Eduardo Frei Montalva

Eduardo Frei Montalva

Biografia
Naixement	16 gener 1911 Santiago de Xile
Mort	22 gener 1982 (71 anys) Santiago de Xile
Causa de mort	sèpsia assassinat polític
Sepultura	Cementiri General de Santiago
President del Senat de Xile
23 maig 1973 – 21 setembre 1973 ← Américo Acuña Rosas – Gabriel Valdés Subercaseaux →
President de la República de Xile
3 novembre 1964 – 3 novembre 1970 ← Jorge Alessandri Rodríguez – Salvador Allende Gossens →
Senador de Xile
Ministre d'obres públiques
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Pontifícia Universitat Catòlica de Xile Institut d'Humanitats Luis Campino
Activitat
Camp de treball	Política
Ocupació	advocat, polític
Partit	Partit Conservador (–1938) Partit Demòcrata Cristià de Xile Falange Nacional
Família
Família	Família Frei
Cònjuge	María Ruiz-Tagle
Fills	Carmen Frei, Eduardo Frei Ruiz-Tagle
Germans	Irene Frei
Premis
(1956)  Premi Municipal de Literatura de Santiago  Collar de l'Orde de Pius IX  Gran Creu de l'Ordre de Bernardo O'Higgins  Gran Creu de l'Orde Noruec de Sant Olaf  Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú  gran collar de l'orde de la Creu del Sud  Gran Cordó de l'Orde de Leopold  Gran Creu de l'Orde de Boyacá  Cavaller Gran Creu de l'orde del Bany  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana  Gran Creu de la Legió d'Honor  Gran Creu de l'Orde del General San Martín  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de Xile  doctor honoris causa per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile  Orde de Vasco Núñez de Balboa  Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde del Libertador  doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya
Signatura

Eduardo Nicanor Frei Montalva (Santiago, Xile, 16 de gener de 1911 - 22 de gener de 1982), polític, advocat i periodista xilè, d'origen suís. Fou president de la República de Xile entre 1964 i 1970.

Biografia

Va ser fill gran de Victoria Montalva Martínez i d'Eduardo Frei Schlinz, un austríac d'origen suís, que va arribar a Sud-amèrica als 24 anys, passant des de l'Argentina a Xile per raons desconegudes. Ell era luterà i ella catòlica fervent.

Als tres anys viatja amb la seva família a Lontué, on van nàixer els dos germans: Arturo i Irene. Hi va anar a l'escola pública. El 1919 la família torna a Santiago, i Frei continua els estudis al Seminari Conciliar de Santiago. El seminari va ser tancat després de tres anys i va entrar a l'Institut d'Humanitats Luis Campino de l'Església Catòlica, on va començar adquirir gust per la lectura i va créixer la seva fe catòlica.

Va ser pare d'Eduardo Frei Ruiz-Tagle, que també va esdevenir president de Xile de 1994 a 2000.

Carrera política

Va ingressar a la Universitat Catòlica de Xile per estudiar Dret gràcies a una beca obtinguda per la seva mare del rector Carlos Casanueva. Hi va començar a prendre posició política, i es va afiliar el 1929 a l'Associació Nacional d'Estudiants Catòlics (ANEC), a la qual es va trobar amb Bernardo Leighton, Radomiro Tomic, Julio Philippi, Jaime Eyzaguirre, Mario Góngora i Rafael Agustín Gumucio. Aquesta associació es va unir més tard a l'Acció Catòlica, creant una revista, la Revista d'Estudiants Catòlics, on es planteja el catolicisme a la llum de l'encíclica Rerum Novarum i les del papa Pius XI.

Va esdevenir advocat l'any 1933, i va doctorar amb la tesi El Régimen del Salariado y su posible abolición (‘El règim del salariat i la possible abolici’).

A Iquique, es va dedicar al periodisme i va ser director del diari El Tarapacá. Va ingressar al Partit Conservador i dintre d'aquest formà part del grup que va fundar la Falange Nacional, germen del Partit Demòcrata Cristià. Durant la presidència de Juan Antonio Ríos Morales fou ministre d'Obres Públiques, càrrec del qual va renunciar com a protesta pels fets que van culminar en la massacre de la plaça Bulnes, el 28 de gener de 1946.

Fou elegit senador unes quantes vegades i va ser derrotat a les eleccions presidencials de Xile del 1958.

Govern

Presentat novament a les eleccions presidencials del 1964 pel partit de la Democràcia Cristiana, va superar àmpliament els esquemes partidaris, atraient una gran part de la joventut del país amb els seus ideals humanistes, als quals es va afegir el suport incondicional que li va oferir la dreta, que va abandonar el seu candidat Julio Durán i va decidir donar-li suport per a impedir un possible triomf de Salvador Allende. Això li va permetre obtenir la majoria absoluta dels sufragis a l'elecció del 1964.

Frei amb els seus ministres

El seu programa de «Revolució en Llibertat» plantejava una reforma estructural del país mitjançant la creació de cooperatives i noves organitzacions socials així com juntes de veïns i centres de mares. Es tractava de crear organitzacions de base per tal d'enfrontar els propis problemes. Amb això, es pretenia millorar la vida dels sectors marginals, els canvis no es realitzarien des de l'Estat sinó des de la mateixa comunitat. Per això el govern de Frei va donar un impuls especial al sindicalisme i a l'ensenyament.

Durant el govern de Salvador Allende s'hi oposa fins a la tragèdia de l'onze de setembre de 1973. En un primer moment dona suport a l'aixecament militar però no trigarà a esdevenir un dels principals opositors al règim dictatorial de la Junta Militar encapçalada pel general Pinochet.

Mort assassinat

Al desembre de 1981, Frei se sotmet a una cirurgia simple d'una hèrnia a la Clínica de Santa Maria. Tot i això, dies després la seva condició s'agreuja dràsticament i va morir subreptíciament a les 17 hores del 22 de gener de 1982.

Oficialment, l'agreujament del seu estat es va veure produït per una infecció bacteriana que hauria originat una peritonitis aguda i un posterior xoc sèptic, per això la mort de l'expresident Frei va originar sospites d'assassinat des d'un principi. Segons la seva família, Eduardo Frei sorgia com un important focus de preocupació al govern militar mentre s'erigia com un dels principals líders de l'oposició, fins aquell moment clandestina i principalment relacionada amb grups terroristes o de l'extrema esquerra.

Després de la Transició a la democràcia, la família de Frei va iniciar els tràmits judicials per a determinar amb exactitud les causes de la mort de l'expresident.

Al gener del 2005, Michael Townley, un antic agent de la DINA va confirmar la relació entre aquesta entitat amb Eugenio Berríos, químic especialista en armes biològiques destinades a l'assassinat d'opositors polítics. Berríos va ser posteriorment assassinat a Montevideo per membres de la intel·ligència militar xilena i uruguaiana com a part de l'operació Còndor. Durant l'any 2006, l'exhumació del cadàver del President no va donar cap informació clau. Tot i això, el 17 d'agost d'aquest any, el metge encarregat de la primera intervenció quirúrgica de Frei va reconèixer que la mort de l'expresident fou deguda a un agent químic. A la primeria de 2019, sis persones, metges, el xòfer privat i agents de Pinochet van ser condemnats per a l'assassinat de Frey, amb penes de tres a deu anys de presó.

Reconeixement

• El 1969 es va estrenar el Centre Meteorològic Eduardo Frei a Antartica. Als anys 1990 va ser rebatejada Base Presidente Eduardo Frei Montalva que depèn de la Força Aérea de Xile.
• El partit Crida Demòcrata Cristiana dels Països el 1990 va crear la Fundació Eduardo Frei per donar suport als països de l'Europa de l'Est en la construcció de la democràcia després de la caiguda del comunisme.

Bibliografia

• Gazmuri Riveros, Cristiàn; Arancibia Clavel, Patricia; Góngora Escobedo, Alvaro. Eduardo Frei Montalva y su época (en castellà). Barcelona: Aguilar - Random House, 2000, p. 998. ISBN 978-956-239-122-1.