Crisi financera del 2010 a Grècia
| Forma part d'una sèrie sobre: |
| Crisi financera global del 2007-2012 |
|---|
|
Empreses rescatades |
|
Empreses en bancarrota
|
|
Conceptes relacionats |




La crisi financera a Grècia del 2010 és una forta crisi econòmica i financera que va començar a Grècia el 2010 a conseqüència de l'especulació bancària. Mitsotakis va liderar Grècia per sortir de l'estatus de bo porqueria, retornant el deute públic del país al grau d'inversió el 2023 com a resultat directe de la implementació de profundes reformes econòmiques i fiscals per sortir de la crisi.[1]
Causes
[modifica]Els anys de despeses no controlades, les facilitats per a obtenir crèdits i els fracassos a l'hora d'implementar reformes financeres van deixar Grècia greument exposada a la crisi econòmica global, cosa que van revelar algunes estadístiques que fins aleshores havien estat dissimulades i que demostraven que Grècia superava el dèficit econòmic establert com a límit a la zona euro.[2] El deute del país era superior al seu PIB i alguns analistes van predir que arribaria a equivaldre al 120% d'aquest el 2010.[2] El dèficit del país es trobava en un 12,7%.[2]
L'anomenat "rescat financer" de la UE i l'FMI
[modifica]Es va pensar que una possible solució podria ser un pla de rescat finançat per la UE i l'FMI. Alguns polítics alemanys van afirmar que els plans de rescat d'emergència haurien de suposar també severes sancions per als països beneficiaris de la UE, com Grècia. Tanmateix, es va considerar que açò no era acceptable segons les normes de sobirania dels estats membres de la zona euro[3] i estats clau com França s'hi van oposar. També va haver-hi crítiques contra l'especulació en els mercats financers; Angela Merkel va afirmar que "algunes institucions que estan sent rescatades amb fons públics estan explotant la situació de crisi a Grècia i en altres llocs".[4]
El 23 d'abril del 2010, el govern grec de Geórgios Andreas Papandreu del Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK) va demanar l'activació del pla de rescat de la Unió Europea (UE) i del Fons Monetari Internacional (FMI),[5][6] i aquest últim va respondre que estava "preparat per a respondre ràpidament a la petició".[7] L'ajuda econòmica necessària es va estimar en 45.000 milions d'euros.[5] Però, el 27 d'abril, l'agència d'avaluació Standard and Poor's va relegar el deute públic del govern grec al nivell d'un 'bo escombraria'[8] i va calcular que alguns inversors podrien perdre entre un 30% i un 50% dels seus diners.[9] Paral·lelament, la UE i l'FMI van considerar necessari augmentar l'ajuda econòmica a Grècia fins a 120.000 milions d'euros.[8] Aquestes notícies van causar un impacte negatiu en la taxa de canvi de l'euro.[10]
Contrapartides al rescat
[modifica]A canvi del pla de rescat, el govern grec es va comprometre a aplicar certes mesures d'austeritat, com ara apujar el preu dels carburants i de l'alcohol un 10%, establir l'IVA en un 23%, suprimir les pagues extres dels funcionaris i congelar-los el sou durant els tres anys vinents i allargar l'edat de jubilació fins als seixanta-set anys.[11] Nombrosos partits i sindicats grecs es van oposar a aquestes mesures del govern i va haver-hi diverses manifestacions, vagues generals i disturbis violents fins al punt que, a Atenes, hi van morir tres persones en l'incendi d'una entitat bancària el 5 de maig.[11][12][13] L'endemà, els sindicats van convocar més protestes a la plaça Síndagma (Atenes),[14] on es troba el parlament grec, el mateix dia que aquest aprovaria per majoria absoluta el pla d'austeritat.[15][16]
En estiu del mateix any, el govern grec va aconseguir reduir el dèficit del país en un 40% respecte al gener, complint així amb els objectius plantejats pel FMI, la Comissió Europea i el Banc Mundial per a continuar rebent les ajudes econòmiques.[17] El govern xinés, per la seua part, va anunciar la compra de deute públic a Grècia, així com la col·laboració entre tots dos països en els sectors de la indústria naval i el turisme.[18]
Noves mesures
[modifica]Tanmateix, els avanços no van ser suficients i es van haver d'adoptar noves mesures durant l'any 2011, com ara la venda d'empreses públiques per a aconseguir 50.000 milions d'euros, un augment dels impostos sobre les rendes de més de 8.000 € anuals, i una nova reducció de les pensions entre el 6% i el 14%.[19] En agost d'aquest any, es va aprovar un nou impost aplicable a l'exercici 2011-2012 sobre els béns immobiliaris, entre 3 € i 20 € per metre quadrat,[20] amb el qual s'esperen obtenir 4.000 milions d'euros.[21]
La por i la desconfiança va tenir una influència negativa en les borses mundials, especialment en l'espanyola, ja que hi ha qui diu que el problema es podria estendre a l'estat espanyol.[22][23][24]
Tercer rescat financer
[modifica]La gestió de la crisi va portar a una confrontació directa del govern amb les institucions de la UE el 2015 amb la celebració del referèndum sobre l'economia grega de 2015. La situació va requerir la imposició de mesures de control de capitals i va portar a contemplar la possible sortida de Grècia de la zona euro.
Malgrat el resultat del referèndum sobre l'economia grega de 2015, el govern de Syriza va aplicar els acords assolits amb les institucions europees amb una forta dissidència interna dins del partit de govern i el grup parlamentari, en què més de 40 diputats van negar el suport a Tsipras en la votació del tercer rescat,[25] i després de la desfeta a les eleccions europees i locals de la governant Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA),[26] el 26 d'agost de 2019 el primer ministre Alexis Tsipras anuncià que convocaria eleccions tan aviat com fos possible.
Final de la crisis
[modifica]A les eleccions legislatives gregues de 2019, Nova Democràcia (ND) aconseguí la majoria absoluta.[27] L'endemà mateix, el líder del partit, Kiriakos Mitsotakis, jurà el càrrec de primer ministre de Grècia.[28] Mitsotakis va liderar Grècia per sortir de l'estatus de bo porqueria, retornant el deute públic del país al grau d'inversió el 2023 com a resultat directe de la implementació de profundes reformes econòmiques i fiscals per sortir de la crisi financera.[1]
Les eleccions del maig de 2023, en què es va suprimir la bonificació a la majoria no van donar la majoria a cap formació malgrat l'increment de suport a ND[29] i Mitsotakis va convocar noves eleccions, en les que ND va guanyar amb el 40,4% dels vots i va doblar els resultats del segon partit, Syriza, esdevenint de nou Primer Ministre de Grècia, amb un govern en majoria absoluta.[30]
Referències
[modifica]- 1 2 Eleni Varvitsioti, Mary McDougall. «Greece credit rating raised to investment grade for first time since debt crisis» (en anglès). Financial Times, 8 setembre 2023. [Consulta: 28 juny 2026].
- 1 2 3 Greece's financial crisis explained Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine. CNN, 26 de març del 2010. [Consulta: 5 maig 2010] (anglès)
- ↑ 'Greece and the EU Debt Crisis' Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine., M. Nicolas Firzli. (anglès)
- ↑ «Merkel Slams Euro Speculation, Warns of 'Resentment'» (en anglès). BusinessWeek, 23-02-2010. Arxivat de l'original el 2010-02-26. [Consulta: 3 octubre 2024].
- 1 2 Grècia activarà avui el pla de rescat de la UE i la FMI. Arxivat 2010-04-25 a Wayback Machine. Vilaweb. [Consulta: 5 maig 2010]
- ↑ Greece Seeks Activation of €45bn EU/IMF Aid Package. Arxivat 2011-11-03 a Wayback Machine. Irish Times (anglès)
- ↑ IMF head Strauss-Kahn says fund will 'move expeditiously' on Greek bailout request[Enllaç no actiu] Los Angeles Times. (anglès)
- 1 2 Novetats del 27 d'abril. Arxivat 2010-04-30 a Wayback Machine. Vilaweb, 27 d'abril del 2010 [Consulta:5 maig 2010]
- ↑ Greek Debt Rating Cut to Junk Status Arxivat 2010-05-03 a Wayback Machine. New York Times, 27 d'abril del 2010. [Consulta:5 maig 2010] (anglès)
- ↑ Greek bonds rated 'junk' by Standard & Poor's Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine., BBC, 28 d'abril del 2010. (anglès)
- 1 2 Disturbis a Atenes contra les mesures d'austeritat. Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine. Vilaweb, 5 de maig del 2010.
- ↑ Tres persones mortes en l'incendi d'un banc a Grècia durant la jornada de vaga general Arxivat 2010-05-08 a Wayback Machine. Avui, 5 de maig del 2010.
- ↑ Three Reported Killed in Greek Protests Arxivat 2011-09-26 a Wayback Machine. New York Times, 6 de maig del 2010. [Consulta: 6 maig 2010] (anglès)
- ↑ Els sindicats convoquen més protestes avui a la tarda a Atenes[Enllaç no actiu] Vilaweb, 6 de maig del 2010. [Consulta:6 maig 2010]
- ↑ El Parlament grec aprova el pla d'austeritat enmig de noves protestes massives www.3cat24.cat, 6 de maig del 2010. [Consulta 6 maig 2010]
- ↑ El parlament grec aprova el discutit pla d'austeritat Arxivat 2010-05-09 a Wayback Machine. Vilaweb, 6 de maig del 2010. [Consulta 6 maig 2010]
- ↑ Grècia rebaixa el dèficit un 40% entre gener i juliol Avui, 12 d'agost del 2010.
- ↑ La Xina compra deute públic de Grècia i anuncia que en seguirà comprant Avui, 2 d'octubre del 2010.
- ↑ Real.gr, Τι προβλέπει το Μεσοπρόθεσμο - Διαβάστε όλα τα μέτρα, 24 de juny del 2011 (grec)
- ↑ www.enet.gr, Μέσα σε 3 μέρες διπλασίασαν το χαράτσι! Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine. 14 de setembre del 2011, (grec)
- ↑ www.tanea.gr Φοροκεραμίδα 4 δισ. ευρώ στα ακίνητα με την επιβολή του νέου ειδικού τέλους Arxivat 2018-09-14 a Wayback Machine., 14 de setembre del 2011 (grec)
- ↑ Nova jornada de pèrdues generalitzades a les borses Arxivat 2010-05-07 a Wayback Machine. Vilaweb, 5 de maig del 2010. [Consulta: 6 maig 2010]
- ↑ Incertesa a les borses[Enllaç no actiu] Vilaweb, 6 de maig del 2010. [Consulta: 6 maig 2010]
- ↑ Quart dia consecutiu de pèrdues a les borses europees Avui, 6 de maig del 2010. [Consulta:6 maig 2010]
- ↑ Judith Arnal, Álvaro García-Rosales Sanz. «La metamorfosis de la economía griega: una reflexión con ocasión de las elecciones de 2023» (en castellà). Real Instituto Elcano, 23 juny 2023. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ «La resignació marca les eleccions de diumenge a Grècia». Ara.cat, 05-07-2019.
- ↑ «Gir a la dreta de Grècia que dona la majoria absoluta a Nova Democràcia». Vilaweb, 08-07-2019.
- ↑ «Grècia vira a la dreta amb Mitsotakis i diu adéu a la Syriza de Tsipras». CCMA, 08-07-2019.
- ↑ «Greek voters face new election in June as New Democracy seeks majority» (en anglès), 21-05-2023. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «El conservador Mitsotakis guanya amb majoria absoluta a Grècia i tornarà a governar». [Consulta: 26 juny 2023].