Crisi presidencial de Veneçuela de 2019

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Falta informació dels esdeveniments del 2020»
Plantilla:Infotaula esdevenimentCrisi presidencial de Veneçuela de 2019
Imatge
Tipuscrisi política Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps11 gener 2019 - 5 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Participant
Causaeleccions presidencials de Veneçuela de 2018
segon jurament de Nicolás Maduro Modifica el valor a Wikidata

A principis de 2019 Veneçuela va experimentat una crisi presidencial on es va qüestionar la legitimitat de qui havia d'ocupar la presidència del país. La reelecció de Nicolás Maduro com a president de Veneçuela va ser rebutjada per diferents organitzacions i governs nacionals. L'Assemblea Nacional de Veneçuela presidida per Juan Guaidó va proposar la Llei de Transició, que s'encarregués de conformar un govern transitori.[1]

El 23 de gener de 2019 es va realitzar un cabildo obert a Caracas en commemoració dels 61 anys de la caiguda de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez, on va estar present Juan Guaidó que va assumir la presidència interina segons les atribucions que li atorga l'article 223 de la Constitució Nacional.[2][3][4] Poc després del jurament, el president dels Estats Units, Donald Trump, va reconèixer a Guaidó com a president interí.[3][5][6]

El 24 de gener el ministre de defensa Vladimir Padrino va donar suport a Maduro i no va reconèixer la investidura de Guaidó.[7] Segons el dirigent opositor a l'exili Julio Borges, bona part de la cúpula militar es va veure obligada a donar suport a Maduro tot i els seus contactes amb Guaidó.[8]

Antecedents[modifica]

Nicolás Maduro

A les eleccions presidencials de maig de 2018, el president Nicolás Maduro va resultar reelegit sota denúncies d'irregularitats.[9][10] Aquestes acusacions es van afegir a les denúncies de que, de fet, el govern de Maduro és una dictadura.[11] Abans del 10 de gener, data de la presa de possessió, va haver-hi pressions per què no seguís al govern per part de varis governs i organismes, incloent-hi el Grupo de Lima, els Estats Units (EUA), la Unió Europea i la OEA i va rebre el beneplàcit de Rússia, la Xina i l'ALBA.[12][13][14]

Esdeveniments[modifica]

Qüestionament des de l'oficialisme[modifica]

Un dels primers signes d'una crisi imminent va ser quan Christian Zerpa, un magistrat de la Sala Electoral del Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela, es va exiliar als Estats Units uns dies abans de la inauguració presidencial del 10 de gener. Va afirmar que Maduro és «incompetent» i «il·legítim».[15][16]

Una altra senyal de problemes greus va ser que segons fonts d'intel·ligència americanes, Vladimir Padrino López, Ministre de Defensa, havia demanat a Maduro que dimitís i amenaçant amb renunciar si no ho feia.[17]

Falta de reconeixement internacional[modifica]

Imatges de la revolta opositora

Molts països i organismes internacionals supranacionals es van unir a l'Asamblea Nacional argumentant que el govern de Maduro era il·legítim i va portar al tancament de relacions diplomàtiques per part d'alguns països i a sol·licituds de la renúncia de Maduro.[18][12][19] La primera acció dels EUA en col·laboració amb el «nou president legítim de Veneçuela» va ser acceptar la sol·licitud de Guaidó i «proporcionar més de 20 milions de dòlars en assistència humanitària al poble de Veneçuela» tal com el va fer públic Mike Pompeo el 24 de gener en una sessió extraordinària del consell permanent de l'OEA. Les declaracions de diferents representants del govern dels EUA van ser dirigides a la Fuerza Armada, exigint i advertint que deixessin ingressar l'ajuda humanitària i que reconeguessin al president interí. El senador Marco Rubio va advertir que la destinació del país era a les seves mans i que havien de «prendre la decisió més important de les seves vides». Així mateix, Donald Trump, en un discurs oficial el 18 de febrer a Florida, va instar als oficials veneçolans a donar suport a Guaidó i a restablir la democràcia.[20]

Altres organismes, com l'ALBA, van donar suport a Maduro i van fer una crida a l'oposició perquè acceptés la seva presidència.[21]

Cabildo obert[modifica]

Una vegada nomenat president de l'Assemblea Nacional de Venezuela el 5 de gener de 2019, Juan Guaidó va començar les mocions per formar un govern de transició, afirmant que encara que Maduro comencés el seu mandat el dia 10, el país no tindria un president elegit legítimament.[22] En nom de l'Assemblea va declarar que el país havia caigut en una dictadura de facto i no tenia cap líder, declarant que la nació es trobava en estat d'emergència.[23] En aquesta declaració es va cridar per primer cop a "aquella enorme majoria de soldats i oficials que porten amb honor el seu uniforme i no s'han deixat corrompre [...] perquè facin un pas endavant [...] s'ha de desconèixer el que no va ser producte del vot popular".[24]

Després va anunciar que es mantindria un cabildo obert l'11 de gener.[25] Es va organitzar com un míting pels carrers de Caracas, on la Asamblea Nacional va anunciar que Guaidó assumiria les competències de l'article 233 de la Constitució de Veneçuela i també va anunciar plans per destituir al president Maduro.[26]

Detenció i alliberament de Juan Guaidó[modifica]

Països que reconeixen a Juan Guaidó com a president interí:     Veneçuela      Reconeixement de Guaidó      Reconeixement de Maduro

El 13 de gener de 2019, mentre es dirigia a La Guaira per assistir al cabildo obert convocat per aquell dia, va ser interceptat per efectius del Servicio Bolivariano de Inteligencia Nacional (SEBIN) i detingut, segons va informar la seva dona Fabiana Rosales. Poc després va ser alliberat.[27][28] El govern va afirmar que va ser una detenció realitzada de forma unilateral per funcionaris del SEBIN i es va emetre una ordre de detenció del comissari del servei d'intel·ligència Idelmano Múcura com a responsable. Guaidó va denunciar que hi havia un problema en la cadena de comandament de les forces armades.[29]

Mediació[modifica]

Els governs de Mèxic i Uruguai es van oferir com a mediadors en el conflicte entre ambdues parts. Aquesta mediació va ser acceptada per Maduro afirmant que seguiria en el govern mentrestant.[30]

Reaccions internacionals[modifica]

  • Alemanya Alemanya. El ministre d'exteriors Heiko Mass va anunciar que "amb respecte a Veneçuela no som neutrals. Estem al costat de l'Assemblea Nacional triada pel poble. Maduro no és un president legitimat democràticament".[31]
  • ARG Argentina. El 23 de gener el president Mauricio Macri va manifestar el seu recolzament a la presidència a Guaidó.[32]
  • BRA Brasil. El president Jair Bolsonaro va donar suport a Guaidó via Twitter.[33]
  • BOL Bolívia. El president Evo Morales va assistir a la presa de possessió de Maduro el 10 de gener i va manifestar la seva oposició a qualsevol intervenció externa.[34]
  • CAN Canadà. El Departament d'assumptes globals del Canadà va anunciar el 23 de gener que reconeixien el govern de Guaidó.[35]
  • COL Colòmbia. El president Iván Duque va declarar durant el Fòrum Econòmic Mundial a Suïssa, que el seu govern reconeixia a Guaidó com a president provisional de Veneçuela.[36]
  • CRI Costa Rica. El president Carlos Alvarado Quesada va reconèixer Guaidó com a president.[37]
  • CUB Cuba. El president Miguel Díaz-Canel va assistir al jurament de Maduro com a president, manifestant el seu recolzament.[38]
  • Dinamarca Dinamarca. El ministre de relacions exteriors Ander Samuelsen, va anunciar via Twitter el recolzament del seu govern a Juan Guaidó, calificant-lo com "una nova esperança a Veneçuela".[39]
  • ECU Equador. El president Lenin Moreno va manifestar el seu recolzament a Juan Guaidó el 23 de gener.[40]
  • Espanya Espanya. El president Pedro Sánchez va parlar per telèfon amb Guaidó el mateix dia del seu jurament i el dia 26 de gener va afirmar que juntament amb els socis de la Unió Europea reconeixeria Guaidó si Maduro no convocava eleccions en un termini de vuit dies.[41]
  • USA Estats Units d'America. El 23 de gener el president Donald Trump va reconèixer oficialment a Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela.[42]
  • França França. El president francès Emmanuel Macron va definir al president Maduro com "il·legítima" afegint que "celebra el valor de cents de mils de veneçolans que marxen per la seva llibertat".[43]
  • GUA Guatemala. La ministra de relacions exteriors, Sandra Jovel, va declarar el 23 de gener que «Guatemala reconeix al President de la Asamblea Nacional Juan Guaidó com l'encarregat interí de la Presidència de Veneçuela i manifesta el seu recolzament».[44]
  • Iran Iran. El ministre d'exteriors iraní va declarar el seu recolzament a Maduro i que "donava recolzament al govern legítim i a la nació de Veneçuela davant les ingerències il·legals de Washington".[45]
  • MEX Mèxic. El govern mexicà va dir que de moment seguiria reconeixent a Maduro com a president.[46] Anteriorment s'havia ofert com a mediador entre el govern bolivarià i el govern de transició.[47]
  • PAR Paraguai. El president Mario Abdo Benítez va comunicar per Twitter que el seu govern «expressa el seu recolzament al president encarregat de Veneçuela Juan Guaidó».[48]
  • PER Perú. El 23 de gener el ministeri d'afers exteriors de Perú va comunicar via Twitter que «El Govern del Perú reconeix i recolza al President de l'Asamblea Nacional Juan Guaidó».[49]
  • RUS Rússia. Andréi Klímov, senador del Consell de la Federació Russa, va anunciar que el govern rus mantindria el seu reconeixement a Nicolás Maduro com a president de Veneçuela.[50]
  • Turquia Turquia. El 24 de gener el president Recep Tayyip Erdoğan va donar suport a Maduro.[51]
  • CHI Xile. El president de Xile Sebastián Piñera va declarar el recolzament a Juan Guaidó com a president de Veneçuela.[52]
  • OEA Organització dels Estats Americans. El 23 de gener el secretari general de la OEA, Luis Almagro, va felicitar a Guaidó per assumir ser l'encarregat de la presidència.[53]
  • Unió Europea Unió Europea. El 23 de gener va fer un comunicat on reconeixia l'Assemblea Nacional com una institució elegida democràticament i instava a celebrar noves eleccions. El 25 de gener va instar a Nicolás Maduro a convocar eleccions abans de vuit dies.[54][55]
  • ONU Organització de les Nacions Unides. La institució s'ha abstingut de prendre cap posició, demanant «negociacions polítiques inclusives i creïbles» entre les parts confrontades.[56]

De juliol a novembre: diàlegs sords i negociació parlamentària[modifica]

Després del deteriorament de l'acció política de l'intent de cop d'estat, s'obrí un procés polític de diàleg on l'oposició liderada per Guaidó i el govern nacional, acordaren arribar a consensos que garanteixin la pau i l'estabilitat política. Les primeres jornades no van deixar cap resultat significatiu. Finalment, després d'una nova ordre executiva del govern dels EUA emesa el 5 d'agost, que va decretar un bloqueig econòmic, comercial i financer contra Veneçuela, instigat i celebrat pel líder del sector opositor Juan Guaidó, el president Nicolás Maduro decidí, el 7 d'agost, aixecar-se de la taula de diàleg.[57]

Un mes després d'abandonar el diàleg a Barbados, el president Nicolás Maduro establí una nova taula de negociació amb un altre sector de l'oposició que deixà ràpidament importants acords: el retorn del chavisme al Parlament que presideix Guaidó, la renovació d'autoritats electorals i l'alliberament de «presos polítics».[20]

Novembre i desembre: les corrupteles de Guaidó[modifica]

Finalment, un reportatge oficial del mitjà estatunidenc PaNam Post, revelà una trama de corrupció milionària amb els recursos assignats per a l'ajuda humanitària que involucrà directament a Guaidó i als seus designats per a labors operatives.[58][59]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Asamblea Nacional arranca el proceso para Ley de Transición». Asamblea Nacional, 08-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-09. [Consulta: 24 gener 2019].
  2. ↑ Redacción «El presidente de la Asamblea Nacional de Venezuela, Juan Guaidó, se juramenta como "presidente encargado" del país» (en anglès). BBC, 23-01-2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Guaidó se juramenta como presidente de Venezuela, Trump lo reconoce de inmediato» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2019].
  4. ↑ NACIONAL, EL. «Guaidó se juramentó como presidente interino de Venezuela» (en castellà), 23-01-2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  5. ↑ Redacción «Trump y varios países latinoamericanos reconocen a Juan Guaidó como "presidente encargado" de Venezuela» (en anglès). BBC, 23-01-2019.
  6. ↑ «Crisi a Veneçuela pel reconeixement de diversos països de Guaidó com a president». [Consulta: 24 gener 2019].
  7. ↑ Redacción «La cúpula militar de Venezuela ratifica su apoyo a Nicolás Maduro y califica como "desquiciada" la juramentación de Guaidó» (en anglès). BBC, 24-01-2019.
  8. ↑ Moleiro, Alonso «Maduro se atrinchera en el poder con el apoyo de la cúpula militar» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-2019. ISSN: 1134-6582.
  9. ↑ Olmo (@BBCgolmo), Guillermo D. «Por qué es polémico que Maduro jure como presidente de Venezuela y por qué lo hace ahora si las elecciones fueron en mayo» (en anglès). BBC, 10-01-2019.
  10. ↑ «Les vuit claus de la crisi a Veneçuela». [Consulta: 24 gener 2019].
  11. ↑ Manetto, Francesco; Castro, Maolis «Maduro se reelige como presidente con una abstención récord y en medio de denuncias de fraude» (en castellà). El País [Madrid], 22-05-2018. ISSN: 1134-6582.
  12. ↑ 12,0 12,1 País, El «Así te hemos contado la toma de posesión de Nicolás Maduro» (en castellà). El País [Madrid], 11-01-2019. ISSN: 1134-6582.
  13. ↑ «Venezuela Congress leader challenges Maduro's right to presidency». [Consulta: 24 gener 2019].
  14. ↑ «Venezuela President Maduro sworn in for second term - BBC News», 10-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-10. [Consulta: 24 gener 2019].
  15. ↑ «Subscribe to read» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2019].
  16. ↑ Redacción «Christian Zerpa, el juez afín a Maduro que huyó a Estados Unidos y denuncia falta de independencia del poder judicial de Venezuela» (en anglès). BBC, 07-01-2019.
  17. ↑ Caracas, Stephen Gibbs «World leaders shun Venezuela as ‘dictator’ Maduro sworn in» (en anglès). The Times, 11-01-2019. ISSN: 0140-0460.
  18. ↑ «Venezuela Is in Crisis. So How Did Maduro Secure a Second Term? - The New York Times», 11-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-11. [Consulta: 24 gener 2019].
  19. ↑ Monge, Yolanda «La OEA no reconoce la legitimidad del segundo mandato de Maduro» (en castellà). El País [Madrid], 11-01-2019. ISSN: 1134-6582.
  20. ↑ 20,0 20,1 Américo Alvarado, David. «Veneçuela 2019: de l'autoproclamació colpista a la corrupció descarnada». Catàrsi Magazín, 15-01-2020. [Consulta: 19 gener 2020].
  21. ↑ «Maduro asumió pese a EEUU, la OEA, la UE y las amenazas de la oposición». Arxivat de l'original el 2019-01-12. [Consulta: 24 gener 2019].
  22. ↑ «Asamblea Nacional arranca proceso para Ley de Transicion», 09-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-09. [Consulta: 24 gener 2019].
  23. ↑ Smith, Scott. «Isolation greets Maduro's new term as Venezuela's president», 10-01-2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  24. ↑ «Parlamento llama a militares a desconocer régimen de Maduro» (en castellà), 11-01-2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  25. ↑ C.A, GLOBAL HOST. «El Tiempo | Venezuela | Asamblea Nacional se declaró en emergencia y convocó a cabildo abierto | El Periódico del Pueblo Oriental» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2019].
  26. ↑ «Juan Guaidó: Me apego a los artículos 333, 350 y 233 para lograr el cese de la usurpación y convocar elecciones libres con la unión del pueblo, FAN y comunidad internacional». Arxivat de l'original el 2019-05-02. [Consulta: 24 gener 2019].
  27. ↑ «Detienen brevemente a Juan Guaidó, presidente de la Asamblea Nacional de Venezuela» (en espanyol de Mèxic), 13-01-2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  28. ↑ De 2019, 13 De Enero. «Los servicios de inteligencia de Nicolás Maduro detuvieron al presidente del Parlamento, Juan Guaidó, y lo liberaron minutos después» (en espanyol europeu). [Consulta: 24 gener 2019].
  29. ↑ Web, El Nacional. «Comisario del Sebin sería el supuesto responsable de la detención de Guaid» (en castellà), 13-01-2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  30. ↑ «Maduro acepta mediación de México en crisis política» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 gener 2019].
  31. ↑ «Alemania: “No somos neutrales, estamos del lado de la AN elegida por el pueblo” – Sumarium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-01-26. [Consulta: 28 gener 2019].
  32. ↑ Natasha Niebieskikwiat. «Mauricio Macri también reconoció a Juan Guaidó como presidente de Venezuela». Clarín, 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  33. ↑ Jair M. Bolsonaro. «Venezuela», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  34. ↑ «Presidente Evo Morales respalda el nuevo período presidencial de Nicolás Maduro». Venezolana de Televisión, 14-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-15. [Consulta: 23 gener 2019].
  35. ↑ Julett Pineda Sleinan. «Canadá reconoce a Juan Guaidó como Presidente encargado». Efecto Cocuyo, 23-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-24. [Consulta: 23 gener 2019].
  36. ↑ «Colombia reconoce a Juan Guaidó como presidente encargado de Venezuela». Portafolio, 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  37. ↑ «Urgente: Carlos Alvarado habría reconocido nuevo Presidente de Venezuela». Diario Extra, 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  38. ↑ «Presidente cubano Díaz-Canel elogia a Maduro por "valiente" discurso en toma de posesión». Sputnik, 11-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  39. ↑ Samuelsen, Anders. «New hope in #Venezuela. #Denmark will always support legitimate elected democratic institutions- not least the parliamentary assembly including @jguaido Juan Guaido. Working for a strong #EU statement» (en anglès), 23-01-2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  40. ↑ «Ecuador reconoce a Guaidó como Presidente de Venezuela», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  41. ↑ Cué, Carlos E.; Miguel, Bernardo de «Los líderes europeos se alían para reconocer a Guaidó como presidente de Venezuela» (en castellà). El País [Madrid], 26-01-2019. ISSN: 1134-6582.
  42. ↑ Donald Trump. «The citizens of Venezuela have suffered for too long at the hands of the illegitimate Maduro regime. Today, I have officially recognized the President of the Venezuelan National Assembly, Juan Guaido, as the Interim President of Venezuela», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  43. ↑ «France’s Macron calls election of Venezuela’s Maduro ‘illegitimate’» (en anglès), 24-01-2019. [Consulta: 28 gener 2019].
  44. ↑ «Guatemala reconoce a Guaidó como "presidente encargado" de Venezuela y le traslada su apoyo». Europa Press, 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  45. ↑ «Irán manifiesta su apoyo a Venezuela ante acciones injerencistas por parte de EEUU». Gobierno de Venezuela, 20-01-2019.
  46. ↑ «Las potencias latinoamericanas, salvo México, respaldan a Guaidó». RT, 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  47. ↑ «México se ofrece como mediador en Venezuela y Nicaragua». RT, 16-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  48. ↑ Marito Abdo. «Paraguay expresa su apoyo al presidente encargado de Venezuela @jguaido Cuenten con nosotros para abrazar de nuevo la libertad y la democracia.», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  49. ↑ Cancillería de Perú. «El Gobierno del Perú reconoce y respalda al Presidente de la Asamblea Nacional Juan Guaidó, quien asumió en la fecha como Presidente encargado de la República Bolivariana de Venezuela, ante la ilegitimidad del régimen de Nicolás Maduro», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  50. ↑ Maxim Shemetov. «Diputado ruso se pronuncia sobre la situación en Venezuela», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  51. ↑ «Turkey's Erdogan voices support for Venezuela's Maduro» (en anglès). Reuters, 24-01-2019.
  52. ↑ «Piñera dice que Chile y Grupo de Lima reconocen a Juan Guaidó como “Presidente encargado” de Venezuela». RT, 23-01-2019 [Consulta: 23 gener 2019].
  53. ↑ Luis Almagro. «Nuestras felicitaciones a @jguaido como Presidente encargado de #Venezuela. Tiene todo nuestro reconocimiento para impulsar el retorno del país a la democracia #23Ene #OEAconVzla», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  54. ↑ «Declaration by the High Representative on behalf of the European Union on latest developments in Venezuela - Consilium». [Consulta: 28 gener 2019].
  55. ↑ «La UE perfila su ultimátum a Maduro: le dará ocho días para convocar elecciones» (en castellà), 26-01-2019. [Consulta: 28 gener 2019].
  56. ↑ Organización de las Naciones Unidas. «Naciones Unidas pide rebajar las tensiones en Venezuela y negociaciones políticas», 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  57. ↑ «Trump imposa un bloqueig total als béns de Veneçuela als Estats Units». Ara, 06-08-2019. [Consulta: 19 gener 2020].
  58. ↑ Singer, Florantonia «Juan Guaidó enfrenta una ola de denuncias de corrupción en la Asamblea Nacional». El País [Madrid], 03-12-2019. ISSN: 1134-6582.
  59. ↑ Moleiro, Alonso «Las denuncias de corrupción sacuden a la oposición venezolana y obligan a Guaidó a tomar medidas». El País [Madrid], 06-12-2019. ISSN: 1134-6582.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_presidencial_de_Veneçuela_de_2019&oldid=31587725»