesta història es va decidir posar-hi una creu a fi que els vianants no oblidessin les conseqüències d’un acte tan lleig. La creu tenia set braços, com set eren els joves que van voler burlar-se del seu amic. Un d’ells va desaparèixer, i, estranya coincidència, la creu també va perdre un del seus braços.[3]
Govern de la distinció[modifica]
L'òrgan de govern de la distinció, que s'anomena Consell de la Creu dels Set Braços, és l'encarregat d'aprovar els seus estatuts, l'organització i el reglament de funcionament, els criteris i restriccions d'atorgament i els seus símbols i insígnies. Totes tasques que encara no ha dut a terme.
El presideixen els coprínceps, conjuntament, i en formen part el síndic general, el cap de Govern i un ciutadà andorrà, que és escollit cada quatre anys pels altres quatre membres. El ministre d'Afers Exteriors n'és el secretari: participa en les reunions del Consell amb veu però sense vot. Els càrrecs institucionals que en formen part —tots menys el ciutadà andorrà— poden delegar les seves funcions en un representant.
| Presidents | Membres | Secretària | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Copríncep episcopal | Copríncep francès | Síndic general | Cap de Govern | Ciutadà andorrà | Ministra d'Afers Exteriors |
 |
.jpg) |
 |
.jpg) |
|
 |
Insígnies[modifica]
La condecoració és concedeix en un únic grau: el de Creu. Quan l'atorgament recau en una entitat amb ús de banderes, consisteix en una Corbata d'Honor. Altrament, serà una Placa d'Honor.
Avui dia no existeix una regulació sobre el disseny de les distincions.
Concessió[modifica]
La distinció ha de ser atorgada, com a mínim, una vegada cada dos anys. La seva concessió ha de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en forma de decret, i la Cancelleria Nacional n'ha d'expedir el títol.
Reben automàticament la distinció els coprínceps, ex-síndics generals i ex-caps de Govern.
Revocació[modifica]
Les distincions de la Creu dels Set Braços poden ser revocades pel seu Consell quan existeixin fets provats i motivats sobre la conducta poc honorable, pública o privada, de la persona distingida.
Referències[modifica]
- ↑ «Llei 12/2022, del 12 de maig, de protocol i cerimonial.». Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, 01-06-2022.
- ↑ «La Creu dels Set Braços en format distinció, ara sí». [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «Creu dels 7 braços». [Consulta: 22 abril 2024].