Crit d'Ipiranga
El Crit d'Ipiranga (en portuguès: Grito do Ipiranga) correspon a la declaració d'Independència del Brasil pel Príncep Pere prop del riu Ipiranga, el 7 de setembre del 1822.[1]
L'any 1821, l'elit econòmica i política portuguesa va exercir una forta pressió per restaurar el domini sobre el territori brasiler, previ a l'exili de la família reial a Rio de Janeiro (1808) i a la formació del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve (1815), fent tornar al monarca Joan VI a Lisboa.[2][3] Els següents mesos se succeïren diversos aixecaments militars al Brasil i moviments polítics en defensa dels interessos de l'excolònia, com fou el Dia do Fico, protagonitzat pel Príncep Pere, primogènit de Joan VI i que li va reportar perdre el càrrec de regent.[4][5]
L'agost de 1822, Pere va viatjar a la província de São Paulo per garantir-ne la fidelitat a la causa brasilera, deixant a la seva dona Maria Leopoldina d'Àustria al capdavant del Consell d'Estat.[6] El 2 de setembre, va arribar a palau una missiva des de Portugal, exigint que es clausuressin els òrgans de govern brasiler i instant a Pere que tornés a terres portugueses. El Consell va decidir rebutjar aquestes ordres i va enviar un correu urgent al Príncep.[7]
Quan va rebre la carta, Pere es trobava als afores de São Paulo, a la riba del rierol Ipiranga acompanyat per la seva comitiva. Exasperat per l'actitud de les Corts portugueses que pretenien treure-li tot el poder i reduir de nou el Brasil al rang de colònia, el príncep va llençar el braçalet amb els colors portuguesos i va demanar als seus soldats que fessin el mateix.Plantilla:Lustosa Després, va pronunciar la seva cèlebre al·locució:
| « | (portuguès) Para o meu sangue, minha honra, meu Deus, eu juro dar ao Brasil a Liberdade. Independência ou morte!
|
(català) Per la meva sang, el meu honor, el meu Déu, juro donar al Brasil la Llibertat. Independència o mort! |
» |
| — Pere I del Brasil[8] | |||
Commemorat cada 7 de setembre, el Crit d'Ipiranga serveix avui com a festa nacional al Brasil.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «7 setembre 1822 - Le Brésil se libère en douceur - Herodote.net». www.herodote.net. Arxivat de l'original el 2019-08-23. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Barman, 1988, p. 72.
- ↑ Viana, 1994, p. 396.
- ↑ Lustosa, 2006, p. 113-114.
- ↑ Barman, 1988, p. 84.
- ↑ Barman, 1988, p. 96.
- ↑ Rezzutti, 2017, p. 206-208.
- ↑ Enders, Armelle. Histoire du Brésil contemporain (en francès). Editions Complexe, 1997, p. 282. ISBN 978-2-87027-637-2. Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
- ↑ «Du cri de l'indépendance au « cri des exclus »» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-10-2007. Arxivat de l'original el 2019-08-23. [Consulta: 23 agost 2019].
Bibliografia
[modifica]- Barman, Roderick J. Brazil: The Forging of a Nation, 1798–1852 (en anglès). Stanford, Estats Units: Stanford University Press, 1988. ISBN 978-0-8047-1437-2.
- Viana, Hélio. História do Brasil: período colonial, monarquia e república (en portuguès). 15. São Paulo: Melhoramentos, 1994. ISBN 978-85-06-01999-3.
- Lustosa, Isabel. D. Pedro I (en portuguès). São Paulo, SP: Companhia Das Letras, 2006. ISBN 85-359-0807-2.
- Rezzutti, Paulo. D. Leopoldina : a história não contada : a mulher que arquitetou a independência do Brasil (en portuguès), 2017. ISBN 978-85-441-0510-8.