DD del Llangardaix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: DD Lacertae)
Infotaula objecte astronòmicDD del Llangardaix
Tipusestel, font astrofísica de rajos X, font propera a infrarrojos, estrella variable polsant i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B1.5III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlangardaix Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra386,444 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi8,4 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,02 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,229 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva23.809 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,5877 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,512 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,005 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6.560 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 41m 28.6495s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)40° 13' 31.6097''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,41[6] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

DD del Llangardaix (DD Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta). Pertany a la Associació estel·lar Lac OB1, la distància respecte al Sistema Solar s'estima en 1.700 anys llum.[7]

Catalogada com gegant blau de tipus espectral B2III,[8] DD del Llangardaix és un estel calent la temperatura efectiva és de 24.000 K. Té una lluminositat equivalent a 22.000 sols i una mida 8,5 vegades més gran que el del Sol. La seua metal·licitat és semblant a la de el Sol i posseeix una massa de 12,5 masses solars. Com correspon a un estel de les seves característiques, és molt més jove que el Sol, amb una edat compresa entre 11 i 23 milions d'anys.[9]

DD del Llangardaix és una variable Beta Cephei; en aquestes variables les fluctuacions de brillantor es produeixen per pulsacions en la superfície estel·lar. Així, la seva magnitud aparent oscil·la entre +5,16 i +5,28, sent el seu període principal de 2,917 dies. S'han identificat quatre maneres addicionals, amb períodes de 4,63, 4,50, 4,74 i 4,37 hores. Tot i que la mesura de la seva velocitat de rotació projectada és de 49 km/s, l'interior de l'estrella trota a una velocitat d'almenys 100 km / s.[9]

Referències[modifica]

  1. «Some spectroscopic characteristics of OB stars: an investigation of the space distribution of certain OB stars and the reference frame of the classification». The Astrophysical Journal Supplement Series, agost 1971, pàg. 257–282. DOI: 10.1086/190239.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «A stellar rotation census of B stars: from ZAMS to TAMS» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 22-09-2010, pàg. 605–619. DOI: 10.1088/0004-637X/722/1/605.
  5. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, desembre 1995, pàg. 269–280.
  6. «Carbon, nitrogen, and oxygen abundances in early B-type stars» (en anglès). Astrophysical Journal, març 1992, pàg. 673–700. DOI: 10.1086/171116.
  7. Kaltcheva, Nadia «Lacerta OB1 Revisited». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 121, 884, 2009. pp. 1045-1053.
  8. «DD Lacertae» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 22 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 Desmet, M.; Briquet, M.; Thoul, A.; Zima, W.; De Cat, P.; Handler, G.; Ilyin, I.; Kambe, E.; Krzesinski, J.; Lehmann, H.; Masuda, S.; Mathias, P.; Mkrtichian, D. E.; Telting, J.; Uytterhoeven, K.; Yang, S. L. S.; Aerts, C. «An asteroseismic study of the β Cephei star 12 Lacertae: multisite spectroscopic observations, mode identification and seismic modelling». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 396, 3, 2009. pp. 1460-1472.