Cytinus ruber

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCytinus ruber
Cytinus hypocistis subsp.clusii 04052001.JPG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaCytinaceae
GènereCytinus
EspècieCytinus ruber
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic

Cytinus clusii (Nyman) Gand.
Cytinus hypocistis subsp. clusii Nyman
Cytinus hypocistis var. kermesinus Guss.
Cytinus hypocistis subsp. kermesinus (Guss.) Arcang.
Cytinus hypocistis var. striatus Maire
Cytinus ruber (Fourr.) Kom.
Hypocistis kermesina (Guss.) Kuntze
Hypocistis rubra Fourr.[1]

Subespècie canariensis (Webb & Berthel.) Finschow ExG.Kunkel

Cytinus canariensis Webb & Berthel.
Cytinus hypocistis var. canariensis Webb & Berthel.

Cytinus hypocistis subsp. canariensis (Webb & Berthel.) Wettst.
Modifica les dades a Wikidata

Cytinus ruber, magraneta o mangraneta és una espècie de planta paràsita catalogada a la família Cytinaceae. Cytinus ruber prolifera als matolls, on parasita espècies de Cistus de flor rosada (Cistus albidus a les nostres contrades); a una altitud de 0-1.000 (1.200) metres a Canàries, regió mediterrània des de Portugal fins a Turquia i des del Marroc fins a Líbia, i al Caucas.

Morfologia[modifica]

Flors
Capolls
En el seu hàbitat

Forma tiges solitàries de 3-8(12) cm, en densos feixos de fins a 13 sobre la mateixa arrel, blanquinoses en la porció hipogea, d'un vermell carmí a l'aèria, d'1 cm de diàmetre a la base i 5 cm en l'àpex, glabres. Fulles de (10)15-25(30)x 7-15 mm, les superiors majors que les inferiors, obtuses, fimbriades (dents de fins a 1 mm) en la meitat apical, densament imbricades, de color vermell carmí -igual que bràctees i bractèoles-, sobretot en la part apical. Inflorescències de fins a 19 flors; bràctees de 20 x 7 mm, del mateix color que les fulles, ± còncau-convexes; bractèoles 15-25 mm, papil·loses a la cara externa. Periant de les flors masculines i femenines 10-23 mm, blanc o d'un blanc rosat (de color marfil en la dessecació), ± papil·lòs exterior i fins i tot interiorment; a les flors masculines, ± infundibuliforme -tub gradualment estrenyit sota els lòbuls-; en les femenines, lageniforme i que sobrepassa fins a 5 mm la longitud de les bractèoles i bràctees; lòbuls de 3 mm. El fruits amiden 7 mm de diàmetre, blanc. Llavors nombroses, el·lipsoides.[2]

Usos[modifica]

És una planta comestible (la polpa de l'ovari és dolça) i usada antigament en medicina popular com astringent o emmenagoga.

Per a alguns autors es tracta d'una subespècie de l'anterior -C. hypocistis subsp. clusii Nyman-, però la seva coloració general, forma i color de la flor, més la seva especificitat amb l'hoste, permeten distingir-les ben (sobretot en fresc, amb certa dificultat en material d'herbari). Encara que, d'acord amb el que es diu, podria parasitar altres espècies ibèriques de Cistus amb flors rosades -Cistus crispus, C. creticus i C. heterophyllus subsp. carthaginensis-, únicament s'ha observat, tant sobre el terreny com en material d'herbari, en arrels o soques de C. albidus.

Taxonomia[modifica]

Cytinus ruber va ser descrita per (Fourr.) Fritsch i publicat a Excursionsflora für Oesterreich ed. 3: 69. 1922.[3]

El nom genèric «Cytinus» prové del grec antic k´ytinos; llatinitzat cytinus(quitinus) = en origen, "el botó floral del magraner (Punica granatum L., punicàcies)"; però en el Pseudo-Dioscòrides, nom ulterior de la hypokist( h)ís, la que en Dioscòrides és una planta que “neix junt a les arrels del Cistus, i s'assembla a la flor del magraner”, segons la traducció de Laguna -gr. hypó = "baix, sota, etc."; gr. kísthos (kisthós, kístos); lat. cisthos = diverses espècies del gènere Cistus L. (cistàcies)-. Resulta versemblant, certament, que la planta de la qual parlaven és la filosa o melera, Cytinus sp.[4] L'epítet llatí «ruber» significa "vermell".[5]

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cytinus ruber