Sebastián Piñera
Miguel Juan Sebastián Piñera Echenique (Santiago de Xile, 1 de desembre de 1949 - Lago Ranco, Xile 6 de febrer de 2024) fou un empresari,[1] inversor i polític xilè. Fou president de Xile en dues etapes diferents, entre el 2010 i el 2014, i entre el 2018 i el 2022.[2] Va ser també senador de Xile. De professió enginyer comercial amb un doctorat en economia, la seva vida ha estat lligada principalment al negoci borsari i a la política.
Biografia
[modifica]Va néixer l'1 de desembre de 1949 a Santiago, d'una família de classe mitjana acomodada. Els seus pares eren José Piñera Carvallo i Magdalena Echenique Rozas. Es va escolaritzar al Col·legi del Verb Diví de Santiago i va estudiar Economia a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. Hi va rebre el premi Raúl Iver al millor alumne de la seva promoció. És màster i doctor en Economia a la Universitat Harvard dels Estats Units. Es va casar amb Cecilia Morel Montes el 1973, amb qui va tenir quatre fills.
De pare funcionari públic, la família de Piñera era de filiació democristiana. Simpatitzant d'aquest partit, va votar pel «no» en el plebiscit de 1988 que decidia sobre la continuïtat del president Pinochet al poder. Però, el 1989 Piñera va ser elegit senador per Santiago Orient, pel partit de centredreta Renovació Nacional, afí al Govern Militar. Piñera romandrà en el càrrec vuit anys (1990-1998) i va ser elegit pels seus parells com el millor senador. Mentrestant, Piñera continuava la seva activitat empresarial, i va prendre el control de la principal aerolínia del país, LAN Chile.
El 1989, 1992 i 1999 va intentar en va ser candidat presidencial. Va postular pel seu partit Renovació Nacional a les eleccions generals de Xile de 2005-2006, competint amb el seu soci de coalició, Joaquín Lavín, de la dretana Unió Demòcrata Independent, i amb la socialista Michelle Bachelet. Va rebre un 25,41% de vots en primera volta (Lavín, 23,23%; Bachelet, 45,96%) i un 46,50% en segona volta, i per això va ser elegit Bachelet, que pertany a la Concertació de Partits per la Democràcia, coalició de centreesquerra i llavors en el govern.
Primer terme com a president
[modifica]El 2009 va tornar a postular a la presidència, sota les banderes de la Coalició pel Canvi, de centredreta. Va obtenir un 44,06% dels vots en primera volta de les eleccions generals de Xile de 2009 i un 51,61% en segona. Va derrotar el democristià i membre de la Concertació, l'expresident Eduardo Frei.[3] Piñera va esdevenir el primer president de dreta des de la fi del govern militar del president Augusto Pinochet.
El seu govern es va destacar per la reconstrucció dels danys del Terratrèmol de Xile de 2010,[4] el rescat de 33 miners al nord del país,[5] l'espectacular creixement econòmic i la millora de les relacions amb el Perú.
Després de la presidència
[modifica]Privat constitucionalment de concórrer a un segon mandat consecutiu, no es presentà a les Eleccions presidencials de Xile de 2013, que guanyà Michelle Bachelet.
Segon terme com a president
[modifica]Piñera va vèncer les eleccions presidencials de 2017 amb el 54% a la segona volta contra Alejandro Guillier, i el seu segon mandat va estar marcats per grans crisis socials i sanitàries,[6] que van obrir la porta al procés constituent després del referèndum constitucional de Xile de 2020,[7] però també per algunes reformes i gestions destacades. El seu govern va començar amb expectatives econòmiques positives, va haver de fer front a la pandèmia de COVID-19 i va acabar amb una aprovació baixa i un canvi polític cap a l'esquerra.
Mort
[modifica]El 6 de febrer de 2024 va morir a un accident d'helicòpter a prop de la comuna de Lago Ranco, a la Regió de Los Ríos.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Infolatam. «Biografía de Sebastián Piñera Echenique», 08-04-2009. Arxivat de l'original el 2010-02-14. [Consulta: 4 febrer 2010].
- ↑ Piñera ratificat per Tricel: Va cridar a "nova transició" Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. La Nació, 29 de gener de 2010.
- ↑ «Xile aposta per Sebastián Piñera i posa en marxa la transició». Empresa exterior, 20 gener 2010. [Consulta: 5 juliol 2026].
- ↑ Corvalán, Francisco. «La “falla dormida” que despertó cuando llegó Sebastián Piñera: Así fue el recordado sismo del cambio de mando» (en castellà), La Tercera. [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ «El rescat dels miners xilens començarà dimecres». Vilaweb.
- ↑ Camprubí, Berta. «L'esquerra xilena derrota l'extrema dreta a les presidencials». Directa, 20-12-2021. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ Cano, Manuela. «Del estallido social al plebiscito: ¿cómo se gestó la nueva Constitución chilena?» (en castellà). France 24, 31-08-2022. [Consulta: 31 març 2026].
- ↑ «Murió el expresidente chileno Sebastián Piñera en un accidente de helicóptero» (en castellà), 06-02-2024. [Consulta: 6 febrer 2024].
Vegeu també
[modifica]
|  | |
