Dalt de la Vila

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dalt la Vila)
No s'ha de confondre amb Dalt Vila (Eivissa).
Plantilla:Infotaula geografia políticaDalt de la Vila
Imatge
El carrer de la Costa, l'antiga sortida de la vila vers el mar
Localització
Map
 41° 27′ 06″ N, 2° 14′ 47″ E / 41.45179°N,2.24648°E / 41.45179; 2.24648
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona Modifica el valor a Wikidata

Dalt de la Vila és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del districte I, juntament amb Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Manresà i Progrés. Limita amb els barris de Centre, Coll i Pujol, Casagemes, Bufalà i Morera. Aquest barri és el nucli antic i nucli de formació de l'actual Badalona. Com a tal, acull el Museu de Badalona, nombroses restes d'època romana de l'antiga Baetulo, la primera parròquia del municipi, Santa Maria de Badalona, entre altres elements. Això i la seva particular estructura vial li donen la seva especial personalitat, i també un aire de tranquil·litat, molt diferent de la resta de Badalona.

Quant a població, segons el padró municipal de l'any 2012, el barri de Dalt de la Vila té 4.117 habitants, dels quals el 47,1 % són homes (1.941) i el 52,9 % són dones (2.176). La població del barri representa l'1,9 % d'habitants de tota la ciutat.[1]

Història[modifica]

Finestra gòtica a cal Matalasser, al carrer de Dalt
Façana de la torre Vella vers la plaça Font i Cussó
El museu és seu també de l'arxiu històric de la ciutat

El barri del Dalt de la Vila és el nucli antic de Badalona, situat a sobre del turó d'en Rosés, on se situà també la ciutat romana de Baetulo. Això no obstant, la teoria tradicional és que aquest nucli es despoblà molt a partir del declivi romà i que s'agreujà a partir de les diferents invasions que sofrí el territori.[2]

Els carrers actuals d'arrel medieval, cal situar-los a partir de l'atac d'Almansor sobre terres barcelonines, que deixà les restes de Baetulo en un munt de ruïnes. L'antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció ençà l'any 985, amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s'adapten al terreny.[3] Això no obstant, sembla que abans de 1112, any de consagració de l'església romànica de Santa Maria i de la delimitació de la seva sagrera, la situació de les terres a sobre del turó és desconeguda. La hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es forma a redós de la plaça de l'església, on també trobem el poder de la vila representat per la torre Vella.[2] Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament, basant-se en la topografia i la conservació d'alguns trets de la trama urbana romana, i és l'actual plaça de la Constitució el centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.[4]

A partir d'època moderna, s'estabilitza i s'estanca, encara que comença a créixer tímidament demogràficament, només aturat per les guerres que afecten Catalunya durant aquest període.[5] Un dels majors creixements serà a partir del segle xviii, juntament amb la resta de Badalona; gran exemple n'és l'enderrocament de l'antiga església i la construcció d'un nou temple barroc molt més gran per encabir-hi la població.[6] Això no obstant, inicialment en certa forma Dalt de la Vila quedarà apartat dels grans canvis urbanístics de la ciutat i perdrà la seva centralitat davant del Baix a Mar, el primer eixample de Badalona,[7] on també se situarà el nou consistori, deixant el petit edifici situat a la plaça de la Constitució.[8]

Durant el segle xx, en general, el barri ha sofert pocs canvis urbanístics. Un dels destacats en fou l'obertura del carrer del Temple, connectant millor el barri amb el centre de la ciutat; això no obstant, la seva urbanització anà acompanyada de la pèrdua de l'espadanya de la torre Vella. També cal destacar la urbanització de la zona de l'antic Clos de la Torre, on trobem la plaça de Joaquim Font i Cussó, situada sobre les restes romanes i prop del Museu de Badalona. Així doncs, la pràctica inexistència de reformes en l'estructura interna del barri ha permès conservar-ne la trama urbana d'origen medieval en el seu nucli més antic i donar un aire de tranquil·litat a la zona en comparació a la resta de la ciutat.[9]

Llocs d'interès[modifica]

Vista exterior de la casa Jaume Botey
El carrer del Temple durant la Fira de l'Arrop a les Festes de Maig. Al fons, l'església de Santa Maria
Vista exterior de la casa Fèlix Gallent
La font de la plaça de Pau Casals és també obra de Joan Amigó

Com a nucli històric de la ciutat, Dalt de la Vila té nombrosos espais amb restes romanes; és en aquest barri on trobem el Museu de Badalona. L'edifici fou construït sobre les termes romanes i del Decumanus maximus de l'antiga Baetulo, un dels conjunts arqueològics d'època romana més importants de Catalunya.[10] Aquests espais són visitables accedint al subsol de l'edifici juntament amb altres restes visitables de la ciutat romana com el jardí de Quint Licini,[11] al costat del museu, la casa dels Dofins, una casa benestant,[12] o el conducte d'aigües situat al carrer Pujol.[13] Altres vestigis existents són les restes del teatre romà de Baetulo, situat entre els carrers de les Eres i de Sant Antoni, corresponent a un tram de carrer amb forma corba. Consisteix en alguns murs radials que correspondrien a l'amfiteatre.[14]

Un dels elements centrals del barri és l'església parroquial de Santa Maria, documentada des del 1012, construïda probablement damunt d'una església primitiva, de probable origen paleocristià; al seu subsol, hi ha també restes de l'antic temple romà. El temple actual data de 1778, any en què fou inaugurada, i ha sofert diverses reformes i reconstruccions, la més destacada és posterior a la Guerra Civil, de la qual en sortí molt malmesa.[15][6] A prop també hi és la seva rectoria, un edifici construït el 1685, al subsol del qual hi ha restes arqueològiques d'època romana. La torre Vella és també un dels elements més propers a Santa Maria. És un dels elements referents del feudalisme badaloní a la ciutat. Fou construïda durant el segle xiii i va ser propietat i residència de diverses famílies, com els Santcliment o els marquesos de Barberà, entre d'altres. Entre els seus elements, es conserva un portal renaixentista del segle xvi, on es pot veure l'escut dels Santcliment. A l'interior, es conserven elements gòtics, una sala i un celler; la torre ha sigut molt modificada durant segles, principalment entre els segles XV i XVI, i també entre els segles XVIII i xix. A la seva finca, el Clos de la Torre, s'hi trobaren diverses restes romanes, de les quals destaca un mosaic, que es conserva a l'interior.[14]

Al barri, també trobem algunes obres de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga. Algunes de caràcter modernista, com la casa Jaume Botey, coneguda com a ca l'Amigó, que fou restaurada per ser la seu social de l'hospital Municipal de Badalona.[14] També són destacables la casa Santiago Domènech i Montserrat Planas, situada a l'avinguda de Martí Pujol o la reforma de la casa Planas, a la qual Amigó aportà la tribuna i el pati. Una altra casa destacada és la casa Gallent, fora d'època modernista, és un edifici senyorial que fou propietat de l'industrial badaloní Fèlix Gallent; té elements de tipus clàssic com les columnes jòniques.[14]

L'hospital Municipal té, com s'ha esmentat, la seu al barri. El seu edifici principal està situat a la via Augusta, i té altres dependències properes. Antigament, era conegut com a hospital de Santa Maria i Sant Josep. Fou inaugurat el 17 de gener de 1932.[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalt de la Vila
  1. ↑ «Padró d'Habitants 01/01/2012». Ajuntament de Badalona. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 23 agost 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Gràfiques Duran. Història de Badalona, 1975-1982. 
  3. ↑ Villarroya, Joan (dir.); AA.DD.. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0. 
  4. ↑ Soler i Sala, Maria «Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles x i xiii». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23-24, 2002.
  5. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. «Badalona».
  6. ↑ 6,0 6,1 «Església arxiprestal de Santa Maria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2012].
  7. ↑ Cahner i Monzó, Enric; Rovira i Solanas, Mariona «Les Cases de Baix a Mar». Crònica d'Activitats [Badalona], 2003 [Consulta: 24 juny 2013].
  8. ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Antic Ajuntament» (PDF). Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2013. [Consulta: 22 juliol 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Badalona. Història gràfica d'una transformació». El Tot Digital. Arxivat de l'original el 2015-07-05. [Consulta: 14 agost 2013].
  10. ↑ «El Museu». Museu de Badalona. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 11 agost 2013].
  11. ↑ «El Jardí de Quint Licini». Baetulo, ciutat romana. Museu de Badalona. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2013].
  12. ↑ «Casa dels Dofins». Baetulo, ciutat romana. Museu de Badalona. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2013].
  13. ↑ «Conducte d'aigües». Baetulo, ciutat romana. Museu de Badalona. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2013. [Consulta: 16 setembre 2013].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Pobles de Catalunya. Badalona». Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. [Consulta: 24 agost 2012].
  15. ↑ «Església Santa Maria (Baetulo)». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dalt_de_la_Vila&oldid=33064604»