Crist abraçat a la creu (El Greco, Tipus-I, Nova York)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCrist abraçat a la creu

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1580 (Gregorià)
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida105 (alçària) × 79 (amplada) cm
Propietat deRobert Lehman
Archibald Stirling Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Metropolità d'Art (Manhattan) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari1975.1.145 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
Infotaula d'obra artísticaCrist abraçat a la creu
Versió de Buenos Aires
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco
Creació1590-95
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
MovimentManierisme
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida81 cm. (Alçada) × 59 cm. (Amplada) cm
Propietat deRobert Lehman
Archibald Stirling Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseo Nacional de Artes Decorativas, Buenos Aires
Catalogació
Número d'inventari1975.1.145 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Crist abraçat a la creu és una obra d'El Greco feta el 1580 durant el seu primer període toledà. S'exhibeix en una sala del Museu Metropolità d'Art a Nova York.

És un dels temes més repetits en el corpus pictòric d'El Greco. Harold Wethey, en el seu catàleg comentat d'obres d'aquest pintor, distingeix tres tipologies d'aquest tema. La pintura del Metropolitan Museum of Art de Nova York seria la primera obra coneguda d'aquest tema, i és el prototip del Tipus-I. Wethey li dona el núm. de Catàleg 50.[1]

Temàtica de l'obra[modifica]

Pot derivar-se de la seva famosa obra L'espoli, originàriament planejada per ser una sèrie que abordés completament la passió de Crist. Jesús de Natzaret, en primer pla, camina rumb al Mont Calvari subjectant la creu. Eleva la mirada cap al cel amb els ulls amarats de llàgrimes, encara que el seu rostre inspira serenitat i fins i tot alegria, assumint amb enteresa el seu martiri.

Anàlisi de l'obra del Metropolitan Museum of Art de Nova York[modifica]

En el quadre a la part superior es pot veure un núvol d'àngels, de clara inspiració romana d'Orient. El cel tempestuós converteix l'obra en una zona dominada per les fogonades de llum, que semblen esculpir els plecs de la roba de Jesús. L'anatomia del Fill de Déu sembla completament inspirada en l'obra escultòrica de Miquel Àngel.

L'esguard del Crist és més suau que en les altres versions del mateix Tipus-I. Són notables els detalls de la Corona d'espines, de la barba, i de dos pronunciats flocs de cabell que destaquen sobre el mantell blau en el costat esquerre. Els ulls són grans, lluminosos i humits, ni el mantell ni la corona d'espines ni cap altre detall necessiten ser truculents per tal de transmetre una sublim expressió.[2]

Les mans amb ungles nacrades són també molt expressives, tot i que la dreta, excessivament netejada, deja entreveure la subjacent preparació en la part del canell.[3]

Procedència[modifica]

Altres versions del Tipus-I[modifica]

Segons H.E.Wethey, existeixen quatre versions autògrafes més:

Còpies[modifica]

  • París; Col·lecció privada; Oli sobre llenç; 111 × 72 cm.; 1585-90; Escola d'El Greco
  • National Gallery of Art; Atenes; Oli sobre llenç; 53 × 38 cm.;1590-95; signat amb primes lletres gregues sota els dits de Crist;
  • Antigament a Corçà (Baix Empordà); Oli sobre llenç; 1650 ca.; desaparegut el 1936, en resta una fotografía.
  • Fogg Museum; Oli sobre llenç; 63 × 48 cm.; Còpia tan repintada i bruta que sembla una caricatura, segons Wethey.
  • Madrid; Col·lecció privada; s. XVII ?; 82 × 61 cm.
  • Parador desconegut; Oli sobre llenç; 54 × 38 cm; 1650 ca.
  • Parador desconegut; Oli sobre llenç; 1650 ? [5]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez Lopera, José, El Greco, Madrid, Arlanza, 2005, Biblioteca «Descubrir el Arte», (colección «Grandes maestros»). ISBN 84-95503-44-1. (en castellà)
  • Àlvarez Lopera, José; El Greco, La Obra esencial; Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN 978 84 7737 8600
  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Editorial Guadarrama; Madrid-1967 (en castellà)
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1
  • Scholz-Hänsel, Michael, El Greco, Colonia, Taschen, 2003. ISBN 978-3-8228-3173-1. (en castellà)

Referències[modifica]

  1. Wethey, Harold E. Obra citada, pàg. 53 a 57. 
  2. Gudiol, José. Obra citada, pàg. 154. 
  3. 3,0 3,1 Wethey, Harold E. Obra citada., pàg.54. 
  4. Wethey, Harold E. Obra citada, pàg. 54 i 55. 
  5. Wethey, Harold E. Obra citada, pàg. 188-189. 

Enllaços externs[modifica]