Crualga vinosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCrualga vinosa
Russula xerampelina
Russula xerampelina.jpg
Exemplar caçat a Califòrnia.
Russ.xeram.jpg
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Excel·lent comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Ocre

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula xerampelina
(Schaeff.) Fr. 1838[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Agaricus esculentus var. xerampelinus ((Schaeff.) Pers. 1801)
  • Agaricus rubellus (Batsch 1783)
  • Agaricus xerampelina (Schaeff. 1770)
  • Russula alutacea var. erythropus (Fr. 1874)
  • Russula erythropus (Fr. ex Pelt. 1908)
  • Russula erythropus var. ochracea (J. Blum 1961)
  • Russula xerampelina var. erythropus ((Fr. ex Pelt.) Konrad & J. Favre)
  • Russula xerampelina var. xerampelina ((Schaeff.) Fr. 1838)[2]
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar de Commanster (Bèlgica)
Crualga vinosa
Crualga vinosa

La cualbra o crualga vinosa[3] (Russula xerampelina) és una espècie de bolet pertanyent a la família Russulaceae.

Rep també els noms no normatius crualda i cruelda.

Descripció[modifica]

  • Barret en l'adult suaument deprimit al centre.
  • Superfície de colors molt vius.
  • Cutícula separable només a la perifèria.
  • Marge sovint solcat.
  • Làmines més o menys forcades vora la cama.
  • Cama de color rosa carmí viu, amb el temps tacada de groc brunenc a partir del peu.
  • Carn blanca, del mateix color de la superfície sota la cutícula, que vira a brunenc a l'aire. Fa olor de gambes cuites de mala qualitat i es tenyeix de verd en contacte amb el sulfat ferrós.
  • L'esporada pot ésser de color crema, groc o groc carabassa.[4][5][6][7][8]

Hàbitat[modifica]

Viu vora coníferes, de la muntanya mitjana a l'alta muntanya.[6][9]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa i Nord-amèrica (des del Cercle Polar Àrtic fins a Costa Rica).[7]

Comestibilitat[modifica]

És considerada una de les millors espècies comestibles del seu gènere, tot i que el sabor que desprèn de gambes cuites persisteix després de cuita (això és més acusat en els exemplars més vells).[7][10][11]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. TERMCAT (català)
  4. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 73.
  5. Astur Natura (castellà)
  6. 6,0 6,1 MushroomExpert.com (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 Roger's Mushrooms (anglès)
  8. Encyclopedia of Life (anglès)
  9. David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  10. David Pegler, 1981. The Mitchell Beazley Pocket Guide to Mushrooms and Toadstools. Mitchell Beasley. ISBN 0855333472.
  11. Thomas Laessoe, 1998. Mushrooms (flexi bound). Dorling Kindersley. ISBN 0-7513-1070-0.


Bibliografia[modifica]

  • Adamcik, Slavomir, 2004. "Studies on Russula clavipes and related taxa of Russula section Xerampelinae with a predominantly olivaceous pileus". Persoonia 18 (3): 393–409.
  • Nilson S & Persson O., 1977. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin. p. 122. ISBN 0-14-063006-6.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons. Bordas, 1996. ISBN 2-04-027177-5.


Enllaços externs[modifica]