David Ginard i Féron

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDavid Ginard i Féron
Dades biogràfiques
Naixement 5 de desembre de 1966
Palma Mallorca
Alma mater Universitat de les Illes Balears
Activitat professional
Ocupació Historiador
Premis i reconeixements
Premis 31 de Desembre (2005)

Facebook: david.ginardferon
Modifica dades a Wikidata

David Ginard i Féron (PalmaMallorca1966) és historiador. Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (1997) i professor d'aquesta mateixa universitat des del 1997 en les especialitats d'Història Econòmica (1997-2002) i Història Contemporània (des de 2009). Obtingué l'habilitació per exercir com a professor titular d'universitat per oposició estatal el 2007.[1]

Biografia[modifica]

Especialitzat en historiografia del moviment obrer –particularment del moviment comunista–; cultures i identitats obreres; resistència i repressió durant la Guerra Civil i el franquisme; exili republicà; economia i condicions de vida durant la postguerra; moviment de dones sota els feixismes; i processos de recuperació de la memòria democràtica.[cal citació]

Director de la col·lecció «Quaderns d'Història Contemporània de les Balears» (des de 1996). Membre del consell assessor de la revista internacional sobre la Guerra Civil Ebre 38.[cal citació]

Ha publicat una vintena de llibres entre els quals destaquen L’esquerra mallorquina i el franquisme (1994), L’oposició antifranquista i els comunistes mallorquins (1939-1977) (1998), El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil (19361939) (1999), L’economia balear (1929-1959) (1999), Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942) (2000), Mallorca während der Franco-Diktadur. Politik, Wirtschaft und Gesellschaft 1939-1975 (2001), Les Baléares sous le régime franquiste (2002), Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones franquistes (2005), L’exili balear de 1939 (2008), Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears (1930-1950), vol. I (2012) i II (2014) i Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol (2016). Coautor, amb Miquel Àngel Casasnovas, de la síntesi L’època contemporània a les Balears (1780-2005) (2006). Ha coordinat volums col·lectius com Represión política, justicia y reparación. La memoria histórica en perspectiva jurídica (1936-2008) (2009) (juntament amb Margalida Capellà), Dona, Guerra Civil i franquisme (2011), Dona i lluita democràtica al segle XX (2012), L’exili republicà: política i cultura (juntament amb Antoni Marimon Riutort) i La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936) (2016).[cal citació]

A més a més, és autor d'uns setanta treballs publicats en obres col·lectives d'àmbit nacional i internacional; entre d'altres, Historia de Comisiones Obreras (1958-1988) (1993), Història. Política, societat i cultura del Països Catalans (1997-2008), El segle XX a les Illes Balears. Estudis i cronologia (2000), Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana (2001), Memòria de la Democràcia 1936-1962 (2003), Las huelgas de 1962 en España y su repercusión internacional (2003), Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo (2003), Dittature, opposizioni, resistenze. Italia fascista, Germania nazionalsocialista, Spagna franchista: storiografie a confronto (2005), La transició democràtica als Països Catalans. Història i memòria (2005), Història i memòria. El franquisme i els seus efectes als Països Catalans (2007), La Guerra Civil als Països Catalans (2007), Presas de Franco (2007),Una presó amb vistes al mar. El drama del Port d'Alacant, març de 1939 (2008), Ciudadanas y protagonistas históricas. Mujeres republicanas en la II República y la Guerra Civil (2009), Represión, resistencias, memoria. Las mujeres bajo la dictadura franquista (2013), L’exili republicà als Països Catalans. Una diàspora històrica (2014), Les Îles Baléares: littérature, langue, histoire, art (2015)...[cal citació]

Fou coordinador per a les Illes Balears d'Història del moviment obrer als Països Catalans (2001) i de Guerra Civil, Franquisme i Transició (2006).[cal citació]

També és autor d'una trentena d'articles a revistes d'investigació com Ayer, HispaniaIberoamericanaHispanorama, Revista de Historiografia, RandaAfersL’AvençRecerquesHistoriarPapeles de la FIM, Ebre 38, Journal of Catalan Studies i Studia Historica. Ha participat en un bon nombre de projectes col·lectius d'investigació, com Diccionari biogràfic del moviment obrer a Catalunya, País Valencià i les Illes i Diccionario biográfico del socialismo español 1879-1939.[cal citació]

Ha presentat una trentena de ponències en congressos científics. Ha impartit classes i seminaris en diverses universitats espanyoles i estrangeres; entre d'altres, en el seminari Summer Termn 2008 del Cañada Blanch Centre for Contemporany Spanish Studies, London School of Economics and Political Science (Londres), dirigit per Paul Preston.[cal citació]

L'any 1995 va obtenir un dels Premis 31 de Desembre.[2]

Obra[modifica]

  • La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948) (1991).
  • L'esquerra mallorquina i el franquisme (1994).
  • L'oposició al franquisme a les Balears (1936-1975) (1997).
  • L'oposició antifranquista i els comunistes mallorquins (1939-1977) (1998).
  • El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil (1936-1939) (1999).
  • L'economia balear (1929-1959) (1999).
  • Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942) (2000).
  • Mallorca während der Franco-Diktadur. Politik, Wirtschaft und Gesellschaft 1939-1975 (2001).
  • Les Baléares sous le régime franquiste (2002).
  • Història de les Illes Balear, amb Miquel Àngel Casasnovas Camps (2002).
  • Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones franquistas (2005).
  • L'exili balear de 1939 (2008).
  • L'època contemporània a les Balears (1780-2005), amb Miquel Àngel Casasnovas Camps (2006).
  • Les Illes Balears i l'exili republicà (2010).
  • L’exili republicà: política i cultura, autor i cocoordinador (2011).
  • Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears (1930-1950). Volum I (2012).
  • Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer (1930-1950). Volum II (2014).
  • La repressió a les Balears durant la Guerra Civil (2015).
  • Aurora Picornell (1912-1937). De la història, al símbol (2016).
  • Represión política, justicia y reparación. La memoria histórica en perspectiva jurídica (1936-2008), autor i cocoordinador del volum (2008).
  • Dona, Guerra Civil i franquisme, autor i coordinador del volum (2011).
  • Dona i lluita democràtica al segle XX, autor i coordinador del volum (2012).
  • Guerra i repressió franquista a les Illes Balears, autor i coordinador del volum (2015).
  • La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936), autor i coordinador del volum (2016).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]