Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela
 Crespí de Valldaura vestit amb l'hàbit de l'orde de Montesa c.1665. Obra atribuïda a José Orient ubicada al paranimf de la Universitat de València  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Cristóbal Crespí de Valldaura y Parizuela 18 desembre 1599 Sant Mateu (Baix Maestrat) |
| Mort | 22 febrer 1671 (71 anys) Madrid |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, jurista |
| Família | |
| Germans | Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela |
| Premis | |
 | |
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, també denominat Cristóbal (Sant Mateu, València, 1599-Madrid, Castella, 1672)[1] va ser un jurisconsult i polític valencià, amb importants càrrecs en les institucions reials del regne de València i també a la cort de Madrid durant el regnat de Felip IV i Carles II
Biografia
[modifica]Membre d'una família de la petita noblesa valenciana, senyora de Sumacàrcer i Alcúdia de Crespins.[2] Era fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, del qual va heretar la comanadoria de l'Orde de Montesa,[1] en la qual la família havia obtingut gran protagonisme[2] i de la qual va convertir-se'n en assessor general el 1644.[3] La seva mare era Joana de Brizuela, filla de Juan de Brizuela, senyor d'Alcoleja i Beniafe.
Va estudiar cànons i dret a la Universitat de Salamanca, on va obtenir el batxillerat el 1620.[2][3] L'any següent torna a València on aconsegueix la llicenciatura i el doctorat en dret civil per la Universitat de València.[2] Retorna a Salamanca per ampliar els estudis jurídics i allà es doctora el 1627.[1]
En finalitzar els seus estudis, es trasllada novament a València, on va ser catedràtic de la universitat[1] mentre que també inicia una carrera en la judicatura, primer com assessor interí de Batllia i del marquès de los Vélez, virrei del regne,[2] mentre que el 1629 esdevé assessor per als casos civils del viceregent del Governador General, confirmat per Reial Cèdula atorgada a Madrid el 20 d'abril de 1630.[4] El 1631 entra a la Reial Audiència de València com a fiscal, càrrec que ocuparà fins a l'any 1642, període durant el qual el seu currículum augmenta amb càrrecs i comissions de part del rei Felip IV, esdevenint home de confiança del monarca i un dels més reputats i influents juristes del regne de València.[4]
El 1642 esdevenia regent de la Cancelleria del regne, el càrrec màxim que permetia la institució als juristes de la Corona d'Aragó,[4] El 1645 fa un gran paper a les Corts d'Aragó i València, convocades pel monarca i, en finalitzar la Guerra dels Segadors, li va ser atorgat el càrrec de vicecanceller de la Corona d'Aragó.[5] A més, esdevé membre del Consell de Croada ençà de 1646.[1] En qualitat del seu càrrec va formar part de la junta de govern, organitzada per Felip IV, durant la regència de Maria Anna d'Àustria durant la minoria de Carles II.[3]
És obra seva Observationes illustratae decisionibus Sacri Supremi Aragonum Consilii, Supremi Consilii Sanctae Cruciatae et Regiae Audientiae Valentinae (1622-1677), publicada en dos volums, en la qual fa observacions de les decisions dels tres organismes dels quals va ser membre, amb referències al dret civil i criminal aplicat al regne de València, amb algunes comparatives als altres territoris de la corona. Tanmateix, va deixar escrit un diari dels seus darrers vint anys de vida.[1]
Matrimoni
[modifica]Cristòfor va casar-se amb Vicenta Calatayud, i va quedar vidu el 1649. El matrimoni va tenir tres fills dels quals només va sobreviure Juana, casada amb Félix Brondo, marquès de Villasidro i senyor d'importants senyories a Sardenya.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pons Alós, 2008, p. 24.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Mora Castro, Amparo José. «Cristóbal Crespí de Valldaura». Àrea de Conservació de Patrimoni Cultural. Universitat de València. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2013. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pons Alós, 2008, p. 25.
- ↑ Pons Alós, 2008, p. 26.
- ↑ Pons Alós, 2008, p. 27.
Bibliografia
[modifica]- Pons Alós, Vicente. «Aportación a la historia familiar de tres juristas valencianos: Cristóbal Crespí de Valldaura, Llorenç Mateu y Sanz y Josep Llop». A: Remedios Ferrero, Lluís Guia. Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó (en castellà i català). València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.